Alemanya es planteja recuperar el projecte de transportar gas des de Portugal i Espanya, a través de França, cap a la resta d’Europa, després d’anys d’apostar per una energia barata russa i escarmentada ara per la seva dependència energètica de Moscou. Un gasoducte des de la península ibèrica «hauria contribuït massivament a relaxar la situació actual», ha reflexionat avui el canceller Olaf Scholz, en una conferència de premsa després del recés estival i oberta a tota mena de qüestions, nacionals o internacionals, encara que centrada en la guerra d’Ucraïna.

El gasoducte «hauria pogut construir-se» i «ara se’l troba a faltar», va afegir Scholz, qui ha dit haver abordat la possibilitat de recuperar el projecte amb els seus col·legues de Portugal i d’Espanya, i també de França i amb la presidència de la Comissió Europea. Scholz s'ha referit així, encara que sense citar-lo, al projectat MidCat, que es va detenir fa anys per considerar-se econòmicament més avantatjós que importar el gas natural rus. Van quedar per construir uns 220 quilòmetres entre Hostalric i el sud de França.

L’existència de connexions amb el nord d’Àfrica ajudaria a «diversificar el subministrament», ha argumentat, per a qualificar a continuació d'«error» l’haver-se abonat al gas rus que rep Alemanya, a través del Bàltic, a través de Nord-Stream. El tripartit de Scholz entre socialdemòcrates, verds i liberals, en el poder des de desembre de l’any passat, ha quedat obligat a reduir a tot córrer una dependència energètica heretada dels seus antecessors -tant el socialdemòcrata Gerhard Schröder com la conservadora Angela Merkel-.

«Tot govern, tota empresa, ha de tenir en compte que les situacions poden canviar i preparar-se per a si això passa», ha afirmat, en explicar que la seva coalició es va veure «sorpresa» per la falta d’alternatives a una reducció dels subministraments russos. Aquest reconeixement tenia una mica de «mea culpa», ja que va ser vicecanceller i titular de Finances en l’últim govern de Merkel.

Per part del govern espanyol han celebrat l’aposta d’Alemanya i han remarcat que Espanya «ha mostrat sempre la seva disponibilitat» i ha «reivindicat una major connexió». «La integració de les polítiques energètiques europees té grans avantatges per a tots i requereix una major i millor coordinació de les nostres infraestructures», han assegurat fonts de la Moncloa, que han afegit que cal una major implicació de la Comissió i el Consell.

Segons consideren, les interconnexions «no poden quedar com un assumpte bilateral», i creuen que si s’hi impliquen més aquests dos òrgans ajudaran a agilitzar les inversions i a complir amb els objectius d’interconnexió a 2020 (del 10%) i a 2030 (del 15%). Al mes de juny, la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ja va afirmar que la situació a França havia canviat i que ara estava «molt més oberta» a la represa del gasoducte Midcat.