Els Mossos d'Esquadra han localitzat 74 bombes de la Guerra Civil que estaven enterrades en un camp de la Vall d'en Bas.
Un republicà i el Jutge de Pau de la zona, ara morts, són claus en la història que els Mossos han conegut a través d'un veí i que ha permès la localització dels artefactes explosius.
Aquest dissabte, els Tècnics Especialistes en Desactivació d'Artefactes Explosius (TEDAX-NRBQ) dels Mossos d'Esquadra van muntar un dispositiu a la zona i que es va coordinar des de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) de la Garrotxa.
Com va avançar Diari de Girona, en aquest hi van participar també membres de la comissaria d'Olot de Seguretat Ciutadana, Bombers i el SEM. La localització però va ser possible gràcies a la col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB), que van treballar amb un detector molt potent. El catedràtic de Ciències de la Terra de la UB, Albert Casea Pontasi també va desplaçar-se fins a la Garrotxa el mateix dissabte.
Els artefactes explosius són obusos i els més grans pesen uns 12 quilos. La major part comptaven encara amb càrrega explosiva i per aquest motiu, cada cop que se n'extreia un "es creava el perímetre de seguretat que tenia la policia muntat perquè així els Tedax poguessin fer la manipulació", subratlla el cap dels Mossos a la Garrotxa, el sotsinspector Blai Ortiz. Alguns d'ells no tenien espoleta i la major part tenen un bon estat de conservació. Els que contenen càrrega caldrà destruir-los i això es farà en els pròxims dies a la base militar de Sant Climent Sescebes. En canvi, els que es puguin recuperar es mantindran per memòria històrica.
La més important de la Garrotxa
El cap dels Mossos d'Olot destaca que és la troballa més important d'aquestes característiques a la Garrotxa i una de les més importants de Catalunya, després d'alguna feta a l'Ebre o l'Empordà.
El que per ell és importat és com s'ha arribat fins als artefactes explosius, la història prèvia. Unes vivències que si no fos perquè van passar d'una persona una altra persona, potser mai haurien fet possible la troballa.
Els projectils localizats es trobaven en un espai d'uns 30 metres quadrats però els Mossos van necessitar una excavadora -que els va cedir una empresa de la Garrotxa- i pic i pala per treure'ls. I és que es trobaven entre un i dos metres de profunditat. El camp de blat de moro és a la zona del Verntallat, a la Vall d'en Bas i ben a prop del terme de les Preses.
A la segona va la vençuda
La troballa d'aquests artefactes però no ha estat fàcil, el cap dels Mossos a la Garrotxa, el sotsinspector Blai Ortiz destaca que fa un parell d'anys un veí de les Preses va comentar al cos policial que
"corria un rumor que en una zona hi hauria artefactes de la Guerra Civil i ens va marcar una zona i vam mirar amb detectors però, no va donar positiu".
Així va quedar la història però fins al juliol passat, quan un altre veí de la Vall d'en Bas li va comentar "personalment" que sabia d'una història d'artefactes de la Guerra Civil i que no sabia què fer. Li va dir que "un republicà que era de les Preses va veure que durant la Retirada van descarregar un camió de bombes en una zona que hi ha entre el Ventrallat i la fàbrica Collell de les Preses" i que aquest "com que van guanyar nacionals mai va voler fer-ho públic per por". Aquest home però, per sort no es va quedar per ell la història, sinó que ho va explicar al jutge de Pau, "que va esperar temps prudencial i va traslladar la informació al veí de la Vall d'en Bas".
Un republicà que era de les Preses va veure que durant la Retirada van descarregar un camió de bombes en una zona que hi ha entre el Ventrallat i la fàbrica Collell de les Preses
Arran d'aquesta informació, el veí de la Vall d'en Bas ho va explicar al sotsinspector i a més, li va precisar la zona, perquè "hi havia un arbre" i a més és una zona, que es troba just al costat de dos búnquers antiaeris.
Arran d'aquests fets, "em va fer sospitar" recorda el cap dels Mossos d'Olot perquè era a uns 300 metres d'on feia un parell d'anys havien anat a mirar.
Davant les sospites, va informar els comandaments i ho van parlar amb els Tedax i finalment, amb la Universitat de Barcelona. Que el febrer van traslladar-s'hi amb un detector molt potent i van fer les seves prospeccions. L'informe va mostrar que "entre un metre mig i dos metres de fondària mostrava que hi podia haver molt metall". El georadar, indica el mosso, funcionava "com si fessin un escàner o ressonància magnètica, era molt més precís".
Davant de la possibilitat que hi pogués haver artefactes van començar a coordinar-se. Ortiz ressalta que van haver de demanar fins i tot al propietari del terreny -a qui agraeix les facilitats que els han donat- que no sembrés blat de moro en una part perquè el poguessin excavar. Finalment, aquest dissabte van anar sobre el terreny, un espai que havia estat també un camp d'aviació durant la Guerra Civil.
Una bassa
Van localitzar fins a 74 obusos i sospiten, després de com se'ls va trobar, que al seu dia els van llançar dins d'una bassa. Ja que en aquest punt de la Vall d'en Bas hi passa una aqüífer i l'aigua està molt a prop de la superfície, destaca el policia.
Un cop extrets, el cap dels Mossos d'Olot es mostra molt satisfet de la feina feta dissabte i recorda que van intentar fer les menys molèsties possibles, tot i ser en un punt pròxim a empreses, una escola, una carretera entre altres. Fins i tot a tall d'anècdota destaca que temien que els artefactes poguessin ser sota l'asfalt de la carretera i això ho hauria complicat tot.
