Un informe de l’Oficina Antifrau encarregat pel jutjat d’Instrucció 3 de Girona va concloure que el catedràtic de la Universitat de Girona jutjat per haver malversat presumptament més de 450.000 euros públics va cometre irregularitats amb el vistiplau de la Universitat.

La segona i última sessió del judici a l’Audiència de Girona que ha assegut al banc dels acusats al catedràtic i investigador Pep Lluís de la Rosa va centrar-se a posar de manifest les proves de les presumptes irregularitats comeses per l’investigador, i també la connivència de la Universitat amb les seves activitats. L’informe elaborat per Antifrau conclou, segons va explicar la tècnica que el va elaborar, que el catedràtic va incórrer en diverses incompatibilitats en la creació de les set empreses spin-off que va posar en marxa entre el 2000 i el 2014. En primer lloc, i segons disposava la Llei d’Incompatibilitats, calia que aquestes empreses, nascudes amb l’objectiu de transferir el coneixement, tinguessin participació de la universitat, una condició que només complia una d’elles. Per això, només una va poder-se regularitzar gràcies a una reforma de la llei d’incompatibilitats.

Les empreses comercialitzaven tecnologia desenvolupada a la UdG, i en la majoria de casos, l’acusat no comptava amb llicències per fer aquesta transferència. A més, com que en cap moment va aconseguir regularitzar les empreses, tampoc tenia competències per demanar subvencions. Tres de les factures recollides a la documental del cas superen els 18.000 euros, límit que obligava a fer un concurs públic que no es va fer. A més a més, les spin-off utilitzaven la infraestructura del Parc Tecnològic i també compartia personal de la universitat. Hi ha convenis i acords subscrits amb la Universitat on es fa palès que va existir intercanvi de tecnologia. «El més important és saber si les empreses de l’investigador tenien dret a facturar serveis a la Universitat», va manifestar la tècnica al judici.

«El més important és saber si les empreses de l’investigador tenien dret a facturar serveis a la Universitat»

Tècnica que va elaborar l'informe d'Antifrau

El mateix informe posa de manifest la «debilitat» dels controls interns de la Universitat, i en l’informe d’informació reservada oberta per l’institució es va concloure que la universitat va «tolerar» la situació d’infracció i va «acceptar-la tàcitament» al formalitzar contractes de col·laboració amb les societats de l’acusat.

Segons la fiscal, aquesta connivència de la Universitat amb les activitats irregulars de l’investigador «no pot emmascarar les accions de l’acusat». Segons assenyala, les seves empreses van cobrar imports superiors als 450.000 euros a la Universitat per serveis no prestats, i per això considera acreditats els delictes de malversació de fons públics i falsedat. Per tot plegat li demana 7 anys i mig de presó.

En canvi, la defensa manifesta que cap informe acredita que els serveis facturats no s’hagin prestat, i que cap dels delictes que imputa l’acusació tenen cap sustent. D’altra banda, posa de manifest que l’investigador no podia saber que cometia una il·legalitat tenint en compte que la mateixa universitat promovia la creació d’aquestes empreses. Finalment va manifestar que l’investigador va seguir en tot moment les instruccions que li donaven i que el que va fer és beneficiar la Universitat amb ingressos, tecnologia i prestigi, i que ell no se’n va beneficiar.

«La meva ambició sempre ha sigut beneficiar la Universitat amb la transferència de coneixement a empreses i de fer créixer la institució»,

Pep Lluís de la Rosa - L'acusat - catedràtic de la Universitat de Girona

L’acusat va fer ús del seu dret a l’última paraula per recordar un cop més que és «innocent», i per assenyalar que la mateixa Universitat promovia la creació d’empreses spin-off, i que ell tenia la convicció que un dia «hi hauria ordre».

«La meva ambició sempre ha sigut beneficiar la Universitat amb la transferència de coneixement a empreses i de fer créixer la institució», va concloure.