Uns 65.000 catalans tenen anticossos positius del virus de l’hepatitis C, segona causa de mort infecciosa juntament amb l’hepatitis B. En proporció a la població, almenys 6.000 gironins tenen el virus.
Segons dades publicades per Salut, un 20% de la població infectada d’hepatitis C desconeix que ho està perquè és una malaltia hepàtica silent, és a dir, pot ser asimptomàtica durant anys. Les infeccions es concentren en una mica més de l’1% de la població catalana major de 19 anys, de les quals gairebé la meitat, un 0,49%, pateix infecció activa.
La transmissió d’aquest virus és sanguínia i pot causar hepatitis aguda o crònica, que varia en funció de la gravetat, des d’una malaltia lleu fins a una malaltia greu de per vida, i pot provocar cirrosi hepàtica i càncer.
Actualment, no existeix una vacuna eficaç contra l’hepatitis C (com sí que n’hi ha contra l’hepatitis A i B), però sí que es disposa d’un tractament senzill, de curta durada i molt eficaç, amb taxes de curació superiors al 95%. Per això el Departament de Salut ha ofert aquest tractament al conjunt de la població. Fins al 2021, a Catalunya s’han tractat amb antivirals d’acció directa més de 27.000 persones afectades pel virus de l’hepatitis C, que ha resultat uns dels tractaments més efectius.
Catalunya se suma, amb motiu del Dia Mundial de les Hepatitis Víriques, a l’esforç internacional per eliminar aquestes malalties com a problema de salut pública abans de 2030, tal com demana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que igualment advoca per fer-ho apropant l’atenció a les persones que pateixen aquesta malaltia. En aquest sentit, el Pla de prevenció i control de l’hepatitis C (VHC) de la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques del Departament de Salut s’alinea amb l’estratègia de l’OMS, en el marc de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, ja que prioritza actuacions centrades en la prevenció per reduir les noves infeccions, el cribratge per al diagnòstic precoç, la cerca activa per a la recuperació d’infeccions ocultes, així com en facilitar l’accés ràpid i simplificat al tractament. En definitiva, promou accions directes que fan més eficaç la prestació dels serveis relatius a les hepatitis víriques a la població i a les comunitats afectades.
L’OMS estima que hi ha 58 milions de persones al món amb infecció crònica pel virus de l’hepatitis C i cada any es produeixen al voltant d’1,5 milions de noves infeccions. A més, calcula que l’any 2019 van morir unes 290.000 persones a causa d’aquest virus. Pel que fa a Catalunya, del 2015 al 2019 es van registrar més de 8.100 morts per causes atribuïbles a l’hepatitis C i B. El 2019 la taxa va ser de 13,4 morts per 100.000 habitants, situant aquestes hepatitis com la 22a causa de mort a Catalunya, i la segona causa de mort infecciosa.
Microeliminació
L’evolució de persones tractades ha anat en descens des del 2015 però cada any es necessiten més recursos i estratègies innovadores per accedir a les persones que encara no s’han diagnosticat.
El Pla de prevenció i control de l’hepatitis C de Catalunya posa èmfasi en la microeliminació del virus en les poblacions més vulnerables, pel seu risc elevat de contraure la malaltia i perquè tenen més barreres d’accés i vinculació al sistema sanitari. Per això, són essencials les estratègies adaptades a les seves necessitats per al diagnòstic precoç i el disseny de circuits senzills i àgils que facilitin l’accés al tractament en el menor temps possible, a través d’intervencions comunitàries en el seu entorn.
D’altra banda, la Societat Espanyola de Digestologia ha alertat en un comunicat que l’hepatitis D repunta a Espanya amb una prevalença del 5% i amb opcions de tractament limitades, després que pràcticament esdevingués extingida a la dècada dels 90, moment en què aquesta hepatitis viral va arribar a tenir gran importància clínica, ja que afectava el 20% dels pacients que tenien una infecció crònica pel virus de l’hepatitis B.
