L'estètica podia semblar la d'un videoclip adolescent aspirant a cançó de l'estiu. Mascle alfa amb una imponent melena castanya al vent per l'efecte d'un ventilador estratègicament (i mil·limètricament) col·locat, outfit surfista, picada d'ullet al folklore acadèmic nord-americà amb una motxilla segellada a l'esquena, quota de multicultaritat coberta i una promesa d'història d'amor.

Així és com el Departament d'Educació ha decidit vendre l'avançament del calendari escolar a l'opinió pública, a través d'un vídeo difós a les xarxes socials que vol fer creure als estudiants que tornar abans a les aules té recompensa: retrobar-se amb l'amor platònic abans d'hora. En concret, el claim és aquest: «quina emoció (llegeixin-ho amb un to exageradament postís, com ho fa la veu en off) quan tornes a veure la persona que t'agrada després de tot l’estiu» i, en un intent en va d’empatitzar amb els adolescents catalans, afegeix que «que bé poder-ho fer abans».

Però tornem a la seqüència. El mascle alfa, que des que ha començat el clip només ha coreografiat la maniobra d'asseure's en un banc (ho aconsegueix quan portem 10 segons de reproducció), ho fa al costat d'una noia amb mirada ensopida (ella, però, amb dessuadora, que al setembre el temps és molt traïdor). A càmera lenta, tots dos creuen la mirada (primer la busca ell, seguint els cànons clàssics de la llei no escrita de la seducció) i es dediquen un mig somriure (no sembla que els faci massa il·lusió retrobar-se, de fet). Però un missatge sobre un fons blanc interromp la cadència (o el flow) de l’escena: «Inici de curs escolar. 5 de setembre: Infantil i Primària». L’espectador queda atònit. «7 de setembre: ESO, Batxillerat i Cicles Formatius». Ara potser lliga caps. Però segueix. Amb un zoom out, la càmera s'allunya dels que estaven cridats a ser Romeu i Julieta. Però alerta. Una mà d'un altre noi (que segons més tard sabrem que és pèl-roig) acaricia suaument el braç de la protagonista amb un posat àvid i juganer. De fons, la veu en off proclama en to victoriós que «avançar el primer dia de classe és molt bo per molts motius, però només per aquest ja val la pena». I el noi pèl-roig torna a tocar a la noia, una vegada més.

Però el que segurament se li ha escapat al Departament d’Educació és que, mentre el noi riu, portant el timó de l’escena, fregant-li el braç per segona vegada sense permís, ella no ho fa. Manté la mirada ancorada a terra. Mentre la veu en off culmina: «Fem-ho bé, fem-ho tot, fem-ho possible. Generalitat de Catalunya».

L’espot, que de tan tràgic pot arribar a semblar còmic, ha fet bullir les xarxes socials. Un desafortunat intent d'embolicar (amb llaçet inclòs) una mesura que ha fet sortir al carrer milers de docents. I ho fa amb un argument banal, fals, obsolet i masclista. I és que mentre recrea el retrobament amb el crush adolescent, apareixen en pantalla més motius que justifiquen l’avançament del calendari escolar: millora de l’aprenentatge, equitat social, conciliació familiar i el que més fa posar les mans al cap (i contradiu descaradament el vídeo): transformació feminista.

En un context de crisi de confiança del titular del Departament d’Educació que sembla no tenir final, ningú ha tingut la visió ni la mà esquerra de frenar una proposta enverinada, nascuda d’alguna pluja d’idees nostàlgica, abans que arribés massa lluny. Però ara ja han fet tard. Han deslegitimat els instituts. I els esforços dels docents, han quedat reduïts al paper de Carlos Sobera.