A Espanya hi ha més d’un milió i mig de persones amb diabetis sense diagnòstic, segons l’Estudi Diabetis, elaborat pel Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (Ciberdem).
Del total d’afectats, Andalusia és la comunitat autònoma que registra més volum, amb 274.568 persones afectades, i lidera aquest rànquing, seguida per Catalunya, que ocupa la segona posició, amb 246.406 afectats. D’aquesta manera, milers de gironins també es troben en aquesta situació i des de la Federació Espanyola de Diabetis s’està visibilitzant la patologia i recalcant la importància que els pacients tinguin un diagnòstic precoç i així poder evitar complicacions de salut per tal de reduir, en conseqüència, els costos sanitaris derivats d’aquesta malaltia.
Segons les xifres extretes de l’informe sobre l’Impacte econòmic de la diabetis tipus 2, les xifres derivades de la diabetis impliquen una despesa sanitària de 5.809 milions d’euros a l’any a tot l’Estat espanyol, dels quals 2.143 milions es deuen a les complicacions derivades de la diabetis. Consideren que les despeses es podrien reduir si als pacients amb diabetis se’ls proporcionés, per part de l’Administració Pública, una educació diabetològica correcta. Aquesta petició, precisament, és el principal objectiu de la campanya No doneu l’esquena a la diabetis de la federació espanyola.
El president de la federació catalana, Francesc Fernández, explica a aquest diari que la malaltia concreta amb més infradiagnòstic és la diabetis tipus 2, que no sol presentar simptomatologia evident i s’atribueix, en molts casos, a persones amb obesitat.
Els diagnòstics més freqüents d’aquest tipus de diabetis es fan als centres d’atenció primària on Fernández lamenta que en els darrers anys «ha augmentat l’infradiagnòstic», sobretot des de l’esclat de la pandèmia.
«Hi hauria d’haver més formació en l’atenció primària per tal de treballar tots en la mateixa direcció, calen més especialistes com per exemple nutricionistes», reivindica Fernández. Seguint en la mateixa línia, considera que cal més «educació en els bons hàbits, tant alimentaris com d’exercici físic per evitar moltes complicacions; la prevenció des de l’atenció primària és fonamental».
Impuls del «pacient expert»
Per altra banda, proposa que s’impulsi la figura del «pacient expert», que ja existeix en alguns CAPs. El Programa Pacient Expert Catalunya té com a objectiu final potenciar l’autocura, la corresponsabilitat i l’autonomia de les persones que tenen una malaltia crònica. És una iniciativa multidisciplinària basada en la col·laboració entre pacients i professionals sanitaris i en el treball d’equip. Consta de nou sessions, una a la setmana, d’una hora i trenta minuts de durada al llarg d’uns dos mesos i mig, que inclouen una part teòrica i una altra de pràctica. El nombre de participants es limita a 10-12 per grup, amb la finalitat de garantir una comunicació fluida i efectiva entre els participants.
Les malalties que es tracten en aquests moments en el Programa Pacient Expert Catalunya són la insuficiència cardíaca, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la diabetis mellitus 2, la fibromiàlgia, l’ansietat, la deshabituació del tabac, la malaltia de Chagas i el tractament anticoagulant oral.
El 14% de la població adulta pateix diabetis mellitus 2, una malaltia molt prevalent i que augmenta progressivament Els pacients poden patir descompensacions agudes i pot ser la causa de complicacions cròniques greus. A Girona s’associa en l’obesitat en un 80% de casos. En el conjunt de la regió sanitària, es calcula que el 48% de la població de 18 a 74 anys té excés de pes (33% té sobrepès i 15% té obesitat). Entre la població infantil de 6 a 12 anys, el 18,7% presenta sobrepès i l’11,7% pateix obesitat. Aquesta data és molt rellevant, ja que l’obesitat i el sobrepès a l’etapa infantil suposen un risc elevat de presentar un excés de pes a l’edat adulta. L’èxit en el tractament de l’obesitat es basa en el manteniment d’una pèrdua de pes clínicament beneficiosa des del punt de vista de la prevenció o del millor control de les comorbiditats associades. La farmacoteràpia en el tractament de l’obesitat ha de ser considerada coadjuvant de les mesures no farmacològiques.
