L’entitat Support-Girona, dedicada al suport jurídic i social de persones amb discapacitat, juntament amb la Fundació Tutelar Fadesia, que acompanya persones amb Alzheimer i altres deterioraments cognitius, van alertar ahir del nombre creixent d’espolis a gent gran i persones amb discapacitat. De fet, un estudi firmat per les dues organitzacions conclou que el 24% de les persones ateses per Support-Girona i el 18% de les acompanyades per la Fundació Tutelar Fadesia han estat víctimes d’estafes.
A més, van certificar que a més edat, més risc. I és que en el gruix dels casos detectats per Support-Girona (el 50%), les víctimes han estat persones majors de 81 anys, convertint-se en el col·lectiu «més exposat». El risc, van afirmar, està condicionat per un triple factor: l’edat, la solitud i els canvis personals i socials derivats del procés d’envelliment. Un xifra que, en el cas de la Fundació Tutelar Fadesia, s’eleva fins al 72%, mentre que el 22% es produeix en la franja dels 70 als 80 anys. Tot i això, Support-Girona va posar èmfasi en que aquesta pràctica també afecta als col·lectius més joves. De fet, en el 42% dels espolis detectats per l’entitat, les víctimes han estat persones d’entre 41 i 60 anys. Una pràctica que, sobretot, afecta a dones. En aquest sentit, segons Support-Girona, el 56% de les víctimes són dones, mentre que en el cas de Fadesia el percentatge creix fins al 88%.
L’estudi apunta a tres factors de risc que faciliten l’abús: les dificultats cognitives per a detectar enganys i amenaces, la dependència emocional i les dificultats per a entendre el valor dels diners i dels béns. Així, de les dades extretes se’n desprèn que una de cada dues persones amb dependència emocional i/o amb relacions sentimentals tòxiques han patit o pateixen espolis, mentre que només una de cada deu amb vincles emocionals constructius són víctimes de delictes de caràcter econòmic. Les xifres constaten que els vincles socials amb l’entorn, ja sigui en l’àmbit familiar, d’amistat o amb la comunitat, poden conduir a l’estafa o minimitzar el risc de patir-ne. Tot i això, el director de Support-Girona, Josep Maria Solé, va assenyalar a la manipulació de la voluntat per l’entorn proper, i va assegurar que aquesta topa amb «les immenses dificultats perquè els casos d’abusos o espoli tinguin una resposta judicial efectiva» i va lamentar que la víctima no presenta denúncies i, en el cas de l’entorn familiar i social, «poques vegades». A més, va afirmar que els professionals de l’àmbit social i sanitari tampoc emprenen cap acció legal, i va afirmar que quan hi arriben «ja és massa tard». En aquest sentit, va instar a «fer un pensament liderat des de les institucions» per a generar una major consciència social». Del contrari, va alertar Solé, «cada vegada patirà més gent».
«Hem de fer un pensament liderat des de les institucions per a generar major consciència social»
A banda de l’espoli, l’estudi conclou que les víctimes estan subjectes a altres agressions. En aquest sentit, subratlla que el 53% de les persones que han patit o pateixen espoli han estat víctimes d’altres actes violents, des de la violència física a la psicològica, passant per la violència sexual.
Segons dades de Support-Girona, els agressors són, majoritàriament, les persones cuidadores, els fills i els desconeguts. Per la seva banda, les dades de Fadesia revelen que en el 81% dels casos els agressors són membres de la mateixa família (en el 62% dels casos són els fills i en el 19% la parella); el 15% són amics i, en el 4%, persones cuidadores. L’entitat va posar de manifest que aquestes situacions, sobretot les que es produeixen dins el nucli familiar, «poden indicar l’existència d’agressions reiterades i, per tant, de revictimització (indicador de violència quotidiana exercida per persones amb influència sobre les víctimes), fet que agreuja l’ansietat, la depressió i la simptomatologia psicòtica». Uns efectes que poden dificultar l’assistència i incrementar l’aïllament social.
En aquest sentit, Support-Girona i Fadesia van destacar que identificar familiars, amics i l’entorn proper que pot ajudar a una millor inclusió és clau, però també detectar aquelles relacions que dificulten que la víctima estableixi lligams amb els Serveis Socials i la resta de la comunitat, i que sovint també són la principal dificultat en la intervenció de les entitats.
L’informe conclou que el 53% de les víctimes d’espoli també pateixen violència física, psicològica o sexual
Múscul contra els abusos
Els patronats d’ambdues entitats, liderats per la presidenta de la Fundació Tutelar Fadesia, Menchu Folch, i el president de Support-Girona, Pere Cornellà, van signar ahir un acord de fusió per a sumar esforços en la lluita contra els abusos. «Recollim el bagatge de la tasca desenvolupada per Fadesia durant 30 anys, en benefici de la qualitat del servei de les persones acompanyades», va subratllar Pere Cornellà. Per la seva banda, el patronat de la Fundació Tutelar Fadesia va destacar la importància del moment de la fusió, fent referència al nou context legislatiu de la capacitat jurídica i dels drets humans de les persones amb discapacitat. «Ens guien els mateixos valors i ara més que mai la suma d’esforços és clau perquè les persones que atenem tinguin els suports que necessiten i puguin ser ateses d’acord amb els seus drets».
La fusió, alhora, vol ser eina «més potent» per a poder actuar. «Amb aquesta fusió sumem perquè hi ha molts reptes i moltes necessitats que no estan ben resoltes», va afirmar Josep Maria Solé. Davant d’un preocupant creixement de casos de maltractament, abusos i espoli, Solé va lamentar que «considerem que la resposta no és l’adequada perquè, com a societat, estem badant davant d’aquest fenomen creixent que fa patir a molta gent» i va alertar que hi ha un «forat en la detecció d’abusos».
En aquest sentit, Support-Girona i Fadesia van reclamar que s’apliqui el protocol «amb determinació» (un document que ja existeix a les comarques gironines) per a combatre aquestes situacions, que alhora tingui en compte la «rotació» de personal en àmbits com els Serveis Socials.
Més de 1.100 persones
Actualment, les dues entitats atenen més de 1.100 persones. D’aquests, 466 són suports en algunes àrees de la seva vida, 458 en totes, 129 són assistències, 28 defenses judicials, 9 suports provisionals, 10 poders notarials i un guarda de fet.
Girona, per sobre la mitjana catalana en inclusió residencial
El 55% de les persones amb discapacitat ateses resideixen a la comunitat (el 7% ho fa sense domicili fix concret) i el 45% restant viu en un centre residencial de tipus assistencial. Les dues entitats, que defensen que les persones amb discapacitat han de poder exercir els seus drets en «tots» els àmbits de la seva vida, aposten per a promoure la inclusió social i la vida independent. La radiografia a les comarques gironines, defensen, «sobresurt» de la realitat a Catalunya, en què el 50% de les persones d’aquest col·lectiu viuen en un centre i només el 38% ho fa a la comunitat.
