Des de fa poc més d’un any, la Creu Roja compta amb els Equips de Resposta Bàsica a Emergències (ERBE) per atendre la població que acaba de viure una situació d’alarma i oferir-li un servei de proximitat, local, com a primera resposta a l’emergència a través de voluntaris de l’entitat que viuen al municipi. Proveir mantes i aigües en cas d’incendi, col·laborar a la recerca d’una persona desapareguda o ajudar a netejar després d’una inundació són algunes de les tasques que duen a terme aquests equips per tal d’acollir les persones o medis afectats.

La coordinació d’aquests equips és imprescindible per alleujar les mancances urgents de les persones afectades, que poden anar des d’una primera atenció basada en els primers auxilis psicològics al lliurament de productes de primera necessitat. El coordinador de la Creu Roja Girona, Jordi Martori, els defineix com una peça «bàsica i complementària» al ventall de respostes de l’organització davant d’emergències. «La resposta ja hi era, però ara volem donar èmfasi a aquesta resposta immediata d’auxilis logístics, més enllà de l’especialitzada que ja hi arribava fins ara», explica Martori.

Aquest grup més novell es va crear amb l’objectiu de tenir un primer contacte amb la població afectada en espera de l’arribada d’altres capacitats especialitzades i aportar-los informació directa i en temps real sobre la situació i evolució del que està esdevenint. Els proporcionen proximitat física, cultural i coneixement dels riscos existents a la zona i, per tant, des de la Creu Roja aconsegueixen materialitzar una ajuda de manera ràpida i flexible amb gran projecció, sobretot a llocs disgregats on es triga a intervenir des de les unitats més especialitzades com els Equips de Resposta Immediata en Emergències (ERIE) de suport psicosocial, alberg provisional, l’ESIE (Equip de Sensibilització) de Creu Roja Joventut o altres recursos de la Institució com poden ser els vehicles d’avituallament i el Centre Mòbil d’Operacions.

Estege Rams, un dels voluntaris dels ERBE, i col·laborador amb la Creu Roja des de fa vuit anys, explica que el Centre de Comunicació de Catalunya rep l’avís i seguidament fa una crida a tots els ERBE de la zona, en el seu cas Blanes, per tal que tots els que puguin s’aproximin al lloc dels fets i ofereixin un cop de mà. «Cada municipi té un equip, però en el cas que algun no en tingui i es requereixi més ajuda, es fa una crida més comarcal», afirma Rams. Per ser tan efectius com sigui possible, tots els voluntaris -més de 100 a la província de Girona- han rebut des de fa un any diverses formacions preparades a les Assemblees Locals, Comarcals i Insulars, sobre el Model de Resposta de Creu Roja en emergències, primers auxilis sanitaris i psicològics i més endavant es treballarà la comunicació i col·laboració en recerca de persones desaparegudes.

Rams encara no ha tingut l’oportunitat d’actuar com a ERBE, ja que des que és actiu no hi ha hagut cap incidència en la qual s’hagi necessitat aquesta primera resposta local. Tot i això, sí que ha assistit en diverses ocasions emergències des de Creu Roja Joventut, programa en el qual participa des que va entrar a l’organització. «Sempre he tingut molt d’afany a ajudar la gent i ganes de formar part d’una ONG per poder-ho fer, perquè si a mi un dia em faltés d’alguna cosa, m’agradaria tenir algú al costat», assenyala. En aquests anys de servei, ha sigut present al temporal Glòria i a la crisi d’Ucraïna, a escala municipal i com a ERIES (Equips de Resposta Immediata en emergències) Joventut, la resposta especialitzada de la creu roja, que ofereix atenció psicosocial a persones que hagin travessat una situació o un esdeveniment traumàtics; proporciona assistència sanitària i atenció humanitària a migrants; i posa equips de comunicacions a disposició tant del personal intervinent com de les persones afectades, entre altres.

Si bé el nombre d’ERBE formats fins ara a Girona és de 100, qualsevol persona que estigui interessada a formar part del programa com a voluntària pot inscriure’s als programes i treballar «des del municipi i per al municipi». A Catalunya, més de 900 persones participen voluntàriament en equips de resposta a emergències de l’organització.