Un 22,8% dels estudiants universitaris asseguren haver patit ansietat crònica alguna vegada i un 19,5% d’aquests en els 12 mesos centrals de la pandèmia, segons dades del 2021 recollides a l’informe Via Universitària de la Xarxa Vives. A més, hi ha un 26,4% que diu haver patit depressió, un 17,1% en els darrers 12 mesos. L’informe ha enquestat prop de 50.000 estudiants de 20 universitats de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i Andorra.

El treball ‘Ser estudiant universitari avui’ analitza les condicions de vida, les formes d’estudiar, la vinculació amb la universitat, els hàbits culturals, els condicionants econòmics i les creences dels universitaris, entre d’altres. Aquest s’ha dut a terme entre el 2020 i el 2022 entre estudiants dels centres de la Xarxa Vives.

En aquesta edició, s’han incorporat per primer cop preguntes sobre la salut mental i el benestar emocional. Les dades revelen que hi ha un 13,5% d’estudiants amb diagnòstic d’ansietat, un 12% de depressió i un 7,4% té altres problemes mentals.

Un alta conclusió de l’informe és que es manté la manca d’equitat, que empitjora lleugerament en comparació amb l’onada anterior. En el cas dels graus, el 9% dels estudiants provenen de classe baixa, el 32,5% de mitjana i el 58,5% d’alta –el 2018 eren 11%, 34,7% i 54,7%, respectivament-. Pel que fa als màsters, el 9,8% són de classe baixa, el 29,3% de mitjana i el 60,9% d’alta -11,3%, 30,7% i 58%, respectivament el 2018-.

Els pares paguen els estudis

L’informe revela també que els estudis universitaris els sustenten principalment les aportacions econòmiques dels familiars. Així, els progenitors són els màxims finançadors de les despeses globals dels estudis, amb un 54% del total. El sistema de beques suposen un 17,8% dels ingressos per als estudis i el treball durant el curs un 16,9%. Per al 28,3% dels estudiants de grau, els ingressos familiars són l’única font de finançament i són els fills de classe social mitjana, i sobretot baixa, per als que els ingressos per treball durant el curs tenen alguna importància (18,3% i 21,5%, respectivament).

A més, s’observa una concentració de fills nadius de nivell socioeconòmic alt en estudis d’àrees més cares, com les ciències o les titulacions mixtes.

Les diferències segons la classe social també s’observen en la mobilitat internacional. Actualment, un 6,2% dels estudiants han fet una estada en una universitat estrangera però la taxa puja al 7,8% entre els alumnes amb progenitors amb majors nivells educatius i baixa al 4,4% entre els de nivell més baix. Si es té en compte l’ocupació dels progenitors, la taxa és també més elevada entre els que tenen una ocupació de nivell alt.

L’estudi aborda també les diferències de gènere. En aquest sentit, constata que les dones continuen sent majoria a la universitat (64%) però la seva presència en determinades àrees de coneixement és encara minoritària