El Servei Meteorològic de Catalunya, el Meteocat, alerta «d’importants dèficits» de pluja i diu que la sequera és «excepcional» en algunes zones del territori. Les comarques gironines són una de les zones que acumulen un dèficit hídric més important. L’actual episodi de sequera continua intensificant-se, sobretot a la meitat nord de Catalunya, on s’enregistren importants dèficits pluviomètrics a curt, mitjà i llarg termini. Segons el servei, la sequera pot qualificar-se d’excepcional en zones del litoral i prelitoral central, va camí de ser-ho al nord-est del país, i s’intensifica a la Catalunya central, encara que la pluja de la darrera setmana ha permès millorar la situació a curt termini.

Síntesi de l’estat actual de la sequera a partir de l’estima de les condicions de dèficit hídric a curt (3 i 6 mesos) i llarg termini (12 i 24 mesos).

A més, ha coincidit amb uns mesos de maig, juny i juliol excepcionalment càlids i sense precipitació destacada a les zones més afectades per la sequera. Només les tempestes dels darrers dies han afectat zones com l’Alt i Baix Penedès, oest de l’Anoia, Bages, Berguedà, nord d’Osona, Pallars Jussà i Solsonès, zones on els dèficits de precipitació començaven a ser preocupants i a afectar seriosament a l’estat de la vegetació.

Distribució geogràfica

Mentre que el cas de la zona nord-est no es pot considerar l’episodi com a sense precedents, ja que hi ha un episodi molt semblant entre els anys 1973 i 1974, no es pot dir el mateix de la zona del Litoral i Prelitoral central, on l’episodi pel que fa a la seva intensitat, no té precedents durant els darrers 50 anys.

En global, però, l’episodi de sequera actua no és ara per ara el de màxima durada de la sèrie 1970-2022, si bé mostra la màxima intensitat així com màxima extensió a la zona del Litoral i Prelitoral central, així com a la zona nord-est del país. En aquestes dues zones, a més, venien de patir un episodi de sequera també força intens i de molta durada durant els anys 2015-2017, sobretot a la zona del Litoral i Prelitoral central, on aquest episodi previ sí que és el de major durada de la sèrie 1970-2022.

El Meteocat destaca que a la zona del Litoral i Prelitoral central i del nord-est les dades indiquen major intensitat i durada de les sequeres durant les darreres dècades A més, si bé s’observa que els períodes de sequera i pluvials tenien intensitats similars durant les dècades que es mostren del segle passat, al segle XXI els episodis pluvials no són de magnitud comparable als episodis de sequera. Això indicaria que les sequeres van a més perquè baixen els acumulats de pluja.

Respecte l’episodi de sequera 2004-2008, el Meteocat apunta que llavors la sequera excepcional va ser molt més extensa i afectava gairebé tot el país amb excepció del litoral de l’Ebre, Pirineu Occidental i nord-est. Ara, per contra, està molt circumscrita al litoral i prelitoral de la meitat nord, i en menor mesura al Prepirineu de Lleida.

Restriccions a Barcelona

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) preveu que el setembre haurà de declarar l’alerta per sequera a l’àrea metropolitana de Barcelona, segons ha afirmat el seu director, Samuel Reyes, en una entrevista a Catalunya Ràdio; una possibilitat que ja va transcendir en una roda de premsa posterior a la trobada que va mantenir amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la setmana passada. Reyes ha explicat que estan acabant d’analitzar si hauran de declarar l’alerta a mitjan o finals de setembre davant uns indicadors que marquen «una tendència a la baixa dels embassaments» i tenint en compte que a l’estiu és quan més aigua es consumeix i menys plou. La fase d’alerta implica restriccions que no afecten l’ús domèstic d’aigua.litoral de la meitat nord, i en menor mesura al Prepirineu de Lleida.

Un trimestre més càlid i sec: temperatures altes fins a l’octubre

Valentina Raffio · Després d’un mes de juny especialment càlid i un juliol marcat per una de les onades de calor més intenses mai registrades a Espanya, l’agost ha arrencat amb una nova pujada dels termòmetres. Segons apunta el pronòstic estacional de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), tot apunta al fet que els pròxims tres mesos seran més càlids i més secs de l’habitual. Hi ha fins a un 60% de probabilitats que les temperatures d’agost, setembre i octubre estiguin per sobre dels valors habituals per a aquesta època de l’any. I un 45% de probabilitats que les pluges estiguin per sota de l’esperat per a aquests mesos.

Si les previsions es confirmen, estaríem davant un nou trimestre marcat per les altes temperatures i l’escassetat de precipitacions: una predicció que, conforme avança la crisi climàtica, s’està tornant cada vegada més habitual. Segons apunten els registres històrics, Espanya porta almenys set estius consecutius registrant valors més alts respecte a la mitjana de les últimes dècades. També s’ha observat que nou dels deu estius més càlids registrats des de 1965 fins a l’actualitat han tingut lloc en el segle XXI i cinc d’ells a l’última dècada. El risc de sequeres, per part seva, també s’ha incrementat en les últimes dècades. De fet, s’estima que més del 70% de la península ibèrica està en risc de desertificació.