Després de 34 anys al capdavant de l’entitat, Frederic Gómez (81 anys) abandona la presidència «molt satisfet» de la feina feta, tot i que garanteix que hi seguirà col·laborant com a «voluntari de peu».
El Banc dels Aliments de Girona es va fundar al 1988, convertint-se en el segon que es constituïa a Espanya. Què els va portar a impulsar-lo?
Com a enginyer agrònom, sé que un dels principals problemes de l'agricultura són els excedents. I alhora, em vaig adonar que hi havia molta gent que passava gana. Amb un company de classe vam veure que la manera de fer arribar els aliments que sobraven a les persones més vulnerables era a través d'un Banc dels Aliments, com el que s'acabava de crear a Barcelona.
Aquí era nou, però als Estats Units ja feia anys que existia.A quantes entitats van començar subministrant aliments?
El primer any, al voltant de 8. I el rècord el vam fer a principis de segle, atenent fins a 144 entitats. Un creixement impulsat, sobretot, per l'arribada de persones immigrants, que a dia d'avui encara és l'explicació de per què atenem a tantes persones. De fet, Girona és la segona província de l’Estat espanyol (després d'Almeria) amb més percentatge de persones beneficiàries en relació al total de població resident a les comarques gironines.
Com ha evolucionat la solidaritat dels gironins en els darrers 34 anys?
Al principi tot era molt nou, però a mesura que la societat ha anat coneixent la tasca del Banc dels Aliments ha respost sempre. I una prova palpable és que els quilos recollits en les campanyes del Gran Recapte han anat creixent i en relació a la població de les comarques gironines és una de les més elevades d’Espanya. Però malauradament això no s’ha traduït en què arribessin més aliments a les persones vulnerables, perquè el percentatge de beneficiaris en relació a la població total també és dels més elevats.
Quin creu que ha estat el major èxit durant el seu mandat?
Quan vam celebrar el 30è aniversari, vaig visitar una per una a les empreses que han col·laborat amb nosaltres per donar-los les gràcies. En una d'elles, la responsable era una dona sud-americana. I de cop, es va posar a plorar. Em va dir que feia 12 anys que havia arribat aquí sense papers ni diners i amb dues filles petites, que va poder alimentar durant cinc anys gràcies al Banc dels Aliments. Només per això ja em dono per ben pagat per tots els esforços que he dedicat a l'entitat.
I la major dificultat?
M’ha dolgut no poder donar menjar a la gent que ve al magatzem perquè tenim totalment prohibit proporcionar aliments directament a persones o famílies. Quan veus la cara que fan, i a més quan veuen que tens el magatzem ple, dir que no et deixa ferit.
Un altre repte ha estat el voluntariat.
Al principi va costar una mica atraure persones perquè érem poc coneguts. Van començar a arribar objectors de consciència que es negaven a fer la mili i havien de fer una prestació social substitutòria. Més tard van arribar persones joves a l’atur que volien col·laborar amb nosaltres mentre no trobaven feina. Ara, més del 80% dels voluntaris del Banc dels Aliments de Girona són persones jubilades o prejubilades. És una manera de tenir una jubilació gratificant i amb sentit. I marxo molt satisfet del bon ambient que hem creat entre tots els voluntaris. I sé que seguirà, perquè deixo el Banc dels Aliments en molt bones mans.
També han fet una tasca important de sensibilització, sobretot a les escoles.
És clau. Fem més de 30 xerrades a l'any als centres educatius gironins per a conscienciar als alumnes sobre la fam al món. I és que cadascú hi pot aportar el seu gra de sorra, perquè més del 50% dels aliments que es malbaraten tenen lloc a nivell domèstic.
