Quiosc

Diari de Girona

Robatori de coure, una plaga que retarda més de 800 trens cada any

De moment, 258 serveis s’han vist afectats en el 2022

Passatgers a l’estació de Sants afectats pels AVE cancel·lats dilluns pel robatori de cable | EUROPA PRESS

El quilo de coure es pagava, fa dos anys, a 5,5 euros. Actualment, tot i haver baixat en els últims mesos, el seu preu es situa en 7,7 euros. El metall suposa un negoci pròsper, legal i il·legal, amb bandes dedicades a robar-lo, sobretot quan el material està car, en transformadors i subestacions, furts solars, línies telefòniques, xarxa elèctrica i catenàries. Juntament amb els episodis vandàlics, sense ànim de lucre, el delicte suposa un greu problema pel funcionament dels trens a tota Espanya. Segons les dades proporcionades per l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif), la sostracció de cables va afectar l’any passat a 808 trens. Només en el primer trimestre del 2022 van endarrerir-se 258 ferrocarrils. El ritme dels robatoris s’ha intensificat en els últims anys.

El cas més recent més sonat va tenir lloc el dilluns al matí. El furt a Tarragona de 600 metres de fibra òptica va suspendre durant cinc hores la circulació a la línia d’Alta Velocitat entre Madrid, Barcelona i Figueres. A Sants i a l’estació de Girona es van viure escenes caòtiques, amb centenars de passatgers atrapats sense cap alternativa de transport. Alguns d’ells van comparar l’estació barcelonina amb una «ratera». Mentrestant, els Mossos d’Esquadra van detenir al presumpte autor del robatori, un jove de 19 anys al qual van confiscar el material robat i ara s’enfronta a una possible pena de fins a cinc anys a la presó. De moment, la jutgessa l’ha desixat en llibertat provisonal.

No va ser l’únic incident de la jornada. A la nit, un altre contratemps va mantenir parat durant més de tres hores un AVLO (el servei més econòmic d’alta velocitat que ofereix Renfe com a alternativa a l’AVE) a l’altura d’Esplugues de Francolí (Tarragona).

A Espanya, que produeix al voltant de 170.000 tones mètriques d’aquest material a l’any, no és una excepció. Les infraestructures ferroviàries del Regne Unit, per exemple, s’enfronten des de fa molts anys a un problema similar amb el coure, un metall conductor fàcilment reciclable, de vida il·limitada, del qual depèn l’electricitat, els transports, les telecomunicacions i l’abastiment d’aigua.

Incidències a l’alça

Adif va registrar 149 incidències per sostracció de conductors elèctrics en el 2019, ja fossin cables de presa de terra, multiconductors, de circuit de via, de catenària o d’energia. Aquell any es van veure afectats per aquest motiu 479 circulacions. En el 2020, marcat per les restriccions en la mobilitat a causa de la pandèmia del coronavirus, la xifra d’incidències va baixar a 121. Però en el 2021 els robatoris es van disparar fins arribar a 277: 808 trens van patir retards amb Andalusia, Catalunya i Madrid, com els territoris més castigats.

La tendència ha anat a més a principis del 2022. Només durant el primer trimestre, ja hi ha hagut 102 incidències, que van afectar 258 serveis. Si se segueix aquest ritme, aquest any es tancarà amb més de 1.000 trens amb retards per culpa dels robatoris. En total, en aquests últims tres anys i mig s’han sostret 111 kilòmetres de cable en infraestructures ferroviàries.

Tot i això, malgrat la tendència a l’alça en els últims temps, la magnitud del problema és menor que en èpoques anteriors. Entre 2014 i 2018, al voltant de 6.500 trens, una mitjana de 1.300 a l’any, van patir retards pels robatoris de cables per obtenir coure, un negoci il·legal molt lucratiu i difícil de combatre, ja que el cable no està identificat. El lladre el ven a una «blanquejador» per un preu que depèn del que costi el metall en el mercat legal, aquest, al seu torn, el posa en el mercat pel doble del que ha pagat i, finalment, el distribuïdor cobra per la seva venda dues vegades més que el preu que ha desemborsat Una part important del material sostret acaba a l’Índia i, sobretot, a la Xina, segons les Forces i Cossos de Seguretat.

Les zones més castigades

Els actes vandàlics han sigut tradicionalment més nombrosos. Tot i això, en un símptoma clar de la tendència a l’alça dels furts, «les sostraccions de conductors elèctrics són les que provoquen el major nombre d’incidències a partir del 2021», expliquen fonts del gestor d’infraestructures ferroviàries. En total, entre 2019 i el primer trimestre del 2022 es van registrar 2.284 incidències que van afectar 5.800 trens, la majoria de línies convencionals, no d’alta velocitat. El retràs global de tots aquests contratemps va ser de 107.000 minuts. És a dir, més de 74 dies. La província més afectada va ser Madrid (286 incidències), seguida de Barcelona (220), Sevilla (161), Astúries (62) i Tarragona (31).

Compartir l'article

stats