Quiosc

Diari de Girona

Els cops de calor ja han provocat 31 morts aquest estiu a Girona

El president del Col·legi de Metges de Girona demana adaptar les ciutats als efectes del canvi climàtic

Banyistes a la platja de l’Estartit en un dia d’elevades temperatures. Marc Martí

Un total de 31 persones han mort a la província de Girona a causa de la calor durant les últimes vuit setmanes. Així ho recull el Sistema de monitoratge de la mortalitat (MoMo) de l’Institut de Salut Carlos III, una eina que mesura l’excés de morts per diferents causes, entre aquestes l’atribuïble a la temperatura.

Cinc d’aquestes morts es van produir la setmana passada, coincidint amb la quarta onada de calor que està afectant molts països europeus. A més a més, del 13 al 26 de juny les persones traspassades a conseqüència de la calor van arribar a les divuit. Malgrat que l’actual onada de calor es va acabar dimarts, el Servei Meteorològic de Catalunya apunta que de cara a divendres s’espera l’inici d’un nou episodi d’onada de calor que segurament s’allargarà fins a mitjans de la setmana vinent.

Pel que fa a l’edat, la majoria de persones traspassades per les elevades temperatures tenien més de vuitanta-cinc anys. Tot i això, des d’edats inferiors, a partir dels quaranta-cinc anys, ja es van notar les defuncions. A banda, pel que fa al sexe, es van morir tres homes més que dones.

Segons Josep Vilaplana, el president del Col·legi de Metges de Girona, cal posar l’atenció en el canvi climàtic. «Les onades de calor a les ciutats són un dels dos principals efectes del canvi climàtic, l’altre són les migracions a causa de la manca d’aigua, d’aliments...», va explicar Vilaplana en declaracions a aquest diari. Segons el president del Col·legi, «en una mateixa ciutat hi poden haver deu graus de diferència i això passa pel diferent urbanisme que hi ha».

«Cal adaptar les ciutats modernes perquè tinguin més verd i menys ciment. S’ha de treure espai als cotxes i pensar en aquests tipus d’aspectes, no només per la calor, sinó per altres qüestions que poden permetre millorar la qualitat de vida», va concloure Vilaplana.

Al seu torn, el Departament de Salut ha estat donant consells per prevenir un cop de calor, els quals impliquen refrescar l’habitatge en el qual es resideix, beure aigua i buscar l’ombra al carrer. 

Tal com expliquen, si l’exposició a temperatures altes es perllonga, «la temperatura del cos pot elevar-se fins a nivells perillosos i es pot patir un cop de calor». «Aquest trastorn, que pot arribar a tenir conseqüències molt greus, requereix atenció mèdica immediata», afegeixen.

Les mínimes més altes

De fet, segons el meteoròleg Gerard Taulé, ahir es va registrar un rècord de temperatura mínima a Hortes de Santa Eugènia, a Girona. En concret, l’observatori va marcar 23,2 ºC de mínima, superant l’anterior rècord de 21,6ºC del setembre de 2010, segons va publicar fa poc el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) a la seva pàgina web.

Segons Taulé, cal tenir en compte que «aquest observatori només té una mitjana de 2 nits tropicals a l’any des de 2010, mentre, en canvi, el centre de Girona des de 2010 en té 30,1 o 16,1 a Salt-Plaça Sant Cugat».

Amb tot, el de Santa Eugènia no és el rècord absolut a escala gironina, ja que aquest se situa a 24,6ºC i es va produir el 29 de juny de 2019 a Girona-Sèquia, que ahir marcava 24º de mínima.

Efecte a l’Estany de Banyoles

En el cas de l’Estany de Banyoles, la calor i la sequera ha tingut un efecte negatiu en la reducció de l’aigua del llac. Segons va explicar el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Banyoles, Albert Tubert, la sequera ha fet disminuir el nivell de l’estany un total de disset centímetres, el que equival a 204 milions de litres.

De moment, el consistori no preveu aplicar restriccions amb relació al subministrament d’aigua pel rec dels horts ni ha detectat afectacions en la flora i la fauna de l’Estany.

L’ACA demana als ciutadans que moderin el consum d’aigua domèstic

L’Agència Catalana de l’Aigua demana als ciutadans que moderin el consum d’aigua, ja que ha detectat puntes de consum en l’àmbit domèstic.

Les dessalinitzadores catalanes, concretament la del Tordera i la del Llobregat, han produït un total de 31 hm3 durant sis mesos i, des del mes de febrer d’enguany, el sistema Ter Llobregat es troba en l’escenari de prealerta tal com estableix el Pla de Sequera, en situar-se les seves reserves per sota del 60% de la seva capacitat.

Per aquest motiu, des de l’ACA s’ha apostat per incrementar la capacitat de producció de les dessalinitzadores, entre altres mesures, passant del 20-30% habitual al 85%.

Concretament, a hores d’ara la dessalinitzadora de la Tordera, situada al terme municipal de Blanes, funciona amb tres dels quatre mòduls activats, assumint amb la del Llobregat el volum màxim produït d’aigua dessalinitzada de la història.

Per l’Agència, «cal tenir en compte que l’estiu és l’època de l’any en què s’han de garantir les campanyes de reg, a més que les elevades temperatures també produeixen una major evaporació de l’aigua».

Malgrat tot, l’empresa pública de la Generalitat de Catalunya que s’encarrega de la planificació i la gestió de l’aigua, alerta de les puntes de consum domèstic amb increments d’un 10% detectats entre els mesos de maig i juny, el que indica que la ciutadania està consumint més aigua. Sumat a què el règim de pluges des de 2020 és inferior a la mitjana i que la tardor de 2021 i la primavera de 2022 han estat molt seques i és quan habitualment són els períodes on plou més i quan es produeix una major recàrrega d’aigua, l’ACA demana als ciutadans fer un ús responsable del consum d’aigua.

Compartir l'article

stats