Un total de 21 persones han sol·licitat l’eutanàsia a la província de Girona en l’últim any, des que la llei va entrar en vigor a tot Espanya. El Govern va iniciar el desplegament de la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia a partir del mes de juny, un cop es va aprovar la comissió de garantia i avaluació per fer efectiu el dret a la prestació d’ajuda a morir.
En el primer any de balanç, Girona és la segona província catalana que ha rebut més peticions amb molta diferència respecte a Tarragona, on se n’han sol·licitat 9, i Lleida, on se n’han demanat 6. En primer lloc hi ha Barcelona, amb un total de 101. D’aquesta manera, tenint en compte la proporció de població, Girona és la província amb la taxa de peticions d’eutanàsia més elevada de Catalunya.
La majoria de peticions són de pacients amb malalties neurològiques i tenen més de 71 anys de mitjana
D’aquesta manera, a tot Catalunya 137 persones han demanat ajuda per morir. Entre aquestes peticions, s’han fet 60 eutanàsies, mentre que 37 persones van morir abans de rebre l’ajuda i 8 sol·licituds han estat denegades. Salut no ha proporcionat aquestes dades territorialitzades, per tant es desconeix el nombre de gironins que s’han acollit a aquest dret. Fins al desembre passat, quan es va complir mig any de l’entrada en vigor de la llei, de les onze peticions que s’havien fet fins a aquell moment, se’n van concedir quatre.
De forma més detallada, a Catalunya n’hi ha 18 més que estan en curs, 5 que s’han revocat, és a dir, el sol·licitant ha retirat la petició, i 28 no han arribat a produir-se per defunció del pacient abans de l’eutanàsia.
La majoria de sol·licituds corresponen a pacients amb malalties neurològiques (neurodegeneratives, demències i parèsies); oncològiques i multimorbiditat. De mitjana, les sol·licituds han tingut un temps de resolució de 47 dies.
L’aplicació de la llei a Catalunya també va comportar la creació del registre de professionals amb objecció de consciència i la seva custòdia amb el màxim respecte a la protecció de dades. A dia d’avui, consten en aquest registre 167 professionals, un 0,15% del total. La majoria d’objectors (144) són personal mèdic mentre que la resta són 20 infermers i infermeres, 2 psicòlegs clínics i 1 farmacèutic.
Del total de peticions, 81 s’han atès des de l’atenció primària; 45 des de centres hospitalaris; 6 des de centres d’atenció intermèdia, 4 des de centres pal·liatius privats i 1 des d’un centre de salut mental d’adults. En aquest sentit, Salut ha posat en valor que una bona part de les sol·licituds s’hagin rebut des de l’atenció primària perquè demostra «l’important paper dels seus professionals també en l’acompanyament a la persona i el seu entorn en la presa de decisions tan importants com suposa la prestació de l’ajuda a morir».
"A la llarga caldrà agilitzar terminis"
La nova presidenta de l’Associació Dret a Morir Dignament (DMD) de Catalunya i coordinadora de Girona des de fa sis anys, Cristina Vallès, fa una bona valoració del desplegament de la llei, ja que «s’està fent tal com esperàvem». D’aquesta manera, destaca la tasca de l’administració i els professionals sanitaris, ja que s’hi estan implicant «de forma molt activa». Un dels punts clau és «l’equitat territorial», és a dir, «s’està aconseguint que arribi a qualsevol punt de Catalunya, independentment del municipi de procedència, en cas que es compleixin els requisits necessaris». També destaca totes les formacions que s’han dut a terme des de Salut per tal que els professionals sanitaris estiguin preparats.
D’altra banda, també subratlla algunes mancances, sobretot la manca d’inversió en atenció primària, que és el sector on recauen la majoria de casos. «Els professionals necessiten més temps per dedicar-s’hi i per tant fa falta més suport per part de l’administració», especifica.
"S’està aconseguint que arribi a qualsevol punt de Catalunya, independentment del municipi de procedència"
Fa disset anys que Cristina Vallès és sòcia de l’associació Dret a Morir Dignament i un dels objectius pels quals ha treballat des de DMD és el de defensar els drets del ciutadà al final de la seva vida. Una de les vies per a expressar anticipadament algunes decisions de cada persona és a través del Document de Voluntats Anticipades (DVA). L’entitat dona assessorament per redactar aquest document i Vallès considera que fan falta més treballadores socials als centres d’atenció primària perquè assumeixin aquest rol de suport. «S’evitaria que alguns tràmits s’allarguessin innecessàriament», considera. Paral·lelament, també creu que, a la llarga, caldria modificar alguns aspectes de la llei d’eutanàsia. «Està molt bé que sigui garantista, però hi ha alguns punts que caldria agilitzar perquè l’espera no sigui tan llarga».
