Càritas Diocesana de Girona va atendre un total de 27.998 persones durant el 2021, un 12% més que abans de l’impacte de la covid-19, amb 24.553 usuaris registrats al 2019. Tot i que l’entitat ha aconseguit rebaixar el repunt de 2020, quan es van fregar els 29.915 usuaris, l’efecte de la pandèmia encara manté el pols.
«Cada crisi genera una bossa de nous usuaris que costa molt de revertir», va alertar ahir la directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, en la presentació de la Memòria 2021. I és que el context actual, va detallar el responsable d’anàlisi social de l’entitat, Caye Gómez, dificulta encara més que els usuaris puguin superar la condició d’exclusió. «La precarietat del mercat laboral i la dificultat d’accedir a un habitatge digne fan que la recuperació sigui més llarga i difícil». Una «pèrdua social», va alertar el secretari general de l’entitat, Martí Batllori, que ens ha «d’interpel·lar per a prendre decisions». En total, 61.596 persones es van beneficiar de l’acció social de Càritas Diocesana de Girona durant el 2021, a través dels 37 projectes que l’entitat desplega a la diòcesi de Girona.
Durant el 2021, els serveis d’acollida i acompanyament integral de l’entitat –que va recuperar l’activitat presencial- van atendre un 30% més d’usuaris respecte al 2019. Segons Puigdevall, l’increment s’explica per «l’augment de la demanda per part de persones que han patit directament l’impacte de la pandèmia, el desbordament dels serveis socials i l’atenció a famílies que han quedat fora del circuit d’atenció, per problemes d’empadronament o persones en situació administrativa irregular». Pel que fa a la cobertura de necessitats bàsiques, que inclou els Centres de Distribució d’Aliments, l’atenció es va disparar un 20% respecte al 2019. De fet, aquest és el programa que va registrar un major creixement després de l’esclat de la pandèmia, però Puigdevall va alertar que «malgrat haver-se estabilitzat la crisi sanitària, els usuaris no han pogut superar la crisi social». Per la seva banda, el programa d’acompanyament a persones grans va mantenir el volum d’atenció previ a l’esclat de la covid-19, però les restriccions encara van interposar «dificultats». Per la seva banda, el programa d’atenció a la infància, joves i família va patir limitacions d’aforament en molts dels seus serveis, fet que va impactar directament en la seva capacitat d’atenció. A més, van detectar que «alguns serveis van patir la manca de derivació dels centres educatius per a evitar trencar grups bombolla o la por de les famílies a possibles contagis», va detallar Puigdevall. Per la seva banda, el programa sense llar i habitatge va aconseguir recuperar la normalitat, tot i que topar amb «algunes» restriccions en les accions comunitàries, des de la participació en espais formatius a activitats de lleure. Pel que fa al programa d’assessorament jurídic, es va mantenir el volum de persones ateses «però en cotes d’atenció molt elevades derivat dels canvis normatius i l’arribada de persones refugiades», amb un «plus d’atenció perquè la majoria de tràmits s’havien de fer per via telemàtica». El programa d’itineraris integrals d’inserció laboral va recuperar els valors d’atenció prepandèmia, tot i que l’entitat va detectar un canvi en les persones acompanyades, amb «perfils competencials molt baixos». Finalment, l’empresa d’inserció laboral Ecosol va registrar un increment del 13% de la seva activitat en relació al 2019.
«La pobresa cada vegada té més rostre de dona»
El nou rostre de la pobresa
La pandèmia ha dibuixat un canvi en el perfil de persones ateses per l’entitat. Al llarg del 2021, ha crescut un 5% el volum de dones acompanyades. «La pobresa cada vegada té més rostre de dona», va assegurar el responsable d’anàlisi social de l’entitat, Caye Gómez. A més, s’ha triplicat l’atenció a famílies monoparentals respecte el 2019 (especialment liderades per dones), que ja representen el 15% de les famílies ateses. La crisi sanitària, a més, ha tingut una major incidència en els joves (una de cada tres persones ateses era menor de 35 anys). S’hi van sumar, també, les persones en situació administrativa irregular (que representen una de cada tres), que van patir «més i amb major duresa» els efectes de la crisi.
La Memòria de l’entitat també recull que el 60% de les llars pateixen una situació d’emergència habitacional i el 15% de les famílies ateses viuen en habitatges ocupats. A més, el 95% no percep cap ajuda per ingressos mínims, una de cada tres persones ateses no té estudis i el 58% està a l’atur.
Ara, va afirmar Puigdevall, l’entitat es planteja tres grans reptes: la defensa dels drets de les persones acompanyades, «que sovint no es compleixen»; l’atenció als nous rostres de la pobresa, sobretot pel que fa a dones, famílies monoparentals, joves i persones en situació irregular; i la lluita contra la normalització de noves formes de pobresa, com el deteriorament de la salut emocional, la bretxa digital, l’exclusió habitacional, la precarietat laboral o el compliment de les mesures de protecció de l’administració per a les persones més vulnerables.
Durant el 2021, Càritas Diocesana de Girona va destinar 9,7 milions d’euros a totes les seves activitats. D’aquests, un 44% van venir de fons privats i la resta, de fons públics. L’entitat compta amb 2.015 persones voluntàries, 136 persones contractades i 1.663 persones sòcies o donants.
