Una veïna de Ripoll de 65 anys podria perdre la casa si no paga 60.000 euros d’un deute acumulat amb el subministrador de tabac (Tabacalera) d’un estanc que estava a nom seu i que va subarrendar. Per ara ha pogut pagar 30.000 euros, però encara n’hi queden 29.000 més.
La història és llarga i rocambolesca. L’afectada, A.F.A., va obtenir el 2007 la titularitat d’un estanc d’origen familiar de Vilanova i la Geltrú. Amb tot, aquesta credencial de l’estanc estava subarrendada durant onze anys -a través d’un contracte privat- per un tracte que havien fet els anteriors propietaris, una pràctica il·legal que l’afectada llavors no coneixia. Segons explica la veïna, tot plegat havia de ser una «pura formalitat», ja que el que percebia els diners de l’explotació de la credencial era el familiar. Durant aquest temps, la propietària no era ella -segons el contracte-, i ells s’havien de fer càrrec de pagar-ho tot. El tracte era que a canvi de posar la credencial a nom d’ella, el familiar li pagaria la quota d’autònoms perquè pogués tenir una pensió -era vídua i no tenia cap ingrés perquè havia de cuidar la seva mare malalta-.
Al cap de dos anys va saber que els que havien subarrendat la credencial havien acumulat múltiples deutes, entre els quals 36.000 euros del lloguer de la credencial que no pagaven des de feia dos anys, així com diferents factures i el lloguer del local.
Davant d’aquesta situació, li van recomanar reclamar el deute, i així va iniciar-se un procés judicial que ha arribat a Madrid i que, al cap d’una dècada, encara no té punt final.
«A partir d’aquí els subarrendadors van començar a anar en contra meva», explica l’afectada. «Van fer una comanda de 92.000 euros que no van pagar, van augmentar compres i despeses i van deixar-ho de pagar tot durant dos anys, inclosa la Seguretat Social i Hisenda», manifesta.
El 2010 van marxar deixant darrere seu un deute de més de 300.000 euros que li reclamaven a la titular de la credencial, «tot i que tinc molts documents on es pot veure que ells consten com a propietaris de l’estanc», diu ella.
«Després d’anys d’horror, lluites, de mala salut per l’estrès tan sostingut i de judicis, els vaig perdre tots», explica. «No s’entén, perquè jo mai vaig tenir l’estanc ni hi vaig entrar mai, ni vivia a la població».
No té cap sentència ferma a favor, tot i que li van donar la raó en primera instància, i tot el deute li van reclamar a ella després de judicis a Barcelona i Madrid.
«No hi ha una paraula pel que m’ha passat, les sentències diuen que no es pot considerar una estafa ni una apropiació indeguda». Al final, «m’ho van embargar tot, el pis on visc i una casa petita que tinc a les Borges Blanques». El 2018 es va subhastar la credencial per 120.000 euros, una quantitat que cobria el deute amb el subministrador del tabac, un dels creditors. Però tot i que pensava que tot s’havia acabat aquí, el majorista li ha continuat reclamant deutes per costes processals i interessos de tot el procés judicial. La suma que li reclamen és de 62.240 euros, i n’ha pogut pagar 30.500 gràcies a un préstec, però manca per consignar 20.730 euros. Fa uns dies va rebre una notificació del jutjat que l’insta a pagar aquesta quantitat perquè sinó li subhastaran la casa.
De moment, està esperant que li assignin un advocat de justícia gratuïta, i entén que el procediment de subhasta s’aturarà fins que no li adjudiquin el lletrat. Després de tots aquests anys, encara no veu el final d’aquest llarg procés, i lamenta el criteri «arbitrari» dels jutges. «Em tracten com si fos jo la delinqüent, i em sento víctima dels estafadors i de la justícia», subratlla. «Per intentar defensar-me i lluitar, m’han acabat d’enfonsar», conclou.
