Girona va registrar l’any 2021 un nou rècord tant d’acceptacions com de renúncies a heretar, segons les dades definitives recopilades pel Col·legi Notarial de Catalunya. Durant l’any passat un total de 6.665 gironins van assumir un llegat i 1.043 el van rebutjar. A la província, 16 de cada cent herències no s’accepten, en línia amb la mitjana espanyola, que és de 15. A Madrid, amb majors avantatges fiscals per als hereus, la taxa se situa per sota dels 12.
L’increment de les acceptacions i de les renúncies està lligat a un augment general de les successions, que es van disparar durant l’any passat a causa de l’increment de la mortalitat provocada per la pandèmia de coronavirus. Encara que els pics de mortalitat es van registrar en 2020, la tramitació dels llegats es va acumular en 2021.
A Girona destaca l’alta xifra de renúncies. Les 1.043 registrades en 2021 són un 28% més de les comptabilitzades l’any anterior i la xifra més alta de la sèrie històrica.
L’augment de la mortalitat, l’existència de deutes en els llegats, els efectes que la covid ha generat en l’economia i la pressió fiscal existent són els factors causants de l’augment de la renúncia a herències, segons assenyalen els experts de l’Institut Europeu d’Assessoria Fiscal. En la majoria dels casos es renuncia a les herències perquè la seva acceptació comportaria més deutes que beneficis. Per exemple, si un particular té un préstec hipotecari concedit a 30 anys i mor deixant pendents de pagament 15 anys sense diners líquids en l’actiu de l’herència, els hereus hauran de respondre amb el seu patrimoni personal al pagament pendent si accepten l’herència. A més, cal tenir en compte que amb l’esclat de la bombolla immobiliària en 2008, molts immobles han perdut valor.
També hi ha casos en els quals es renuncia a heretar per la falta de liquiditat per a pagar l’impost sobre successions o altres tributs com la plusvàlua municipal i aquesta falta de liquiditat s’ha aguditzat amb l’última crisi.
Pablo Vázquez, notari de Sant Feliu de Guíxols i membre de Junta del Col·legi Notarial de Catalunya, admet que en el darrer any han crescut de forma «important» les renuncies a les herències, un «fenomen que s’ha donat a tot arreu, tot i que és cert que Girona de forma una mica més acusada».
«Quan una persona mor, els hereus reben tots els drets i obligacions del causant, també els deutes. Per tant, és possible que no surti a compte acceptar l’herència. Renunciar-hi és fàcil: un tràmit davant el notari que costa pocs euros», afegeix Vázquez.
D’altra banda, el notari de Sant Feliu de Guíxols també explica que en els últims anys, i gràcies a una reforma legal, són molts els fills que renuncien a una herència perquè aquesta passi a la seva mare o cònjuge de la persona morta.
La pressió fiscal també és un factor determinant i els experts destaquen que a Girona és elevada quan l’import de l’herència supera certs nivells. Segons un estudi del Registre d’Assessors Fiscals del Consell General d’Economistes, Catalunya és una de les comunitats autònomes en la qual més es paga d’impost de successions.
No obstant això, Vázquez assegura que, en la majoria de casos, els hereus -si són familiars directes- paguen quantitats força baixes per l’impost de successions. «Una altra cosa és l’impost de plusvàlua municipal», afegeix. I és que aquest tribut, que grava l’increment del valor dels béns immobles transmesos, sovint suposa un maldecap pels hereus.
