Quiosc

Diari de Girona

La variant de Torroella, aturada i sense data després de dos anys

El conseller Jordi Puigneró afirma que vol aconseguir el "consens" amb el territori

L'entrada a Torroella de Montgrí, en una foto d'arxiu. Ràdio Capital

L’estiu de l’any 2020, la Generalitat va redactar l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental de la variant de Torroella de Montgrí, que contemplava la construcció d’un nou vial de dos quilòmetres -un dels quals, un viaducte per travessar el riu Ter- que connectés la Gi-643 amb la C-31 amb l’objectiu d’acabar amb un dels «punts negres» de la circulació al municipi, evitant que els vehicles haguessin d’entrar a dins del poble. Tot i això, la proposta de seguida va aixecar oposició al territori, ja que entitats com SOS Costa Brava i el sindicat Unió de Pagesos s’hi van mostrar immediatament en contra pels danys «irreversibles» que, segons van advertir, causaria al territori. Dos anys després, el projecte segueix aturat i sense veure la llum. Recentment, el PSC ha preguntat al conseller de Territori, Jordi Puigneró, per aquesta infraestructura, i segons es desprèn de la resposta, el procés està aturat: no s’ha fet encara la declaració d’impacte ambiental, no s’han respost a les al·legacions ni s’ha impulsat la redacció d’una proposta alternativa perquè el departament vol «promoure una actuació amb consens territorial». 

Segons la proposta presentada per la Generalitat fa dos anys, el nou vial passaria pels termes municipals de Torroella, la Tallada, Ullà, Fontanilles i Gualta, i inclouria un itinerari per a vianants i ciclistes de tres metres d’amplada. La carretera, que suposaria una inversió de 28 milions, tindria dos carrils per sentit, amb un tercer de reversible per tal de reduir la perillositat en els avançaments. Al pont, tanmateix, només hi hauria un carril per sentit. 

Des de SOS Costa Brava, tanmateix, de seguida es van oposar al projecte, tot qualificant-lo «d’autopista» i considerant que atemptava «contra el model de territori que s’està impulsant des de l’Empordanet, basat en la defensa d’uns paisatges naturals i agrícoles, uns serveis i unes infraestructures amables, adequades per uns pobles petis i mitjans». També Unió de Pagesos va mostrar la seva disconformitat amb la proposta, tot advertint que comportaria «danys irreversibles» en l’espai agrari.

En la seva resposta al diputat del PSC Jordi Terrades, Puigneró assegura que, després d’haver posat el projecte a informació pública ara fa dos anys, en cap moment es va sol·licitar la declaració d’impacte ambiental corresponent. Tampoc s’han respost a les 21 al·legacions que es van rebre durant el tràmit d’informació pública, precisament perquè encara no hi ha la declaració d’impacte ambiental. Set de les al·legacions havien estat presentades per particulars, mentre que sis venien d’ajuntaments (Ullà, Fontanilles, Verges, Gualta, Torroella de Montgrí i la Tallada), una de l’ACA, una de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic i la resta per part d’associacions: Unió de Pagesos, Gent del Ter, Associació de Naturalistes de Girona, la Comunitat de Regants Presa Colomers i Col·lectivitat Regants Mas Durant, Gent del Ter, SOS Costa Brava i Iaeden.

Puigneró, tanmateix, al·lega que si el projecte es troba en un compàs d’espera és perquè vol aconseguir que estigui consensuat amb el territori. De fet, el seu precedessor en el càrrec, Damià Calvet, ja va dir que la variant no es faria sense el vistiplau del seus habitants.

Obres per valor de 59 milions

D’altra banda, la Generalitat va anunciar ahir que aquest estiu té en marxa obres per valor de 59 milions a les comarques gironines. Entre elles hi ha la variant d’Anglès, les millores a la C-66, l’estació d’autobusos de la Bisbal, la carretera entre Sant Jordi Desvalls i Medinyà i la renovació de ferms sostenibles, enre altres.

Compartir l'article

stats