La Clinique du Souffle La Solane i l’Hospital de la Cerdanya treballen conjuntament en un projecte de rehabilitació de malalts de covid persistent. S’inicià a la tardor del 2020, mentre que el gener del 2021 ja van acompanyar els primers malalts. Ara, el seu estudi conclou que la rehabilitació respiratòria és una intervenció terapèutica segura i viable, eficaç per reduir símptomes rellevants.
«Això no ho és tot, no tenim la vareta màgica, i hi ha molt camí per córrer», va puntualitzar dijous, Adriana Castanyer, directora adjunta de la Clinique du Souffle la Solana (Osseja), en els Debats sobre medicina actual que organitzen l’Hospital de la Cerdanya i el Museu de Llívia.
Castanyer va detallar que l’objectiu de l’estudi era determinar si un programa de rehabilitació pulmonar, de rehabilitació respiratòria, era viable i eficaç per alleujar els símptomes rellevants. Dels prop de 200 pacients que han passat per les seves mans, van agafar la mostra de 50 malalts.
Durant diverses setmanes es va fer un seguiment dels pacients, que van fer activitat física i es va mirar «amb lupa» el seu nivell de fatiga. Així, van determinar que els malalts milloren la seva tolerància a l’esforç amb el tractament. Hi ha una millora significativa d’ansietat i depressió, estrès posttraumàtic, efectes clínics de la hiperventilació, dolor i somnolència.
«Passen un test de qualitat de vida en què recollim la condició física i la mental, i observem millores clíniques i significatives», especialment pel que fa a la dispnea i la fatiga, dos símptomes prevalents, valorat amb qüestionaris multidimensionals. «Quan un no se sent bé mentalment, se sent més cansat i amb menys ganes de fer coses», va detallar.
En concret, la tolerància a l’esforç millora en el 25%, mentre la qualitat de vida ho fa al voltant del 27%. Per la seva part, la dispnea millora de mitjana el 41,5%, mentre la fatiga ho fa en el 18,2%, segons els indicadors. Els resultats preliminars de l’estudi, amb una mostra de 15 pacients, es van presentar fa un any en el congrés europeu de la Societat Respiratòria Europea. Ara, s’ha presentat la base de dades en el congrés nacional de rehabilitació pulmonar Alveol, i també es presentarà al setembre al congrés europeu respiratori.
Castanyer va avançar que ara treballen en la hipòtesi que l’estimulació a través d’un acompanyament osteopàtic pot ser «de gran interès». Per això, han integrat un osteòpata per treballar conjuntament a l’equip amb psicòleg, fisioterapeuta i dietista.
En els debats també hi va intervenir Sílvia Soler, una impulsora de l’associació d’afectats per la covid persistent. «És una tortura. És viure en una muntanya russa permanent, mai saps quan t’acabaràs curant. És viure en la incertesa de no saber quan s’acabarà l’infern», relatà.
