El setembre de l’any 2000 obria l’abocador de Vacamorta a Cruïlles. La instal·lació va ser proposada per la Generalitat i va ser impulsada pels empresaris Gustavo Buesa i Josep Mayol -amb Pujol Ferrusola a l’ombra-. L’oposició veïnal i de col·lectius ecologistes va portar el projecte als tribunals, que el van declarar il·legal fins tres vegades. Malgrat tot, successius governs de CiU van permetre el seu funcionament. El Tribunal Suprem va decretar finalment el 2014 el tancament i restauració de la zona, el que suposa la retirada de més de 3 milions de tones de residus amb un cost estimat de 188,7 milions d’euros.
Han presentat un pla de buidatge de Vacamorta amb un cost 30 milions d’euros més elevat que el pla anterior. A què respon l’encariment?
El primer pla era temporalment més llarg i es preveia un buidatge sense triatge, sense atendre a la cadena de valorització del residu. Ara, ens basarem en la jerarquia de residus: cada residu tindrà un tractament diferenciat (terres, orgànics, no recuperables, etc.) de manera que intentarem que a l’abocador hi vagi la mínima fracció possible. Aquesta diferència de preu és sobretot perquè el mètode que es fa servir és molt més quirúrgic, i també perquè s’escurça la temporalitat.
Teniu algun càlcul fet sobre la part dels més de 3,5 milions tones que hi ha a Vacamorta que no es podran valoritzar i, per tant, acabaran en un altre abocador?
No. És molt difícil de calcular. Sabem per les entrades a l’abocador, que els materials que s’hi han entrat al llarg dels anys tenen una tipologia molt diversa. Des de residus municipals, a residus de la construcció, etc. És molt complex de fer. Hem fet cates en espais puntuals que ens donen alguna informació., però no suficient. Ara tenim un pla de buidatge parcial de 20.000 tones que s’iniciarà abans no s’acabi l’any i que ens permetrà fer una anàlisi més detallada. El buidatge parcial es farà en diferents àrees i tindrem més la caracterització de la tipologia de residu, el que ens permetrà fer un pronòstic de les quantitats de cada tipologia de residu.
Durant aquesta prova pilot serà quan es decidirà a quin lloc es traslladaran els diferents residus?
El destí final d’aquests residus, ja siguin les fraccions valoritzables com també la fracció que haurà d’anar a un abocador comú, el sabrem quan comencem a treballar el projecte execució i la licitació amb l’empresa. Aquí es tancaran una sèrie d’acords en els quals haurem de veure i decidir on anirà a parar el que es tregui de Vacamorta.
Fa uns mesos es va parlar de l’opció de construir un nou abocador i es plantejava la possibilitat d’ubicar-lo a Peralada, Corçà o Cruïlles.
Això està absolutament descartat. No hi ha voluntat de construir un nou abocador. Si no féssim aquest triatge si que caldria, però com que farem una mineria de residus no farà falta. Haurem de veure on es trasllada allò que no es pugui posar en valor, però segurament hi haurà més d’un abocador receptor.
Podria concretar més?
Al país hi ha abocadors que encara tenen vida. I si cal alguna ampliació ja ho explicarem quan tinguem el projecte executiu redactat, i quan haguem de treballar amb les empreses que poden concursar per fer aquesta feina de mineria de residus.
Reobrir un abocador per extreure’n els residus comportarà molèsties i pudors que afectaran els veïns propers a Vacamorta. Es preveu algun tipus de mesura per contenir aquest perjudici?
El pla de buidatge contempla treballar per sectors que s’obriran de mica en mica. En cada lloc on es treballi es muntaran estructures temporals que preveuen mesures per evitar molèsties als veïns. D’aquí a pocs dies està prevista una reunió amb veïns de l’entorn més proper a l’abocador on s’explicarà detalladament el que farem.
Va anunciar que exigiria responsabilitats pel que ha passat a Vacamorta. Això afectarà tant als gestors privats de l’abocador com als públics que ho van permetre?
Aquest és un tema que tenim molt present i que ens preocupa. Hem d’afrontar amb diners públics una despesa de 189 milions d’euros per una mala gestió anterior. Una mala gestió que és atribuïble tant a l’administració pública com a la gestió privada. De moment hem prioritzat el buidatge, perquè és un deute que teníem amb els municipis afectats i els seus veïns, però ja hem posat a treballar els serveis jurídics per veure com podem exigir aquestes responsabilitats. Tenim molt clar que treballem amb diner públic, i que amb això no es pot jugar.
Estem parlant de demandes als jutjats?
Si hem d’assumir un buidatge ordenat per la justícia és perquè algú, en el seu dia, no va fer bé les coses. En aquest sentit volem exigir responsabilitats a tots aquells que no van ser diligents. Hem de veure quina serà la forma jurídica. Hi ha una part dels que estaven en la gestió de l’abocador que ja està a l’Audiència Nacional, per tant jurídicament no és una qüestió fàcil. A banda de complir la sentència de buidatge de Vacamorta, també tenim l’obligació de demanar responsabilitats d’aquell diner públic que no s’ha administrat correctament i que ara ens provoca una despesa a la Generalitat de més de 188 milions d’euros. Estem decidits a tirar endavant aquesta reclamació de responsabilitat, però hem de veure com ho podem fer.
Veurem al govern català exigir responsabilitats al propi govern?
En aquest cas hi ha hagut càrrecs públics que han signat documentació que ha portat a aquesta situació. Quan un ostenta una responsabilitat pública ha de ser molt curós amb el que signes i autoritzes. No treballarem amb una demanda general a la pròpia administració, sinó a aquells gestors públics que sabent que l’abocador s’havia de tancar van mantenir-lo actiu.
Estem parlant de consellers i directors generals?
Els serveis jurídics ho estan treballant i no t’ho podria concretar. Però tenim molt clar que el diner públic s’ha d’administrar amb cura i que, en aquest cas, no es va fer.
