«Vivim un moment crític d’emergència forestal i anem 40 anys tard. Estem treballant a contrarellotge enmig d’una tempesta perfecta». Així descriu Anna Sanitjas, directora general d’Ecosistemes Forestals de la Generalitat, l’estat dels boscos catalans davant el risc d’incendis forestals, alimentats per la crisi climàtica.
Prop del 70% de la superfície forestal catalana, que supera el milió d’hectàrees, viu en risc de sofrir un incendi forestal greu. Aquests boscos estan plens de branques, herbes i mala herba, amb arbres amuntegats, moltíssim combustible acumulat. Necessiten una aigua que, amb la sequera, ja no tenen. En la resta dels països d’Europa el percentatge de boscos abandonats està per sota del 40% del total de les masses forestals. Els propietaris es defensen: no poden costejar neteges perquè el preu que cotitza la fusta és baixa. A més, l’Administració admet que els fons públics són insuficients. «Si no volem que el foc se’ns porti per davant, la societat ha d’assumir que els boscos han de ser una prioritat de país», clama Jordi Tarradas, propietari forestal i gestor de Boscat, una de les majors federacions de propietaris forestals.
L’incendi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) va ser, segons els bombers, el foc amb major afectació dels últims 50 anys. Un autèntic desastre amb més de 50 habitatges destruïts. La zona estava catalogada com un espai prioritari per a evitar incendis, els boscos dels quals requerien d’una neteja forestal a fons. En el flanc dret, on els Bombers van treballar durant més de 50 hores sense descans, no havia passat una motoserra des que mateixa zona es va cremar en 1986. Per cada hectàrea hi havia 10.000 pins, quan haurien de ser 800 o mil com a màxim. «Al cap de cinc o sis anys d’un incendi cal entrar i tallar arbres per a reduir massa forestal i sobretot per a fer que els arbres que quedin siguin forts i generin fusta de millor qualitat. Aquí no va passar res d’això», explica Sanitjas, també experta en enginyeria forestal. Les flames es van expandir a més de 12 quilòmetres per hora. Tenien 10 vegades més combustible del que deurien.
Aquest cas explica que de necessari és el treball de gestió forestal en els boscos, que ocupen més del 60% de la superfície catalana. En total, 1,3 milions d’hectàrees. Però aquesta situació és relativament nova, ha emergit en l’últim segle, amb l’abandó de pobles, nuclis rurals, pastures i superfície agrícola. Abans de l’abandó, els propietaris de boscos els feien resistents al foc perquè vivien d’ells: tallaven la fusta per a construir habitatges i escalfar-se a l’hivern, pasturaven el bestiar, conreaven o recollien llavors per a alimentar els animals. «Hem de pensar en l’estructura de les masies: quan es va perdre aquest estil de vida, aquesta estructura, es va perdre tot», resumeix Ramon Bosch, president de l’associació de propietaris forestals Bages Anoia. Una zona especialment crítica. «Fa dècades que això va deixar de ser rendible a causa del preu al qual es paga la fusta: avui dia, si un propietari vol fer una neteja forestal, s’arruïna», explica Terradas. És per això que els fons públics, les subvencions per a fer aquests treballs, són claus.
Bons bombers, mals boscos
«Després dels terribles incendis dels 80 i els 90, la Generalitat es va centrar en formar i enfortir el cos de Bombers. Tenim el millor cos d’Europa. Però es van oblidar per complet dels boscos», assenyala Sanitjas. Una tesi que comparteix Terradas. «Fa dècades que no fem els deures, necessitem accions contundents perquè se’ns ha acumulat el treball, la situació és ja insostenible amb tant de combustible. Estem suspenent cada any», lamenta el representant de Boscat. En els últims anys, el Govern inverteix prop de sis milions d’euros a l’any per a fer neteja forestal. «Una xifra insuficient, sempre queden peticions de propietaris sense respondre perquè no hi ha recursos per a tots», exposa Sanitjas.
Objectiu: duplicar les xifres
Després del devastador incendi de Santa Coloma de Queralt en l’estiu de 2021, el Govern va aprovar un ambiciós pla. Va prometre 72 milions d’euros per a posar els boscos al dia. «No hem vist ni un euro», es queixa Tarradas. Sanitja s’excusa. Les subvencions no arribaran fins a la tardor de 2022. Però assegura que el pla continua en marxa. «De mitjana, a Catalunya gestionem el 2% dels boscos cada any, si el mirem a vint anys vista, que és el que triguen els boscos a regenerar-se i necessitar una altra entrada d’aclarida, estem entre el 20 i el 30%. La xifra és baixíssima, a Europa estan en el 5% anal, amb el 60% dels boscos gestionats», assenyala Sanitjas. El Govern vol poder gestionar, és a dir tallar i esbrossar, el 4% de la superfície forestal. I ho fa duplicant pressupost: 18 milions d’euros a l’any fins a 2026. «Els efectes d’aquest pla no seran immediats, es veuran a llarg termini».
Treball mal pagat
Les mesures d’aquest pla són moltes. Fons per a obrir pistes forestals i punts d’aigua per als bombers, diners per a comprar vehicles i material a les Agrupacions de Defensa Forestal, mitjans per a obrir noves zones de pastura, per a pagar neteges forestals i al seu torn, diners perquè els forestals, els treballadors dels boscos, puguin posar la seva maquinària al dia. «Tenim molts colls d’ampolla, i un d’ells és el negoci de la fusta, que ha deixat de ser-ho. A Catalunya comprem moltíssima fusta d’altres països i caríssima, i la nostra s’embeni a preus molt baixos», explica Sanitjas. Això comporta un terrible espiral: els forestals treballen amb tractors antiquats, s’estan perdent molts treballadors perquè estan mal pagats, els que ho fan no estan formats i al seu torn la fusta que es cria en els boscos abandonats és de mala qualitat.
«Nosaltres no volem viure d’ajudes públiques, el que ha de fer l’administració és no posar-nos pegues i ajudar-nos al fet que es pugui viure dignament de la fusta a Catalunya», insisteix també Joan Llagostera, president de l’associació de propietaris de boscos a Tarragona, amb més de 60 anys en el sector. «És cert, necessitem una forta inversió ara però sobretot que la viabilitat dels boscos no depengui del pressupost disponible de cada Govern», afegeix Sanitjas.
Traves burocràtiques
El secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, Joan Rovira, remarca que actualment hi ha en marxa una «revolució forestal», que va acompanyada d’una revalorització dels productes relacionats amb el bosc, i adverteix que, si no hi ha canvis legislatius, Catalunya pot perdre aquest tren. Rovira constata que hi ha moltes «contradiccions» i que les normatives no donen resposta a les necessitats actuals: «Acaba sent com una cursa d’obstacles perquè moltes vegades les administracions implicades són vasos no comunicats i ens trobem amb moltes incoherències».
També es queixen dels tràmits burocràtics excessius des d’Unió de Pagesos. «Per una banda ens demanen que hi hagi més gestió forestal, però per l’altra cada cop hi posen més traves», lamenta el responsable de boscos del sindicat, Josep Rius. De fet, alerta que amb la situació de canvi climàtic i uns incendis cada cop més virulents «si no es fa la feina el més aviat possible, algun dia es perdrà tot». «Els responsables dels Bombers ho tenen clar: el foc l’aturarem allà on tinguem el terreny endreçat i on es pugui actuar», adverteix.
Des del Consorci consideren que si es posessin més facilitats als propietaris hi hauria més aprofitament dels boscos i, de retruc, una reducció del risc d’incendi amb més superfície forestal gestionada. «Parlem de gestió forestal quan es crema el bosc, però la resta de l’any no fem els deures perquè això sigui possible», lamenta.
Aquests problemes i contradiccions venen d’una falta de cultura forestal, on tallar un arbre encara està vist com un crim, com un atemptat, quan això ja fa temps que s’ha comprovat que no és així», remarca Joan Rovira. També proposen incentius fiscals amb bonificacions per la contractació de mà d’obra, que és el 80% de les despeses en gestió forestal, o regular productes no fusters.
