Als paratges de la Moixina i al Parc Nou, a Olot, ja es té constància de la presència de prop de 2.000 espècies, entre les quals hi ha prop de 800 plantes vasculars, 359 fongs, 96 líquens, 62 molses o briòfits, 80 mol·luscs, 40 odonats i 238 heteròcers i 69 ropalòcers. Aquesta extraordinària diversitat biològica és possible per la varietat i qualitat dels hàbitats presents, que comprèn rodals de bosc madur de roure pènol, murs de pedra seca, prats humits i fonts i regs amb extensos poblaments de plantes aquàtiques, entre d’altres.
Així es va explicar fa unes setmanes en la presentació del Catàleg de Biodiversitat dels Paratges de la Moixina i del Parc Nou, que impulsen pel Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA), l’Ajuntament d’Olot i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
El projecte es va iniciar l’any 2015 i tenia com a principals objectius els de recopilar tota la documentació disponible sobre la biodiversitat de l’àmbit de la Moixina i el Parc Nou i establir, mitjançant els estudis de camp corresponents, catàlegs actualitzats dels principals grups d’organismes (flora vascular, líquens, fongs, briòfits, mol·luscs, papallones nocturnes, papallones diürnes, odonats, ocells, mamífers, etc.). S’ha posat especial atenció a avaluar la situació de les espècies protegides, amenaçades o d’interès patrimonial i també a les espècies exòtiques invasores. Això ha de permetre disposar d’una eina bàsica d’interpretació i conservació de la diversitat biològica i plantejar els estudis i documents de gestió necessaris per assolir els objectius plantejats al Pla director dels espais verds d’Olot. El darrer objectiu, no per això menys important, és posar en valor per al conjunt de la societat aquest espai, i fer-la participar del seu estudi i del compromís de la seva conservació.
En aquests anys el projecte ha anat avançant i ja s’han completat els estudis de flora vascular, briòfits (molses i hepàtiques), líquens, fongs, odonats (libèl·lules) i mol·luscs (cargols), i en breu finalitzaran els treballs sobre lepidòpters, que es divideixen en uns estudis sobre ropalòcers (papallones diürnes) i un dedicat als heteròcers (arnes o papallones nocturnes). També s’ha començat a treballar amb pol·linitzadors i l’any 2022 s’ha iniciat l’estudi del coleòpters o escarabats, un grup amb una riquesa d’espècies molt elevada per a la que caldrà treballar diversos anys. En els propers anys també està previst completar els coneixements de nous grups biològics, entre els quals hi ha un dels més populars entre la població com són els vertebrats, que comprèn peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers.
Entre els primers resultats es pot destacar la troballa d’una espècie de fong nova per la ciència: Psathyrella codinae, descrita pels experts de la Societat Micològica Joaquim Codina de Girona, i que durant els tres anys d’estudi només es va localitzar en una única ocasió, el 2017, sobre un tronc de roure pènol (Quercus robur) del Parc Nou. Per altra banda, una dada impactant és que la proliferació d’un cargol invasor procedent de Nova Zelanda, Potamopyrgus antipodarum, ha ocasionat una clara disminució de les espècies de cargols aquàtics autòctons.
En el marc del projecte, s’ha creat una pàgina web que ha de servir per posar a disposició de la societat tota la informació recollida. Això inclou tant les dades obtingudes en els diversos estudis del mateix projecte com el conjunt de llibres i treballs publicats de forma prèvia, a més d’enllaços a pàgines web. A la web ja es pot consultar els primers treballs acabats sobre briòfits, líquens i fongs, i durant el 2022 està previst publicar els treballs sobre mol·luscs, odonats i papallones. A cada treball se li assigna un DOI amb una URL fixa que condueix a un article totalment accessible d’acord amb la normativa vigent.
Es pretén que aquesta web sigui un espai interactiu i promoure la ciència ciutadana, que pot aportar dades interessants més enllà de les troballes dels científics i que pot tenir un paper important en la vinculació i coneixement de la població del territori on viu. En aquest sentit, s’han efectuat diverses sortides de recerca obertes al públic, amb gran èxit de participació. La intenció és que no sigui un projecte tancat, sinó que la informació es pugui actualitzar a mesura que hi hagi nous coneixements, atès que l’objectiu final és obtenir un coneixement detallat i garantir la millora i conservació del patrimoni biològic existent als paratges de la Moixina i al Parc Nou.
Totes les actuacions i documents que es generen dins el projecte s’identifiquen amb una marca. La marca és fruit d’un procés de selecció de projectes elaborats pels estudiants de 2n Grau de Disseny Gràfic de l’Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya (Campus Olot). La proposta finalment escollida ha estat la de l’alumna Rocío Bueno Hebles.
