El fort impacte assistencial que ha causat la pandèmia als hospitals aquests últims dos anys ha fet davallar l’activitat quirúrgica. De fet, cadascuna de les sis onades han provocat que, en major o menor magnitud, les intervencions programades s’haguessin d’ajornar i es prioritzessin les urgents, a més, la pandèmia també ha repercutit en l’augment de l’espera per a fer-se una prova diagnòstica. Tot i així, la covid-19 ha empitjorat una situació que ja venia debilitada des de fa anys.
Diversos sindicats mèdics denuncien des de fa anys les retallades que no s’han revertit, a més de la manca d’inversió en personal i equipaments. La població, abans de la pandèmia, ja demostrava una gran preocupació per les llistes d’espera sanitària. Les retallades havien allargat els temps d’espera per a les proves diagnòstiques i aquesta inquietud encara era present al Baròmetre Sanitari de l’any 2019 que realitza el Centre d’Investigacions Sociològiques per encàrrec del Ministeri de Sanitat, on s’assenyalava que el 90,7% de les persones enquestades a Catalunya opinaven que les llistes d’espera era un dels principals problemes que s’havia de solucionar.
La frenada que ha suposat l’atenció de la covid-19 ha fet més que les llistes d’espera siguin «insostenibles». Un estudi del sindicat UGT mostra que les llistes d’espera per fer proves diagnòstiques a la Regió Sanitària de Girona s’han duplicat respecte al 2017. Concretament, al maig d’enguany hi havia 18.153 pacients en llista d’espera per fer-se una prova diagnòstica, mentre que al juny del 2017 n’hi havia 9.559. Respecte als dies d’espera de mitjana es produeix una situació similar. Fa cinc anys n’hi havia 59 i al maig, 111.
La prova que té més pacients en espera és l’electromiograma, amb un total de 2.768, seguida de l’ecografia abdominal, amb 2.737. També són les que presenten més dies d’espera amb 258 i 160 respectivament. A l’altra cara de la moneda hi ha les gammagrafies i les ergometries, que tenen 128 i 257 pacients en llista d’espera respectivament. Tot i que la situació és greu a tot Catalunya, a Girona la mitjana d’espera està per sobre, segons constaten les dades.
Espera per a intervencions
La situació també afecta les intervencions quirúrgiques de cataracta, maluc i genoll. En aquests casos ara hi ha 4.450 pacients a la llista d’espera, mentre que l’any 2017 n’eren 2.775. A més, s’han d’esperar de mitjana 131 dies; mentre que fa cinc anys, l’espera era de 104 dies.
Segons fonts d’UGT, consideren «greu» l’espera per les intervencions quirúrgiques oncològiques, ja que el mes de maig passat hi havia 131 pacients esperant per a una operació i la mitjana de dies d’espera era de 21, mentre que el 2017 els pacients en llista d’espera eren 157 i la mitjana de dies eren 9.
La intervenció que té més pacients pendents és la neoplàsia maligna de bufeta, seguida de la neoplàsia maligna de mama i la de pell
Des del sindicat lamenten la situació i reclamen canvis per millorar-la. Recorden que els terminis de referència de les proves diagnòstiques són de 30 dies per prioritat preferent i de 90 dies per prioritat ordinària en les proves.
Afegeixen que aquest fet «fa incrementar el malestar de la ciutadania que opta per anar a la sanitat privada generant desigualtats entre la població que hi té accés i la que no hi pot accedir». S’està generant una «privatització silenciosa». Concreten que L’any 2019 els concerts significaven el 24% de la despesa sanitària pública. Aquest percentatge duplica la dada de les altres comunitats autònomes.
A més, en un any la població de Catalunya amb doble cobertura va passar del 32 al 40%. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb un nivell més elevat de cobertura mixta.
D’altra banda, segons afirma UGT, Catalunya és la comunitat autònoma que dedica un percentatge més elevat de la despesa sanitària en concerts i consum intermedis, el 46,2% però és la que dedica menys en remuneració del personal, el 36,6%.
En paral·lel han incrementat els alts càrrecs. En dos anys es va passar de 143 alts càrrecs i directius en Salut a 344 (2017 al 2019). «Aquest fet podria haver-se traduït en la contractació de 700 infermeres», manifesten.
Plantilles "justes"
Respecte a les condicions de treball, lamenten que actualment «disposem de plantilles justes i gens adaptades a les necessitats de la societat». A més, «els professionals de la salut estan sotmesos a altes càrregues de treball».
A Catalunya, l’any 2020 els professionals de la salut van realitzar nou milions d’hores extres.
Això suposa un increment del 54% respecte a l’any 2019, segons constaten. «Aquestes dades posen de manifest que es podrien ha ver creat 5400 nous llocs de treball».
Per tot això UGT Catalunya exigeix una sèrie de canvis, entre els quals hi ha la revisió de totes les privatitzacions i la garantia d’una sanitat en què la governança sigui 100% pública, destinar un percentatge del PIB superior al pressupost, incrementar la inversió en un 25% a l’atenció primària, implementar un pla de xoc per reduir les llistes d’espera, incrementar les plantilles estructurals i millorar les condicions laborals, entre altres aspectes.
La directora de l’hospital de Palamós admet que la pressió que acumula el personal és «molt gran»
Paral·lelament, el sindicat Comissions Obreres (CCOO) demana adequar les plantilles de salut davant la setena onada covid-19 per evitar la suspensió de drets professionals.
Aquestes setmanes s’està veient un increment notable de nous casos de persones positives en covid-19, segons afirma el sindicat, i tot i que de moment «el sistema sanitari no està compromès com en anteriors onades, el fet que aquesta afecti un gran nombre de persones de la comunitat, farà que, inevitablement els ingressos hospitalaris i de UCI s’incrementin en proporció».
Afegeixen que actualment molts serveis d’urgències ja estan patint col·lapses i múltiples hores de retard en poder ser atesos. El mateix col·lapse el viuen dels centres d’atenció primària.
Des de CCOO demanen que es faci una previsió i provisió de les plantilles, tot adequant-les i anticipant-se a aquest fet, per tal que no passi com en anteriors onades on part dels professionals van veure com se’ls alteraven els seus dies de descans, de vacances, de permisos.
«Perquè l’esgotament a què estan sotmesos els sanitaris ja supera tots els límits, fins al punt que alguns han abandonat ja la seva professió», expressen de forma contundent.
De fet, la directora assistencial dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE), admet a Ràdio Palamós que després de dos anys de pandèmia la pressió que acumula el personal sanitari és «molt gran». Per això pensa que «els torns de vacances s’han de respectar per damunt de tot».
En Comú Podem demana solucions en la problemàtica
El portaveu del Grup Parlamentari d’En Comú Podem (ECP), David Cid, ha registrat una bateria de preguntes sobre la situació de les llistes d’espera a les comarques gironines, que, segons l’estudi de l’UGT, s’han arribat a doblar respecte el 2017. En base a aquestes dades, el portaveu demana a Salut la forma com pensa reduir les llistes d’espera a la regió de Girona i la raó per la qual han augmentat més que a la resta de demarcacions catalanes. Altres preguntes fan referència a la possibilitat que aquest augment d’espera pugui estar provocant infradiagnòstic en les proves més sobrecarregades.
