«Heu d’estar molt segures de vosaltres mateixes perquè heu treballat molt al llarg d'aquests dos anys, estigueu concentrades, llegiu molt bé les preguntes i les respostes i sobretot, apliqueu el sentit comú». A pocs minuts de l’inici de l’examen de Llengua estrangera, una professora d'anglès insuflava una dosi de coratge a una desena d'estudiants que, durant uns segons, restaven alienes a les corredisses de joves que s'embotien a la Facultat de Dret. Les paraules es van convertir en un bàlsam. Les retenien. Les reproduïen internament sota l'amenaça d’un estat de nerviosisme creixent, que semblava que s’havia decidit a quedar-se instal·lat en la seva pell. Per això, Anna Farró no va dubtar en acostar-se a una de les seus gironines de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) per a fer costat als seus alumnes. «Em solidaritzo amb elles i no m’ho volia perdre per res del món, sento que les he d’acompanyar fins l’últim moment i poder veure el fruit de tot el Batxillerat», va proclamar.

«Estava molt nerviosa, és un examen que et pot canviar la vida»

DINA EL HAOUZI - (SALT)

Feia tres hores que els alumnes havien aterrat per primera vegada en una aula universitària. I inevitablement, es projectaven entre aquelles quatre parets. Perquè això era el que havien vingut a fer: validar el bitllet d’avió per a un futur que tothom els avançava que seria prometedor. Però primer, els 3.661 estudiants matriculats a les PAU a les comarques gironines havien de superar el primer assalt: Llengua castellana i literatura i Llengua estrangera, a més d’Anàlisi musical, Cultura audiovisual, Electrotècnia, Física o Geografia. Alguns, s’espolsaven «una mica» la pressió perquè amb els càlculs fets de casa, auguraven que entrarien sense problemes a la carrera somiada. És el cas de Laura Tornés, que vol estudiar Dret. «En principi entraré segur, però de totes maneres m’he volgut preparar bé les proves per a assegurar-me’n», va afirmar. D’altres, són conscients que és una oportunitat d’or. «És un examen que et pot canviar la vida», va confessar l’estudiant Dina El Haouzi.

La pressió és, de fet, la cara B de les proves. «Aquesta nit no he aconseguit dormir, sento que tinc molta pressió a sobre», va afirmar Fran Robustillo, que va afegir que la tensió «es nota en l’ambient». Per a calmar els nervis, la preparació ha estat la clau. «Fa tres setmanes que estudio amb intensitat, tinc confiança perquè he estudiat molt i aquesta és la millor manera de calmar els nervis», va assenyalar Hamza Fettouch. La recepta d’Aniol del Río, per la seva banda, ha estat mantenir a ratlla les distraccions. «Els últims 10 dies he intensificat l’estudi amb el mòbil tancat en un calaix».

D’altres, però, van optar per a relativitzar la importància de les proves. «Estic més nerviós per l’ascens del Girona que per la Selectivitat», va confessar Pep Grau, que va assegurar que per ell el seu futur no es jugava ahir, sinó «al partit d’aquest diumenge a Tenerife». Fins i tot, veus com la de l’estudiant Marian Jabbie van apostar per la desaparició de les proves. «La Selectivitat no hauria d’existir, una nota no ens hauria de poder definir», va defensar. De moment, la sensació és que els exàmens han estat «assequibles». «La prova de castellà podria haver estat molt més difícil», va celebrar Fettouch. Amb tot, coincideixen en què Història és l’examen que els fa «més por» perquè hi ha «molt temari».

« Estic més nerviós per l’ascens del Girona que per la Selectivitat»

PEP GRAU - (BRUNYOLA)

Sense «gaps» per la pandèmia

La generació que ara s’examina de les Proves d’Accés a la Universitat ha estat una de les més afectades per la pandèmia. I és que en una etapa acadèmica clau, els estudiants es van veure obligats a seguir el temari des de casa amb el format de classes telemàtiques, tant en l’era del confinament general com en els múltiples confinaments per alumnes positius de covid-19. Tot i això, els estudiants se senten forts. «No tenim la sensació d’arribar a l’examen coixos, ens sentim ben preparats», va sentenciar un dels participants.

« La Selectivitat no hauria d’existir, una nota no ens hauria de poder definir»

MARIAN JABBIE - (CELRÀ)

Una calor «insuportable»

Els apunts, que alguns estudiants havien aprofitat per a revisar durant el descans, es van convertir en un dels elements més icònics de la jornada d’ahir per a combatre l’onada de calor. Minuts abans de la represa dels exàmens, amb els passadissos plens de gom a gom, els estudiants agitaven la lliçó a mode de ventall per a degustar una lleugera brisa d’aire.

« Els últims 10 dies he intensificat l’estudi amb el mòbil tancat en un calaix»

ANIOL DEL RÍO - (ARBÚCIES)

«En la majoria d’aules no hi ha aire condicionat, fa una calor insuportable i ja no em queda aigua», va lamentar una estudiant. «Estem més pendents de la calor que de l’examen», va afirmar un altre dels participants, que va afegir que les altes temperatures els «desconcentren» i els accentuen la sensació de cansament.