Quiosc

Diari de Girona

Carles McCragh Exdegà del Col·legi d'Advocats de Girona

«Si es trenca un dret fonamental, la nostra obligació és denunciar-ho»

Carles McCragh diu que seguirà treballant pels drets humans i reivindica el seu ofici

Carles McCragh, exdegà de l’ICAG. MARC MARTI FONT

Carles McCragh i Prujà (Barcelona, 1952), deixa una etapa de 12 anys al capdavant del Col·legi de l’Advocacia de Girona (ICAG). McCragh té contacte amb la institució des de l’any 2000, quan hi va entrar com a vicedegà. També és president de la comissió de drets humans del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), vicepresident de la Fundació de l’Advocacia pels Drets Humans del Consell General de l’Advocacia Espanyola i fundador i president de l’Associació Liberpress.

Després de dotze anys al capdavant del Col·legi, creu que l’ha deixat millor que quan va entrar?

Sí, i així ho he de creure. Penso que les coses han anat molt millor, i que hem fet un col·legi més professional, efectiu i modern.

Expliqui’m alguna de les mesures que ha implementat durant el seu mandat.

Hem creat una app amb la qual els col·legiats podran tenir accés a tot l’expedient del torn d’ofici. La pandèmia ha endarrerit la seva posada en marxa. També hem dotat el col·legi d’un caràcter internacional, hem treballat en formació, hem millorat la biblioteca...A través del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) hem lluitat per millorar les condicions dels lletrats del torn d’ofici. Tot plegat per tenir un col·legi millor.

Ha complert els objectius que es va proposar quan va entrar al deganat?

En general, sí, però qualsevol objectiu no és meu, sinó que hem fet un equip molt bo amb les juntes del col·legi, i, per tant, el mèrit és col·lectiu i no del degà. I sempre hi ha coses a millorar, sinó el mandat s’hauria acabat molt abans. I qui vingui ara millorarà moltes coses més.

Quines millores han dut a terme al torn d’ofici?

S’ha aconseguit que es paguessin les actuacions amb un mes i mig d’antelació i s’ha treballat perquè tot vagi amb millor coordinació amb la Generalitat.

Què n’opina del torn d’ofici?

Té una funció social important, i s’aprèn molt. Es fa una tasca de defensa de les persones amb menys recursos econòmics, i això dignifica l’advocacia.

Com valora la coordinació i el treball amb les administracions?

Amb la Generalitat tenim una relació molt bona, i durant els últims anys s‘ha plasmat en moltes millores, no les que voldríem perquè hi ha uns pressupostos i la justícia n’és la germana pobra, però s’ha millorat en edificis judicials, en dotació -tot i que encara insuficient- de jutges... També s’intenta que el català sigui una eina rellevant a la justícia. Lluitem per una justícia pròxima, eficaç, ràpida i en l’idioma que el ciutadà esculli.

Què creu que ha costat més temps de lluita?

Tot ha costat, i encara hem d’aconseguir tenir més força dins les institucions perquè l’advocacia ocupi el lloc que li pertoca, però cada vegada ens tenen més en compte.

El col·legi hauria de tenir més marge d’actuació?

Sens dubte, però tampoc podem fer cants de sirena. Cap persona sola ni cap col·legi aconseguirà per si sol tenir més força de la que tenim els 14 col·legis per demanar millores. Tots volem cobrar més, però s’han aconseguit coses, bastantes, potser no totes les que voldríem, però l’única manera d’aconseguir-ho és remar plegats.

Reben queixes?

Per una banda, hi ha les queixes que formulen els justiciables, de les quals hem vist que el 80 o el 90% són infundades, perquè quan la revisem veiem que no té viabilitat. El justiciable és molt exigent, i està bé que ho sigui, però de vegades desconeix els límits on arribem. També hi ha queixes a jutjats que fan els col·legiats, i llavors ho traslladem al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè ho resolgui. De vegades s’aconsegueix i de vegades no. Pel que fa als col·legiats, més que queixes fan demandes d’informació o comentaris. Si tinguéssim moltes queixes, no hauríem estat a la junta durant 12 anys.

De les queixes dels justiciables viables, quantes tenen raó?

Potser cada any n’hi ha 20 o 25, per posar un exemple, però potser d’un total de 300. És una minoria.

La pandèmia ha empitjorat el servei que presta la justícia als ciutadans?

Absolutament. La pandèmia ha comportat un allunyament important de la justícia cap als ciutadans. Hi ha un col·lapse a tots els jutjats de l’Estat, però a Catalunya és més fort perquè tenim una ràtio de jutges menor. I Girona encara ho té pitjor, perquè aquí som la germana més pobra de la justícia.

Han notat un augment de procediments relacionats amb la crisi econòmica?

Sí, a Girona s’ha notat un augment de procediments relacionats amb els desnonaments, l’ocupació d’habitatges i les segones oportunitats. Hi ha un retard considerable en aquests casos. El Mercantil va molt retardat, però ja ho anava abans de la pandèmia, amb molts casos de concursos de creditors. Els socials estan assenyalant a un any i mig vista. Quan la justícia no és propera al ciutadà ni immediata, no és justícia.

I què és, doncs?

Com a mínim una mala justícia, per no dir una injustícia.

S’ha acusat el col·legi d’adoptar una postura política durant el procés. Què n’opina?

Els col·legis no han de ser partidistes, però a nosaltres se’ns han atribuït accions que han tingut l’únic propòsit de defensar drets com el de decidir o el d’expressar-se. Durant un temps aquí es va malmetre el dret a la presumpció d’innocència, o així ho va veure molta part de la societat. Nosaltres mantenim una actuació tan neutra com sigui possible, però si políticament es trenca un dret que per nosaltres és fonamental, tenim l’obligació de denunciar-ho.

Per què va decidir ser advocat?

Vaig fer el batxillerat científic, però vaig optar per aquesta carrera per la defensa de qüestions humanitàries; els drets humans sempre m’han interessat. Durant aquests 40 anys he conegut gent magnífica, i puc dir que l’advocacia de Girona és de les millors que hi ha. He pogut defensar molta gent i he treballat des de la comissió de drets humans del CICAC per treure gent de la presó de països com Colòmbia, Perú, Equador o Mèxic que estaven perseguits. Aquests casos són els que em fan sentir més orgullós, i vull continuar fent-ho.

Quins projectes té en aquesta nova etapa?

Vull seguir amb la tasca de Liberpress, que compta ja amb més de 20 edicions donant premis a gent important basant-nos en la seva humanitat, tolerància i virtuts que reivindiquem. També vull continuar escrivint; hi ha gent que necessita pintar, altres resar... I a mi m’ajuda escriure. Crec que tothom hauria de tenir una fuga, i si pogués ser, artística. També vull dedicar-me a la família, ara tinc tres néts i això m’ha donat llum a la meva vida. I vull agrair el suport que he rebut durant aquests anys dels companys. M’he sentit molt estimat i això em fa sentir molt satisfet.

Compartir l'article

stats