Quiosc

Diari de Girona

La situació «insostenible i alarmant» de la sanitat concertada gironina

El sector de sanitat de CCOO i els comitès dels hospitals es queixen d’unes condicions de treball precàries en un problema que ve des de fa anys

Les membres dels comitès d'alguns dels hospitals concertats de les comarques gironines. ANIOL RESCLOSA

El sector sanitari de Comissions Obreres (CCOO) torna a avisar que la situació de la sanitat concertada a Girona és «insostenible i alarmant». Aquest és un problema que existeix des de fa temps, però, de moment, encara no ha tingut una conciliació amb la patronal. La manca de personal i una inversió de recursos econòmics insuficient serien les principals dificultats d’aquesta situació, però els treballadors també es queixen que el tracte cap a ells per part de la patronal és, moltes vegades, «dolent», fent ús d’un abús de poder. I tot deriva en la població, que no és atesa de la forma més adequada.

«El sistema sanitari ha de ser fort i volem que arribi a tothom, amb bona qualitat i que qualsevol pacient sigui atès dignament», explicava Núria Paradeda, referent del sector de sanitat de CCOO de comarques gironines. A més, també afirma que tota la sanitat hauria de ser «pública» i per això demana la «desaparició» de la sanitat concertada. Tota aquesta problemàtica ja existia d’anys enrere, però es va agreujar amb l’arribada de la Covid-19. Paradeda lamenta que la pandèmia es va trobar un sistema sanitari «molt debilitat».

La falta de personal i una inversió de recursos econòmics insuficients són els principals problemes

decoration

La sanitat concertada té un «greu problema» de personal a causa de les males condicions laborals, com poden ser les càrregues de treball no reconegudes, el doblatge de torns, la no cobertura de les baixes, uns salaris baixos o la precarietat contractual. Per això, constantment, es pateix la «fuga» de treballadors, que decideixen marxar cap a la sanitat pública en altres països amb millors condicions, com poden ser un salari més elevat o també una conciliació familiar més adequada pel treballador. En altres casos, alguns empleats opten per deixar la professió per exercir altres feines fora de la sanitat. Tot això, perquè el conveni col·lectiu està «enrocat» i el sindicat lamenta que l’únic acord parcial al qual es va arribar, el passat mes de març, va ser un increment salarial del 0,9% pel 2021, i del 2% pel 2022.

El problema s’agreuja a l’estiu

A l’estiu, la manca de personal encara es nota més, sobretot, en zones costaneres, on augmenta la població a causa de l’arribada dels turistes. Per exemple, en el servei urgències s’arriba a acumular molta gent. De mitjana hi ha entre 10 i 15 persones pendents d’un llit. Per minimitzar la situació es forcen altes, provocant que aquestes persones hagin de tornar al servei d’urgències perquè la seva atenció no ha estat completada. A més, hi ha demora en els trasllats amb ambulància dels pacients que ho necessiten, sigui a domicili, a residència o per repatriació. L’arribada dels vehicles pot tardar fins a dotze hores a partir de les 9 de la nit perquè a partir d’aquesta hora només hi ha servei d’ambulància a Girona, Figueres i Blanes.

Estem cansats física i psicològicament, i és molt difícil continuar amb aquesta situació»

Núria Paradeda - Referent del sector de sanitat de CCOO

decoration

Així, durant els mesos d’estiu hi ha una disminució de l’activitat quirúrgica, el que fa incrementar les llistes d’espera. A més, les infermeres també lamenten que la contractació és precària i denuncien que es contracta personal sense tenir titulació homologada. Tot això, a causa que els titulats «no volen treballar en aquestes condicions» i s’ha d’anar a buscar gent «d’altres bandes». De fet, el Ministeri de Sanitat reconeix que Espanya està a la cua en nombre d’infermeres. A l’Estat, de mitjana, hi ha 5,2 infermeres per cada mil habitants en assistència primària, una xifra lluny de la mitjana europea que és de 8,2 i encara més lluny de Dinamarca, el país líder i que té 15,4 infermeres per cada 1000 treballadors. Paradeda explica que l’ideal és que cada infermera tingui sis pacients, però s’han donat casos en els quals una sola infermera s’ocupava de 18 pacients semicrítics. «Els que estem a la concertada estem cansats física i psicològicament i és molt difícil continuar amb aquesta situació», lamentava Paradeda.

Alguns dels casos

Arreu de les comarques gironines hi ha 22 centres hospitalaris concertats. Segons el sindicat, tots pateixen aquests problemes, tot i que hi ha centres on són més greus que en altres. Un d’ells és el de la Clínica Girona, que va començar a atendre pacients el passat mes d’abril a la nova seu situada al Carrer Barcelona 206. Anteriorment, quan estava situada a la Plaça Miquel Santaló i Pavorell tenia una superfície de 20.000 metres quadrats. Ara, en té 40.000, però té la mateixa xifra en la plantilla. A més, es queixen que només té un zelador durant la nit. En canvi, a l’Hospital Santa Caterina de Salt també denuncien que el servei d’urgències està col·lapsat perquè es tanquen plantes d’hospitalització i els pacients han d’esperar moltes hores per ingressar.

Per altra banda, a l’hospital de Figueres l’espai físic del servei d’urgències insuficient i, durant l’estiu, hi ha hagut pics de 30 persones esperant per ingressar, el que col·lapsa el servei. Per últim, al centre hospitalari de Palamós hi ha una sobrecàrrega laboral i manca de personal que daten des del 2005. Palamós és una ciutat propera a la costa, i durant l’estiu augmenta considerablement la seva població amb uns visitants que també poden fer ús del servei hospitalari. Així, hi ha entre 40 i 60 pacients en el cens, i aquesta llista es manté sempre constant i en un espai molt limitat. En aquest centre també es queixen que tenen un contracte definit a temps parcial quan, en realitat, «hi ha volum de feina per tot l’any».

Compartir l'article

stats