Diari de Girona

Diari de Girona

La nova selectivitat buscarà millor el talent dels estudiants

No hi haurà 17 proves diferents a cada comunitat però tampoc serà un model únic a Espanya

Estudiants fent un examen de selectivitat a la Facultat de Dret de la UdG. | MARC MARTÍ

La futura selectivitat s’està cuinant al Ministeri d’Educació, els tècnics del qual l’estan pactant amb Universitats i la Conferència de Rectors (Crue). Al calendari inicial, estava previst que la norma veiés la llum al maig o al juny, però hi ha hagut desacords interns en Educació que han fet que l’esborrany s’endarrerís unes setmanes. Aquestes discrepàncies són tècniques i se solucionaran ben aviat, asseguren fonts ministerials.

Al juliol, el departament que dirigeix ​​Pilar Alegría farà públic l’esborrany, ja pactat amb l’equip del ministre Joan Subirats i els rectors. Després, el reial decret travessarà el procés burocràtic habitual: passarà per la conferència sectorial (on es reuneix el ministeri amb les autonomies), el Consell Escolar i el Consell d’Estat. Finalment, a l’octubre o al novembre, el Consell de Ministres el ratificarà definitivament.

La futura selectivitat, que entrarà en vigor no el pròxim curs acadèmic sinó el següent (2023-24), serà una prova d’acord amb el nou batxillerat, més competencial i variat, com ordena la vigent llei d’educació (Lomloe coneguda com a llei Celaá per cognom de l’exministra d’educació). No hi haurà 17 exàmens (un per cada territori autonòmic), però tampoc no serà una prova única a tot Espanya. Fonts ministerials expliquen que la futura PAU (prova d’accés a la universitat) tindrà una part comuna, però respectarà les competències de les autonomies i els rectors.

Com seran els exàmens? Més competencials i menys memorístics. Seran més difícils? No, però sí diferents.

Preguntem a diversos professors, tant d’universitat com d’institut, com hauria de ser la selectivitat futura perquè els alumnes arribin més preparats a la facultat o al camí acadèmic que elegeixin, inclosa l’FP superior.

«La selectivitat ha de ser competencial perquè si no, el batxillerat no ho serà i haurem perdut una oportunitat d’or»

David Bueno - Professor de la UB

decoration

Doctor en Biologia, professor i investigador de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament a la Universitat de Barcelona i especialista en neuroeducació, David Bueno fa 12 anys que participa en els equips de docents universitaris i d’institut que redacten els exàmens de selectivitat a Catalunya a la branca de biologia, on ja fa un temps que intenten que les proves siguin més competencials i menys memorístiques. «Un examen competencial vol dir que has d’aplicar el que has après a una situació nova», explica el professor posant èmfasi que els alumnes han hagut d’estudiar i aprendre moltes coses al llarg del curs. «La selectivitat ha de ser competencial perquè si no, el batxillerat no ho serà i haurem perdut una oportunitat d’or», insisteix.

Bueno posa un exemple sobre com seria un examen de biologia a la futura selectivitat. Tenint en compte que els mitocondris són òrgans encarregats de subministrar energia, una pregunta clàssica seria: «Mitocondris: estructura i funció». Per contra, una competencial seria: «S’ha descobert un nou cuc a la mar Egea sense mitocondris. ¿D’on treuen aquests cucs l’energia?».

Davant la incertesa –i la perspectiva que els estudiants hauran de discórrer força més–, és lògic preguntar-se si els futurs exàmens seran més difícils. «És injust dir això. El que sí que seran és diferents dels d’ara. Els aspirants hauran de pensar, comparar i redactar més», respon Bueno.

Escriure un text, no analitzar-ho

Cada assignatura té la seva idiosincràsia, però la comunitat educativa opina que totes les matèries –incloses el llatí i el grec– es poden aprendre des del punt de vista competencial. En llengua, per exemple, la versió clàssica de la selectivitat és demanar una anàlisi sintàctica. Conscient que la PAU actual «només valora un contingut memorístic que avui és a internet», Carlos Elías, catedràtic de Periodisme de la Universitat Carlos III (Madrid), assegura que en lloc de demanar un comentari de text, els aspirants haurien d’escriure un text. «Un bon text», puntualitza.

Llicenciat també en Química, el catedràtic Elías afegeix que un examen clàssic de química seria preguntar quina concentració té una dissolució. A parer seu, és molt més interessant plantejar a l’alumne un problema sobre quins inconvenients pot tenir per a una empresa l’ús de contaminants químics.

Tot i confiar en la futura selectivitat, Elías opina que la PAU hauria de patir dos girs radicals. Un, treure la prova d’anglès, que, segons ell, segrega socialment perquè el nivell de l’idioma estranger depèn en gran manera del poder adquisitiu de la família. El segon gir, encara més radical, és la desaparició de la selectivitat: «Em sembla molt millor el model anglosaxó on cada facultat posa el seu propi examen als aspirants».

«La selectivitat actual no serveix de res. No et diu res del talent matemàtic dels estudiants»

Clara Grima - professora titular de Matemàtica

decoration

«No serveix de res»

«La selectivitat actual no serveix de res. No et diu res del talent matemàtic dels estudiants». Així de contundent també es mostra Clara Grima, professora titular de Matemàtica aplicada a la Universitat de Sevilla i divulgadora. A parer seu, els alumnes arriben a les facultats amb poca compressió lectora –una de les grans assignatures pendents del sistema educatiu– i pocs coneixements. Ells, afegeix, no en tenen la culpa. Tampoc els docents, que fan allò que poden. Més aviat, la culpa la té un batxillerat enfocat només a aprendre coses per aprovar un examen.

Talent humà

Segons Grima, que també imparteix classes a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica de la Universitat de Sevilla, la PAU de matemàtiques no s’hauria de limitar a plantejar un problema de manual per aplicar una determinada fórmula o teorema sinó una situació quotidiana perquè els futurs universitaris escullen l’eina per solucionar-ho. «Els exàmens competencials són necessaris per desenvolupar el talent humà, que no tenen els ordinadors. No hi haurà tants excel·lents, però sí que podran servir per detectar el talent matemàtic», assegura.

Un examen competencial de matemàtiques seria aquell que fa llegir, pensar, raonar i triar. Fran López Mellado, professor de matemàtiques a l’institut Sabinar (Roquetas de Mar, Almeria), és partidari d’una selectivitat on l’enunciat del problema faci pensar els estudiants en lloc d’escriure una resposta mecànica. «Per això cal aprendre coses durant el curs. I sí, també memoritzar», conclou.

Compartir l'article

stats