El 37% dels joves d’entre 14 a 25 anys dels països de la Unió Europea han admès en una enquesta que han comprat l’últim any un o diversos productes falsificats deliberadament, fet que suposa gairebé triplicar la xifra del 2019, una taxa que en el cas d’Espanya és lleugerament superior a la mitjana europea, en situar-se en 45 de cada cent. Així ho reflecteix l’edició de 2022 del baròmetre de la propietat intel·lectual entre els joves publicat aquesta setmana per l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), amb seu a Alacant.
La xifra de joves que compren deliberadament productes falsificats varia notablement en funció del país. El percentatge més elevat es localitza a Grècia (62 %) i el més baix a la República Txeca (24%). Els que més solen comprar són roba i accessoris (17 %), seguits del calçat (14%), els dispositius electrònics (13%) i els productes d’higiene, cosmètics, cura personal i perfumeria (12%) .
Enganys
Tot i això, també s’enganya els joves perquè comprin falsificacions, segons l’informe de l’EUIPO, que apunta que l’adquisició no intencionada se situa en un 37%, ja que els enquestats admeten les dificultats per distingir els productes autèntics dels que no ho són. Pel que fa als continguts digitals, l’accés a partir de fonts legals està guanyant terreny entre les generacions més joves, ja que el 60% ha assenyalat que durant el darrer any no havia utilitzat, reproduït ni descarregat continguts de fonts il·legals, ni havia accedit a transmissions en directe (streaming) a través d’aquestes pràctiques, en comparació del 51% el 2019 i el 40 el 2016, fet que confirma una tendència positiva.
Els factors clau que impulsen l’adquisició de falsificacions i l’accés a continguts piratejats són el preu i la disponibilitat, així com les influències socials i les pautes de comportament de la família, amics o coneguts. «Tenim una necessitat de reconeixement social de projecció del nostre prestigi i les marques de luxe són una eina per aconseguir-lo», afirma Ana Jiménez-Zarco, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Neus Soler, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la mateixa universitat, per la seva banda explica que els qui adquireixen falsificacions «consideren que és una acció de protesta perquè creuen que el preu és un abús per part de les empreses, i que el producte no es democratitza, reservant-se per a una sola part de públic o elit».
«D’altra banda, entenen que la falsificació és una compra intel·ligent perquè, si reprodueix el model original de manera fidel, el consumidor aconsegueix fer veure que el producte és original, havent-lo adquirit a un preu més econòmic», afegeix.
Més joves menys preocupats
Els joves «són els qui menys capacitat de compra tenen, però moltes vegades també els qui segueixen més la moda i les tendències, i poden sentir-se pressionats per la influència del seu cercle social, que els pot portar a seguir un ritme determinat de consum i a haver d’aparentar que el poden mantenir», explica Soler. D’altra banda, per aquesta, les generacions joves són les que adopten més una actitud activa contra les desigualtats i les injustícies, i la falsificació és un dels mitjans que poden fer servir per «castigar» les empreses que, al seu entendre, fomenten la desigualtat entre persones o cometen aquestes injustícies. La variable del sexe no apareix com a determinant en el consum de falsificacions; el consum d’aquesta mena de productes és molt semblant entre homes i dones d’aquesta edat.
D’altra banda hi ha tres tipus de consumidors de còpies: el que busca l’acceptació social, l’«antimarca» i l’ignorant, segons expliquen des de la UOC.
