El 26 de juny de 2021, el llavors bisbe de Girona, Francesc Pardo, va complir 75 anys i va presentar la seva renúncia al papa Francesc, tal com estableix el dret canònic. Es considera que els 75 anys són l’edat teòrica de «jubilació» de bisbes i capellans, tot i que el papa pot acceptar-la o no en funció de les condicions en què es trobi el prevere, decisió que se sol prendre de mutu acord. En el cas de Pardo, era una renúncia anunciada: havia estat tretze anys al capdavant de la diòcesi, durant els quals havia patit diversos entrebancs de salut, alguns de tan seriosos com l’operació d’un tumor a l’esòfag, i ja havia fet explícita la seva voluntat de fer un pas al costat per dur una vida més tranquil·la, tot quedant-se a viure a Girona i ajudant a les parròquies com un capellà més.

En aquell moment, però, l’estat de salut del bisbe no feia patir, de manera que les coses es van agafar amb calma. L’elecció dels bisbes és potestat del papa de Roma, tot i que el territori -en aquest cas, la Conferència Episcopal Espanyola- té molt a veure en la terna de tres noms que es presenta al papa, i de la qual en surt l’elegit.

La renúncia del bisbe Pardo va arribar en un moment complicat per a l’església catalana: el bisbat de Terrassa tenia la seu vacant, ja que el bisbe José Ángel Sais acabava de ser traslladat a Sevilla, i al mes d’agost va esclatar el cas del bisbe de Solsona, Xavier Novell, que va passar a ser molt urgent. A tot plegat se li va sumar el càncer que es va detectar al bisbe auxiliar de Barcelona, Antoni Vadell, que el va obligar a deixar la seva activitat.

La prioritat, doncs, va ser resoldre Terrassa amb el nomenament de Salvador Cristau com a bisbe i, sobretot, apagar el «foc» de Solsona amb el trasllat del bisbe Francesc Conesa des de Menorca.

A principis d’any, però, tant la salut del bisbe Pardo com del bisbe auxiliar Vadell van empitjorar. Vadell va morir al mes de febrer, tot deixant vacant la seva plaça com a bisbe auxiliar, i la defunció de Pardo es va produir el 31 de març, després d’un ràpid deteriorament a causa de les complicacions derivades d’una llaga a l’estómac. L’endemà de la mort de Pardo, el vicari general, Lluís Suñer, va ser escollit administrador diocesà del bisbat -és a dir, màxima figura- fins a l’elecció del nou bisbe.

Nomenaments pendents

Aquesta setmana, però, ja haurà passat un any des de la renúncia de Pardo i encara no se sap ni qui serà el nou bisbe de Girona ni qui substituirà Vadell a Barcelona. Es tracta de dos nomenaments que van molt relacionats i que es podrien produir alhora. I és que el bisbat de Girona té una gran rellevància històrica i significativa dins de Catalunya, però l’auxiliar de Barcelona és urgent perquè l’arquebisbe, Juan José Omella, presideix la Conferència Episcopal Espanyola i necessita tantes mans com sigui possible. De fet, Omella tindrà molt a dir en els dos nomenaments.

Durant els últims mesos s’han posat diversos noms per a les dues posicions sobre la taula, i al mes de maig dos mitjans van arribar a dir que els nomenaments eren «imminents». De moment, però, no hi ha hagut cap confirmació oficial.

El Fòrum Alsina, format per capellans progressistes, va sortir del seu silenci dels darrers temps per demanar públicament que el nou bisbe de Girona sigui català. Dins de la diòcesi hi ha moltes altes veus que també ho demanen, ni que sigui en privat, conscients que la possibilitat d’un bisbe gironí és molt remota, ja que difícilment es nomena un bisbe del propi territori i, a més, el gironí Joan Planellas ja va ser escollit arquebisbe de Tarragona fa tres anys.

Un dels primers noms que van sonar va ser el de l’actual bisbe de Vic, Romà Casanova, que havia estat l’encarregat d’administrar la diòcesi de Solsona després de l’afer Novell. A hores d’ara, tanmateix, aquesta opció sembla pràcticament descartada. El web conservador Germinans Germinabit va apuntar poc després al vicari general de Terrassa, Fidel Catalan, de fons conservador però de tarannà afable, «similar al de Pardo», segons el descriuen algunes fonts. Recentment, el mateix web ha publicat el nom de Joan Obach, un dels cinc vicaris episcopals de Barcelona. Aquest mitjà conservador també veuria amb bons ulls aquest nomenament.

Però tot i això, hi ha més noms sobre la taula. Nació Digital va publicar que els sectors més catalanistes i progressistes han esperonat els noms de Josep Maria Turull -rector de la Sagrada Família i cosí del dirigent de Junts Jordi Turull-i Enric Termes, també vicari episcopal i persona de confiança d’Omella. La Vanguardia va afegir a la terna Josep Maria Domingo, vicari general del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, i va apuntar tres noms davant l’improbable cas que s’acabi escollint algú de la mateixa diòcesi: el rector del seminari, Jordi Font, el delegat de Càritas, Esteve Sureda, i el coordinador diocesà del procés sinodal, Joan Amich.

Tot i això, des del Bisbat de Girona no es descarta que l’escollit pugui acabar essent un religiós en lloc d’un prevere. En aquest cas, segons ha pogut saber Diari de Girona, qui tindria més opcions és Agustí Borrell, natural de Caldes de Malavella i que el setembre passat va ser reescollit a Roma vicari general de les Carmelites Descalces.

Sigui qui sigui l’escollit, des del Bisbat es vol que el nomenament es faci el més aviat possible, per tal de sortir de l’actual situació d’impàs. El desig és que el nou bisbe pugui presidir la missa de Sant Narcís, el 29 d’octubre. Però tenint en compte el període d’impàs entre el nomenament i la presa de possessió, perquè això passi el nomenament s’hauria de produir el més aviat possible.