La nova presidenta de l’Associació Dret a Morir Dignament (DMD) de Catalunya i coordinadora de Girona des de fa sis anys, Cristina Vallès, fa una bona valoració del desplegament de la llei, ja que «s’està fent tal com esperàvem». D’aquesta manera, destaca la tasca de l’administració i els professionals sanitaris, ja que s’hi estan implicant «de forma molt activa». Un dels punts clau és «l’equitat territorial», és a dir, «s’està aconseguint que arribi a qualsevol punt de Catalunya, independentment del municipi de procedència, en cas que es compleixin els requisits necessaris». També destaca totes les formacions que s’han dut a terme des de Salut per tal que els professionals sanitaris estiguin preparats.
D’altra banda, també subratlla algunes mancances, sobretot la manca d’inversió en atenció primària, que és el sector on recauen la majoria de casos. «Els professionals necessiten més temps per dedicar-s’hi i per tant fa falta més suport per part de l’administració», especifica.
Manca de treballadores socials
Fa disset anys que Cristina Vallès és sòcia de l’associació Dret a Morir Dignament i un dels objectius pels quals ha treballat des de DMD és el de defensar els drets del ciutadà al final de la seva vida. Una de les vies per a expressar anticipadament algunes decisions de cada persona és a través del Document de Voluntats Anticipades (DVA). L’entitat dona assessorament per redactar aquest document i Vallès considera que fan falta més treballadores socials als centres d’atenció primària perquè assumeixin aquest rol de suport. «S’evitaria que alguns tràmits s’allarguessin innecessàriament», considera. Paral·lelament, també creu que, a la llarga, caldria modificar alguns aspectes de la llei d’eutanàsia. «Està molt bé que sigui garantista, però hi ha alguns punts que caldria agilitzar perquè l’espera no sigui tan llarga».
