«La pluralitat és la clau de les societats fortes». Amb aquestes paraules, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va inaugurar dijous el primer Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència, celebrat a Barcelona i organitzat per la direcció general d’Afers Religiosos i la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència Blanquerna. El simposi, que va comptar amb més d’un centenar d’inscrits, va aplegar desenes d’experts i acadèmics en matèria de llibertat religiosa o ciències de les religions procedents dels cinc continents.
Durant la conferència inaugural, Ciuró va afirmar que, en un context com l’actual, «en societats canviants, plurals, globals», com a govern tenen «el compromís de protegir la llibertat religiosa i de consciència». Ciuró va voler agrair la col·laboració amb la Universitat Ramon Llull a l’hora d’organitzar el simposi i va destacar que és un bon exemple de «com la col·laboració entre l’administració i la universitat poden ajudar que la convivència, el respecte, la tolerància i el coneixement millorin el progrés i la cohesió social».
Ciuró va aprofitar la seva intervenció per destacar el compromís de la universitat amb el català i va afirmar que «és inacceptable que hi hagi persecució per formes de creences, d’estimar o de sentir». «Tampoc per les llengües que es parlen. Les llengües són una riquesa per als països, va afegir. Ciuró va continuar expressant el compromís del govern per defensar i lluitar a favor del català i va destacar que «la llengua, igual que la religió, ha de ser una eina de cohesió social». «Si a una llengua se l’exclou d’un dels camps de la vida, ja sigui cultural, social o científic, aquesta llengua perilla», va indicar. La titular de Justícia va concloure dient que «el sentiment i el fet religiós són presents en el nostre dia a dia i, com a tal, els hem de reconèixer, respectar i vetllar per les bones pràctiques i per la col·laboració interreligiosa».
Aquest ha estat el primer congrés d’aquestes característiques que s’ha organitzat a Catalunya per tractar sobre la situació de la llibertat religiosa i de consciència, un dret fonamental que no sempre està garantit a tots els països.
Entre altres qüestions, al congrés es van abordar qüestions com l’impacte que la covid ha tingut sobre la llibertat religiosa i l’exercici d’aquest dret en àmbits com la sanitat o l’educació. També s’ha debatut sobre el paper dels joves, dels mitjans de comunicació, sobre la gestió municipal de la diversitat religiosa, el gènere i la llibertat religiosa i el diàleg interreligiós a Europa.
