El sector farmacèutic català manté un patrimoni extraordinari en molts aspectes, tant per la rellevància artística dels establiments, molt sensibles a cada corrent històric, com pel fons material i bibliogràfic que conserva.
Una de les farmàcies històriques més importants se situa a Girona, a l’antiga seu de l’hospital Santa Caterina. Data de finals del segle XVII i consta de dues dependències, la farmàcia pròpiament dita i una rebotiga. A l’interior dels armaris hi ha una col·lecció de centenars de pots de ceràmica i desenes de pots de vidre, caixes de fusta d’herbaris, morters i material quirúrgic.
Tots aquests elements es poden veure a simple vista, però el que no era tan visible, almenys fins ara, era el gran llegat bibliogràfic, format per 162 obres en 239 volums i que s’engloba entre els segles XVII i XX.
El fons està format per un conjunt d’obres que servia de suport i referència per als farmacèutics encarregats de preparar i dispensar els medicaments als pacients de l’antic hospital de Santa Caterina.
La idea de treure aquest material a la llum prové d’un projecte iniciat el 2021, amb la col·laboració entre la Generalitat Girona, el Museu d’Art de Girona i la Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola. El treball tècnic per posar a l’abast del públic tot el fons documental ha consistit, d’una banda, en la catalogació bibliogràfica, i per l’altra, en les tasques de conservació preventiva. Les tasques s’han fet des de la Biblioteca Carles Rahola.
Pel que fa a la catalogació, s’han descrit totes les obres al catàleg de biblioteques públiques ARGUS segons les pautes del Servei de Biblioteques. Cada exemplar està identificat amb un topogràfic correlatiu amb les sigles FHSC (Farmàcia Hospital Santa Caterina).
El treball tècnic ha consistit en catalogació bibliogràfica i tasques de conservació preventiva
Finalment, les tasques de conservació preventiva han consistit en la neteja en sec de cada volum, amb aspirador o pinzell. També s’han extret els documents solts de dins dels llibres, que s’han arxivat tot identificant-ne el llibre d’origen. Com a mesura de preventiva s’han posat solapes de protecció, faixes de reforç i en alguns casos molt puntuals, s’han reforçat lloms o enquadernacions, sempre respectant-ne l’estructura original i aplicant-hi mesures totalment reversibles.
En definitiva, totes aquestes tasques han servit perquè el fons s’obri al públic, tenint en compte que el conjunt bibliogràfic esdevé d’interès global i és de gran importància tant pel seu contingut documental, com pel seu context històric i social que, entre d’altres, permet conèixer com evoluciona la ciència farmacèutica al llarg dels segles a través de manuscrits, receptes o fórmules magistrals.
A partir d’ara, el fons es preservarà a l’Arxiu Central Administratiu de la Generalitat a Girona, que compta amb les condicions adequades per a la seva correcta conservació, difusió i accés. Les obres estan excloses de préstec pel seu valor, però es poden consultar de forma presencial concertant cita amb l’Arxiu de la Generalitat a Girona.
Receptes i catàlegs
La majoria de llibres són de temàtica farmacològica o mèdica. El més antic és del segle XVII i correspon a l’obra Thesaurus et armamentarium medico-chymicum de 1670. Segons destaca la coordinadora de les tasques de conservació d’aquest fons, Míriam Oviedo, només han trobat un altre exemplar d’aquesta obra a Lió en un catàleg digital. La resta d’obres, en català, castellà, francès o llatí, daten d’entre els segles XVIII i XX. Hi ha tres llibres impresos a Girona, dels quals en destaca l’obra Tyrocinium pharmaceuticum theorico-practicum, de l’establiment de Narcís Oliva de l’any 1755. Aquest és l’únic de temàtica científica i els altres dos són d’àmbit religiós i humanístic. Oviedo ressalta la importància d’aquest exemplar perquè «ens ajuda a entendre quina tipologia de llibres s’imprimien a aquella època a Girona i de quines temàtiques», concreta.
El llibre «estrella» de la col·lecció, segons concreta Oviedo, és un catàleg de materials que hi havia a les farmàcies. Considera que té molt valor per l’enquadernació «acurada» que presenta i la gran quantitat d’imatges en color.
A banda dels llibres impresos, el fons compta amb set volums manuscrits. El primer de tots, i d’especial interès per a la història de la farmacologia, és un formulari amb 417 receptes magistrals. La resta de llibres són diaris de dispensació i control de la farmàcia, com ara farmacopees, és a dir, llibres recopilatoris de receptes de productes amb propietats medicinals reals o supòsits, en què s’inclouen elements de la seva composició i mode de preparació.
A tall de curiositat, Oliva va presentar un llibre de botànica, que mostra moltes il·lustracions, i un manual contra la ràbia. Aquest darrer té especial interès perquè «encara no hi havia la vacuna contra la ràbia i era una bona guia per als metges per saber com actuar», detalla Oliva. D’aquesta manera, aquests dos exemplars mostren l’evidència que la biblioteca no només conté llibres vinculats a la farmacologia, sinó també a altres disciplines. Per últim, també hi ha materials extrets dels llibres, com per exemple anuncis publicitaris d’aquella època.
El fons, obert a investigadors per interpretar-ne el contingut
Un dels objectius d’aquesta catalogació és que les obres puguin servir de vies per a la recerca en àmbits científics, farmacològics, botànics o també sobre el món editorial. A més, s’ha d’acabar de concretar la data d’alguns exemplars i analitzar-ne el contingut. És per això que el fons bibliogràfic està obert a investigadors i historiadors experts en la matèria, a part de tota la ciutadania, per tal que facin els treballs pertinents.
Aquest fons ens permet conèixer un context social i històric important de la ciutat de Girona
En aquest sentit, la delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, va destacar ahir durant la presentació del fons, la importància de fer accessible aquest fons bibliogràfic: «Fins ara els llibres vinculats a la farmàcia i l’antic hospital Santa Caterina s’havien conservat guardats en els armaris i darrere el taulell de la mateixa farmàcia, lloc on varen ser trobats en el moment en què l’hospital va deixar de prestar aquesta funció. Ara, després d’aquesta tasca de conservació i catalogació, difonem i posem aquest tresor bibliogràfic a l’abast de tota la ciutadania, que el podrà consultar a l’Arxiu de la Generalitat a Girona».
«Aquest fons ens permet descobrir història de la farmacologia i la medicina a Catalunya, conèixer un context social i històric important de la ciutat de Girona i obre moltes portes per a la recerca i la investigació. Per part de la Generalitat Girona la difusió del patrimoni històric no acaba avui, sinó que és un objectiu en el qual continuarem treballant», va reblar Cañigueral.
D’altra banda, la responsable de la secció patrimonial de la Biblioteca Carles Rahola de Girona, Miriam Oviedo, va destacar la importància d’haver catalogat aquest fons perquè «ens permet conèixer un conjunt bibliogràfic de gran interès per a la ciutat i ampliar el mapa del patrimoni bibliogràfic del nostre territori, posant a l’abast de ciutadania i investigadors un fons que es pugui difondre, consultar i estudiar».
Aquests treballs han permès allargar la vida als documents i encara hi ha tasques per fer
Oviedo també va explicar que els treballs tècnics de conservació preventiva que s’han fet permeten «allargar la vida d’aquests documents» i que està previst «fer propostes de tasques de restauració posteriors d’alguns dels exemplars perquè puguin ser restaurats i millorar així el seu estat de conservació».
