Quan era petit, el gironí Martí Díez somiava en ser metge. Una vocació que ara ha volgut posar al servei de la societat a través del seu treball de recerca, que acaba de ser reconegut amb el primer premi d’un certamen organitzat per la Facultat de Disseny i Enginyeria Elisava amb l’objectiu de promoure vocacions en l’àmbit del disseny i la salut.
Sota el títol Les vacunes: la lluita contra les malalties infeccioses, l’estudiant de l’escola Vedruna de Girona ha analitzat sis malalties -respiratòries i intestinals- amb la vacunació com a eina clau per a combatre-les. En concret, es tracta de la covid-19, el còlera, l’hepatitis A, el tètanus, la grip B i el virus respiratori sincitial. I és que tot i que a l’inici buscava una idea «original» per a enfocar el projecte, el seu avi (el pediatre Jaume Macià) li va acabar de donar l’empenta que necessitava. «El meu objectiu era poder descobrir alguna cosa nova però em vaig adonar que era molt difícil, i aleshores el veu avi em va guiar per a aterrar-lo en el terreny de les vacunes», explica Martí Díez. Així que va posar fil a l’agulla amb el projecte, del que el jurat del certamen n’ha destacat la «interdisciplinarietat de temàtiques i una extensa investigació de la teoria juntament amb una enquesta ben elaborada».
«El meu objectiu era poder descobrir alguna cosa nova però em vaig adonar que era molt difícil, i aleshores el veu avi em va guiar per a aterrar-lo en el terreny de les vacunes»
El vaccí que ha analitzat amb més profunditat, confessa, és el de la covid-19. Un apunt d’actualitat que li ha permès presentar un treball inèdit. A través d’una enquesta repartida a una mostra de més de 1.300 persones, Díez ha conclòs que «el 98,2% dels enquestats ha assegurat que no s’ha infectat de la covid-19 després d’administrar-se la vacuna», una radiografia que li ha permès determinar que l’antídot és «encara més eficaç del que mostraven les dades dels estudis oficials publicats pel Centre de Control i Prevenció de Malalties del Govern espanyol, amb una xifra que es reduïa fins al 95%». A més, Díez subratlla que una altra de les conclusions de l’enquesta és que «el 80% dels vacunats amb AstraZeneca van canviar de fabricant en la segona dosi pels efectes secundaris».
En l’apartat teòric, ha seguit la mateixa fórmula per cada patologia. L’exposició de la malaltia, l’epidemiologia, la tipologia de vacunes existents (ja siguin per via oral o intramusculars), la presentació del vaccí, l’efectivitat de les vacunes, els terminis de vacunació (i les franges d’edat indicades), la compatibilitat amb altres vacunes («què passaria si s’administressin el mateix dia», detalla) i, per últim, els efectes secundaris, a mode «d’avantatges i riscos».
En la part pràctica, l’estudiant gironí ha volgut plasmar, a través de dues maquetes, la diferència en el comportament de la covid-19 entre les persones vacunades i les no vacunades. «En el cas dels no vacunats, quan el virus entra a l’interior del pulmó, la proteïna S provoca que les plaquetes del capilar s’uneixin i formin un coàgul, i com que no hi ha intercanvi d’oxigen, el capilar s’obstrueix i pot produir una fibrosi pulmonar», explica. Aquesta recreació, defensa, també és una manera que «la gent prengui consciència dels avantatges d’administrar-se la dosi».
La família, assegura, l’ha ajudat a «discernir» la informació vàlida de la falsa, així com també a «sintetitzar» tot el material recopilat. El seu avi, recorda, va llegir les 130 pàgines «en un sol dia». «Em va dir que era dels millors treballs que havia vist mai i que mereixia guanyar un premi», afirma. Un guardó que, celebra, «ja ha arribat».
El vaccí de la confiança
El premi, reconeix, li ha donat la confiança i les ales per a seguir somiant. «He treballat molt i he après que si lluites, al final l’esforç sempre dona el seu fruit», sosté.
Amb tot, té clar que enfocarà el seu futur professional cap a la Bioinformàtica. «Una de les seves aplicacions és en l’àmbit de la salut», explica, i de moment ja té dues opcions en ment. «M’agradaria dissenyar les aplicacions de l’smartwatch que permeten comptar les passes i mesurar el ritme cardíac o bé contribuir en la traducció del genoma humà».
