El director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, va presidir ahir l’acte de reparació jurídica que el Departament de Justícia ha fet a les víctimes d’Esponellà, Centenys i Vilert represaliades pel franquisme. El document de reparació jurídica lliurat als familiars de les víctimes acredita la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses els represaliats pel règim franquista (1939-1975). Són persones que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó, o condemnades a mort i executades després d’un judici sumaríssim. El diploma atorgat acredita la nul·litat del judici i restableix l’honor, la dignitat i la memòria de les víctimes.

L’homenatge celebrat ahir va consistir en la presentació d’un plafó en record de l’alcalde republicà entre 1936 i 1939, Joan Almar, i de la resta de víctimes condemnades per les autoritats franquistes. En l’acte hi va intervenir l’alcalde d’Esponellà, David Juan Garganta; el president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Francesc Castañer, i el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font. Els documents de reparació jurídica que es van entregar als familiars de cinc d’aquestes víctimes represaliades.

Els cinc homantjats

Joan Almar i Targarona (Serinyà, 1869) va assumir l’alcaldia d’Esponellà el juliol de 1936 i en va ser l’alcalde fins al final de la guerra. En acabar el conflicte, no va voler exiliar-se i el març de 1939 va ingressar a la presó de Girona. El juny de 1939 va ser sotmès a un consell de guerra i va ser condemnat a vint anys de presó. Va estar empresonat durant gairebé sis anys, fins que va ser alliberat el maig de 1945.

Llorenç Canadell i Pla (Esponellà, 1887) va ser regidor a l’Ajuntament d’Esponellà en representació d’Esquerra Republicana. El juny de 1939 el van sotmetre a un consell de guerra i va ser condemnat a vint anys de presó. El de juny de 1941 va obtenir la llibertat i va poder tornar a viure a Esponellà; però la llibertat definitiva no li va arribar fins el 1951.

Joan Bach i Ricart (Vilademuls, 1888) va ser regidor d’ERC a l’Ajuntament d’Esponellà. El juliol de 1939 fou sotmès a un consell de guerra i va ser condemnat a vint anys de presó. Dos anys després va obtenir la llibertat provisional i el maig de 1944 la pena li va ser commutada a dotze anys.

Josep Capellera i Cabratosa (Bescanó, 1901) va formar part del Comitè Antifeixista i va ser regidor de l’Ajuntament d’Esponellà, en representació del PSUC. El juny de 1939 va ser sotmès a un consell de guerra i va ser condemnat a trenta anys. La llibertat definitiva no li va arribar fins el 1955.

Albert Torrent i Busquets (Esponellà, 1913) va estar relacionat amb el Comitè Antifeixista i va anar al front de voluntari. El van fer presoner i va ser internat en un camp de concentració de Valladolid. El 1940 va ser sotmès a un consell de guerra i va ser condemnat a vint anys. Posteriorment, va ser indultat.

Durant l’acte també es van recordar als veïns d’Esponellà, Centenys i Vilert que es van exiliar: Josefa Juanola i Casals (Esponellà, 1906), Josep Matamala i Recasens (Vilert 1917 - Marsella 1987) i Miquel Matamala i Recasens (Vilert 1922 - Rivesaltes 1988).