Save the Children va reclamar dijous que els nens refugiats procedents d’Ucraïna estiguin «plenament escolaritzats» a Espanya el proper curs i va instar al Ministeri d’Educació i a les comunitats a que els preparin durant l’estiu amb classes de reforç, de castellà i suport psicosocial.
L’organització va fer aquesta crida després de 100 dies de guerra en una roda de premsa on també va fer balanç de la situació de la infància que ha hagut de fugir d’Ucraïna o que s’ha vist obligats a desplaçar-se dins del país. Des de Save the Children són conscients que l’educació «en línia» que estan rebent aquests menors és «una solució vàlida, d’urgència, però que no pot ser portada molt més allà en el temps», segons va advertir el seu director de Cooperació Internacional i Acció Humanitària, Vicente Raimundo Núñez-Flores.
«Tot conflicte és una guerra contra la infància, s’emporten la pitjor part, són els més vulnerables, els que menys recursos tenen i paguen el terror que cometen uns altres»
«Demanem al Ministeri d’Educació que per al curs 2022-2023 s’escolaritzi físicament a les nenes i nens ucraïnesos que estan refugiats a Espanya i que aprofitem el període estival per a preparar la infraestructura educativa i que aquests nens rebin un reforç lingüístic, un suport cultural i psicològic», va subratllar. D’aquesta manera, s’aconseguiria que estiguessin millor preparats per a escolaritzar-se de manera ordinària al setembre, va afegir Núñez-Flores, que va recordar que poden aprofitar-se els fons europeus del mecanisme CARE (Cohesion’s Action for Refugees in Europe CARE).
Segons les últimes dades de l’INE, fins al passat 2 de maig són 40.219 els nens i joves ucraïnesos que han estat matriculats al sistema educatiu espanyol, principalment a la Comunitat Valenciana (2.964 a Alacant i 2.053 a València), Catalunya (2.034 a Barcelona, 757 a Girona i 706 a Tarragona), Madrid (2.254), Màlaga (827) i Múrcia (753).
«Si tens un menor d’acollida et paguen 400 euros, però si tens a una família refugiada, res»
Fa quatre mesos, la torderenca Margarita Jordà va acollir de forma voluntària tres refugiats ucraïnesos, una mare amb dos menors a càrrec, de 9 i 14 anys. Durant aquest període, afirma que la factura de l'aigua se li ha triplicat i assumeix les despeses extra, com les excursions escolars, gràcies a petites aportacions dels veïns del municipi. Ara, però, reclama l’ajuda que assegura que se’ls va «prometre». «El Govern va anunciar que donaria ajudes a les famílies d'acollida, l'he reclamat tant a la Generalitat com al Ministeri de l'Interior i em diuen que no hi ha ajudes establertes per a les famílies d'acollida, que tot es vehicula a través de la Creu Roja», explica. «La Creu Roja els deixa en hotels sense donar-los tot el que faig jo, els proporciono suport emocional, classes de castellà, els busco amics i els intento integrar a la societat», defensa.
Però «moltes» famílies d’acollida, lamenta, «ja no poden assumir les despeses de la seva butxaca i els refugiats van a parar a altres llocs». El que reclama és que l'administració els proporcioni «alguna ajuda» com «bons energètics» per a col·laborar en la seva manutenció. «Si tens un menor d’acollida, la Generalitat et paga més de 400 euros, però si tens a una família refugiada, no et paguen res», lamenta.
Pel que fa a la situació a Ucraïna, Núñez-Flores va posar l’accent que la guerra va interrompre l’educació dels 7,5 milions de nens i nenes que vivien al país a principis d’aquest any i va assenyalar que com a mínim 1.888 centres educatius han estat atacats des que va esclatar la guerra el 24 de febrer, una xifra que duplica les escoles atacades a l’est del país entre 2014 i 2021. A més, un total de 180 escoles han estat totalment destruïdes, fet que equival a una de cada 10 escoles atacades enguany, i 1.708 han patit alguna destrossa, de les quals més de la meitat estan a l’est del país, va afegir. «Tot conflicte és una guerra contra la infància, s’emporten la pitjor part, són els més vulnerables, els que menys recursos tenen i paguen el terror que cometen uns altres», va assegurar Núñez-Flores, que va alertar que el trauma d’estar en una guerra durant 100 dies «és un mal que si no es talla serà permanent».
Tot i que en no s’està produint una crisi de menors no acompanyats que viatgen sols, Núñez-Flores va afirmar que el tràfic de menors «està succeint perquè els nens són les preses més fàcils» per ser les més indefenses, i particularment, les nenes i adolescents són les «més buscades i cotitzades i requereixen especial atenció».
A les escoles, alguns marxen mentre altres arriben
Què ha passat amb els nens ucraïnesos dos mesos després que arribessin a les aules gironines? La Yaryna i en Bohgdan, que van aterrar a l’escola Vedruna d'Arbúcies a mitjans de març enmig d’una gran expectació, ja han abandonat el centre. La nena, explica la directora, Glòria Bohils, «s’ha traslladat a Portugal perquè aquí no rebien prou ajudes». El nen, detalla, ha tornat a Ucraïna. «Van marxar d’un dia per l’altre, la mare havia de tornar al país per a no perdre la feina». En canvi, a l'escola Vedruna de Palamós, els refugiats ucraïnesos han passat de 2 a 7. La directora de Primària, Gemma Vilà, assegura que ja estan començant a notar «petits progressos» en l’aprenentatge del català i segueixen centrant els esforços en la socialització.
Les xifres de la guerra
El responsable de l’organització va lamentar els més de 4.000 morts (250 nens) i més de 9.000 ferits (365 menors) que acumula aquesta guerra, una «salvatjada» de xifres que «per desgràcia» augmentaran quan els verificadors internacionals puguin entrar a tot el territori. Per això, Save the Children va demanar a totes les parts del conflicte el cessament immediat dels atacs i, mentre això no passi, que es respectin les regles del Dret Internacional per a protegir la població civil.
El balanç de l’impacte de la guerra d’Ucraïna «va molt més allà de les seves fronteres», segons va apuntar l’ONG, que incideix en què el conflicte ha provocat el major augment dels preus dels aliments mai registrat, la qual cosa els fa inassolibles per a milions de persones en països en vies de desenvolupament.
Des de la ciutat ucraïnesa de Dnipro, la cooperant de Save the Children, Neus Arnal, va explicar que des del passat 24 de febrer, l’ONG ha atès 106.631 persones, dels quals 61.687 són menors d’edat, i té oberts 11 espais segurs per a la infància i estan treballant en la posada en marxa de 16 més a tot el país.
Sobre el terreny, l’organització està repartint kits educatius, distribuint joguines i proporcionant refugi, aliments, diners en efectiu, combustible, suport psicològic, productes d’higiene i material per a nadons a les famílies desplaçades.
