Les empreses del lleure gironines ja avancen que serà «impossible» trobar els monitors suficients per a poder donar cobertura a les tardes de setembre.
La mesura, anunciada el passat mes de febrer pel Departament d’Educació amb l’objectiu de minimitzar els efectes de la jornada intensiva derivada de l’avançament del calendari escolar (amb la condició de ser a cost zero per a les famílies) manté amb l’ai al cor a les direccions dels centres educatius, que han acomiadat el curs sense saber «ni qui ni com» s’encarregarà de gestionar les activitats promeses pel conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. Però qui tampoc ho sap, amb el cronòmetre ja en temps de descompte, són les empreses del lleure. Davant la incertesa i la «manca d’informació», una entitat gironina (que prefereix restar en l’anonimat) ja ha posat fil a l’agulla i aquesta setmana ha fet una crida per a captar monitors. En concret, calcula que en necessitarà 935, una xifra faraònica a la que ja no preveu arribar. «Hem obert una borsa de monitors per iniciativa pròpia, el Departament d’Educació encara ens ha de dir en quines escoles i municipis haurem de gestionar aquestes activitats». Tot, amb un contratemps afegit. I és que del llistat de municipis que els ha facilitat el Departament d’Educació per a destriar les localitats en les que estarien disposats a gestionar les activitats extraescolars (n’han escollit 42) , n’hi ha moltes en les que «mai» hi han prestat els seus serveis, un obstacle més per a localitzar monitors disponibles. A més, lamenten que els monitors, la gran majoria estudiants universitaris, «no acceptaran treballar només una hora al dia» o «no els interessarà perquè ja estaran fent classe o desplaçats a les corresponents ciutats universitàries».
Amb tot, lamenten el retard del Departament d’Educació. «Es van posar en contacte amb nosaltres per primera vegada fa només una setmana, en concret el 21 de juny, per a demanar-nos quins municipis podíem cobrir i sol·licitar-nos un pressupost en base al preu/hora marcat», confessa una de les empreses. Una altra entitat, en aquest cas baixempordanesa, explica que el Departament d'Educació els va contactar per primera vegada el 13 de juny per correu electrònic demanant-los en quines escoles treballen «habitualment». Tot i que els van enviar un llistat de 24 centres educatius amb els que treballen, asseguren que «com a màxim» podran assumir la gestió de les activitats de tres escoles perquè per la totalitat els demanen 480 monitors. «És impossible trobar-los, hi ha una borsa de monitors a nivell de tot Catalunya que de moment no té massa èxit», confessen.
Amb tot, a les portes d’uns mesos de juliol i agost «inhàbils tant per l'administració com per les escoles», les empreses pronostiquen que es plantaran al 5 de setembre «sense res lligat». Pel camí, empreses com la gironina Tot Oci ja han notificat als Serveis Territorials d’Educació que no ho podran assumir. «Els hem fet saber que no podrem atendre el servei que se’ns demana després de ser coneixedors del preu/hora màxim, la demanda extraordinària de monitors -que suposa incrementar entre un 20 i un 70% l’equip habitual- o els canvis introduïts en la reforma laboral que dificulten la contractació temporal», afirma la coordinadora pedagògica i sòcia de l'entitat, Anna Peñalba. Amb tot, assegura que «estarem oberts a col·laborar si podem assumir l'activitat amb el nostre personal i a partir d'una revisió del preu màxim».
Un «ull de la cara»
Les empreses, a més, asseguren que aquesta mesura costarà un «ull de la cara» al Departament d’Educació, una despesa que afirmen que «no està justificada». En aquest sentit, alerten que les activitats «no tindran cap contingut pedagògic» sinó que seran «una guarderia de nens». Defensen que encara «ningú ens ha explicat res», a partir d’on demanaran a les direccions de les escoles «què volen».
A més, asseguren que «l’únic requisit per a la contractació dels monitors és que els candidats siguin majors de 18 anys, sense haver de disposar de cap titulació en el lleure» (en el cas dels casals la proporció és de 60% titulats i el 40% restant no titulats). Amb tot, tot i que reconeixen que els «salvaria el setembre», confessen que «els mestres són els que haurien d’haver assumit les tardes de setembre» enlloc de les empreses del lleure.
