Càritas Diocesana de Girona ha atès gairebé 28.000 persones durant l'any passat. En comparació amb el 2019, el darrer any prepandèmia, la xifra suposa un increment del 12%. Cosa que, segons subratlla l'entitat, constata de quina manera la covid-19 ha cronificat la pobresa.

"L'economia submergida, que en altres crisis fins i tot havia actuat de paraigües, va ser la primera que va patir l'impacte de la pandèmia", explica el responsable d'anàlisi social de Càritas, Caye Gómez.

Nou de cada deu atesos no reben ajudes per ingressos mínims i entre els col·lectius més afectats hi ha les famílies monoparentals; sovint, una dona que viu sola amb els fills. En comparació amb el 2019 aquests casos s'han triplicat i ja representen un 15% del total.

Les 27.998 persones que Càritas Girona ha atès durant l'any passat han baixat lleugerament si es comparen amb el 2020, quan va esclatar la crisi sanitària (perquè aleshores van ser-ne 29.915). Però encara queden molt per sobre si es posen en relació amb el 2019, l'últim any prepandèmia.

En concret, ara Càritas atén fins a un 12% més de persones que abans de la covid, cosa que reflexa de quina manera la pandèmia ha cronificat la pobresa. "Malgrat que la crisi sanitària s'ha estabilitzat, encara hi ha molta gent que no ha acabat de superar la crisi social", explica la directora de l'entitat a Girona, Dolors Puigdevall.

"Amb la pandèmia ha plogut sobre mullat, perquè a l'impacte de la crisi del 2008 que encara s'hi arrossegava s'hi ha sumat el de la covid", subratlla el responsable d'anàlisi. I això, precisa Caye Gómez, ha estat "especialment dur" per als col·lectius més vulnerables, perquè a diferència d'altres crisis, "on l'economia submergida havia arribat a fer de paraigües", això no ha passat amb la covid. "En aquest cas, va ser la primera que va patir l'impacte de la crisi, i des del minut 1 va abocar més precarietat a les famílies que subsistien de l'economia submergida", explica.

A més de les persones a qui a Càritas ha atès directament, fins a 61.596 més s'han beneficiat d'algun dels 37 projectes que l'entitat fa arreu de la diòcesi. A més, Puigdevall també posa en relleu que se'ls ha incrementat -i molt- l'atenció a necessitats bàsiques.

Els centres de distribució d'aliments han augmentat un 20% l'atenció en relació al 2019, i en el cas dels serveis d'acollida i acompanyament -la porta d'entrada a l'entitat- aquest augment ha estat del 30%. La directora ha concretat que aquests increments s'expliquen per l'allau de demandes de persones que han patit "directament l'impacte de la pandèmia", sobretot perquè s'han quedat sense feina, "el desbordament dels serveis socials" i l'atenció a famílies "que s'han quedat fora dels circuits d'atenció per problemes de regularització administrativa".

Fins a un 15% del total

Segons recull la memòria del 2021, durant l'any passat el nombre de famílies monoparentals que s'han atès -la gran majoria, dones amb fills al seu càrrec- han augmentat un 7,7%. Però és que respecte al 2019, han arribat fins i tot a triplicar-se, i ara ja representen un 15% del total.

A més, cada vegada hi ha més joves, perquè un de cada tres atesos per Càritas Girona té menys de 35 anys. Caye Gómez també explica que, malauradament, "la pobresa cada cop té més rostre de dona" (perquè aquest col·lectiu ha crescut un 5%).

"L'impacte de la covid s'accentua especialment damunt les dones i les famílies monoparentals", explica el responsable d'anàlisi de Càritas. I al costat d'això, l'entitat també ha notat un canvi de perfil amb les llars que atenen. Perquè també han vist com els augmenten els casos de famílies senceres que viuen sota un mateix sostre (avis, fills i nets) i també aquelles que s'ajunten amb d'altres "amb qui no tenen parentiu i hi comparteixen una habitació", concreta Gómez.

La memòria de Càritas també recull com una de cada tres persones no té estudis i fins al 57,9% es troben a l'atur. A més l'entitat alerta que sis de cada deu pateixen emergència habitacional; és a dir, que no tenen una llar en condicions, i que es veuen abocades a ocupar un pis o compartir habitació. A més, el 95% no tenen cap ajuda per ingressos mínims, una de cada tres es troba en situació irregular i una de cada cinc, tot i tenir feina, necessiten el suport de Càritas per poder tirar endavant.

9,7 MEUR

Durant el 2021, Càritas Diocesana de Girona va destinar 9,7 milions d'euros (MEUR) a totes les seves activitats. D'aquests, un 44% van venir de fons privats (3,1 MEUR) i la resta, de fons públics (3,9 MEUR).

Càritas va destinar directament el 85,07% d'aquesta inversió als projectes d'acció social. El percentatge restant va permetre cobrir els serveis de gestió, administració, comunicació, captació i voluntariat. Durant el 2021, l'entitat ha dut a terme fins a 37 projectes a través de 309 punts de servei arreu de la diòcesi de Girona, on hi ha 52 equips locals de Càritas, a més de l'empresa d'inserció Ecosol, que desenvolupa diverses línies d'activitat i compta amb una plantilla de 155 llocs de treball d'inserció per a persones en risc d'exclusió social.

Càritas Diocesana de Girona compta amb 2.015 persones voluntàries, 136 persones contractades, 894 Entitats amb Cor i 1.663 persones sòcies o donants.

"Sortida comunitària"

La directora de Càritas ha subratllat que, dins els reptes que afronta l'entitat, n'hi ha tres que són prioritaris. El primer, la defensa dels drets de les persones acompanyades, "que sovint no es compleixen", ha concretat Puigdevall. El segon, l'atenció als nous rostres de la pobresa (sobretot pel que fa dones, famílies monoparentals, joves i persones en situació administrativa irregular). I finalment, la lluita "contra la normalització de noves formes de pobresa", com el deteriorament de la salut emocional, la bretxa digital, l'exclusió habitacional, la precarietat laboral o el compliment de les mesures de protecció de l'administració per a les persones més vulnerables.

El secretari general de Càritas, Martí Batllori, ha explica que el pla estratègic de l'entitat fins al 2024 vol prioritzar sobretot "l'enfoc comunitari" per superar "la realitat injusta que estem veient". "La sortida de la crisi ha de ser comunitària, i a través de la nostra xarxa de voluntaris entenem com hem de virar la nostra acció per fer-la més comunitària i més oberta", ha conclòs.