El Departament de Salut ha posat en marxa la reconversió i transformació de l’hospitalització psiquiàtrica de llarga estada a Catalunya amb el desplegament d’un abordatge més comunitari. D’aquesta manera, els principals objectius són afavorir la recuperació de les persones amb trastorns de salut mental severs perquè pugin dur a terme un projecte de vida en el seu entorn natural a la comunitat, amb plena autonomia i evitar ingressar en hospitals psiquiàtrics de llarga estada.
Des d’aquesta perspectiva el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va explicar ahir que «és un projecte que s’ha aconseguit a altres països europeus i s’ha aconseguit a casa nostra, a Girona. I ara hem de fer-ho a tot Catalunya». A més, va concretar que «Salt és l’exemple que ens ha d’anar guiant. Retornar els drets i la dignitat a aquestes persones que viuen en llarga estada en un hospital, que no és un lloc per viure».
I és que per a la creació de les que esdevindran noves Unitats Funcionals de Recuperació i Projecte de Vida, Salut s’ha basat en «l’experiència d’èxit» que des del 2003 s’està implementant a l’hospital psiquiàtric de Salt, que va implicar un procés de reconversió de la llarga estada i generació d’una xarxa de salut mental i addiccions comunitària.
La tasca de desinstitucionalització de Salt, iniciada l’any 1999, suposava fer un pla individualitzat per a cada persona i decidir que s’atendrien les persones amb una altra aproximació per evitar els nous ingressos de llarga estada hospitalària de salut mental a les comarques gironines.
Cristina Gisbert, cap del Servei de Rehabilitació Psiquiàtrica de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) es va mostrar ahir il·lusionada i agraïda amb l’inici d’aquesta reconversió: «Planificar la finalització de llarga estada és molt emocionant, perquè això farà que moltes persones puguin recuperar el seu projecte vital». I està convençuda que «finalitzar amb la llarga estada és un fet molt important perquè viure a un hospital no ha de ser cap opció per ningú i les persones amb trastorn de salut mental sever no són diferents».
En aquest sentit, Gisbert va posar l’èmfasi en la importància de garantir el procés de transició de les persones ingressades a l’hora de rebre l’alta i va explicar que s’ha de canviar la visió de les persones ingressades i dels professionals cap a una visió més recuperadora: «Hem de generar expectatives que aquestes persones milloraran».
Seguiment des de la comunitat
Per això a Salt es van potenciar els recursos de continuïtat assistencial amb la xarxa de salut mental i la xarxa de serveis socials amb atenció de salut mental de la Regió Sanitària de Girona.
A l’any 2017 s’havien externat 75 pacients dels ingressats a Salt, 20 dels quals a pisos amb suport, 30 a residències per a persones amb trastorn mental greu i 5 per a gent gran, i 20 pacients a serveis sociosanitaris i de psicogeriatria. En canvi, es va respectar la preferència de 24 residents de no sortir de l’hospital, motiu pel qual es va crear una unitat de rehabilitació. Actualment, en resten cinc a Salt. La reconversió a tot Catalunya comporta reforçar els recursos comunitaris. Salut preveu posar en marxa unitats funcionals de recuperació i projecte de vida que pivotaran en els centres de salut mental i servei de rehabilitació comunitària.
La unitat funcional comptarà amb un programa de rehabilitació i recuperació per a persones amb trastorn mental greu i alta disfuncionalitat de nova creació i també disposarà d’un espai obert de suport i lliure utilització per part de la persona amb l’objectiu de crear vincles, cobrir les necessitats bàsiques i millorar l’autocura i els hàbits de vida saludable.
Aquests serveis es començaran a posar en marxa el darrer trimestre de 2022, en cinc territoris pilots que es dissenyaran conjuntament entre diverses entitats.
