Milers de persones han canviat la rutina d’oficina, la pantalla d’ordinador i el cafè de màquina per la muntanya, la platja o el sofà de casa seva. La jornada laboral s’interromp, però no és necessàriament així amb el degoteig constant de correus electrònics, missatges o fins i tot alguna trucada telefònica de l’empresa.
És per això que els sindicats reclamen que es respecti el dret a la desconnexió digital a l’estiu. Segons Belén López, secretària general de Comissions Obreres a Girona, «abans els límits no estaven clars i per això es va haver de legislar». «La disponibilitat dels treballadors no és infinita, no s’allarga com un xiclet, no tenim per què contestar fora del nostre horari laboral», va declarar.
Per Maxi Rica, secretari general d’UGT a les comarques gironines, la situació s’agreuja en casos com el de l’hostaleria: «Al sector és molt comú que es canviïn torns fàcilment amb un simple missatge de WhatsApp o bé que es demani assistir a la feina a causa d’una urgència», va explicar.
Tot i això, el dret a la desconnexió està emparat per la llei i ha instat les empreses que limitin l’ús de les comunicacions i elaborin una política interna, amb la consulta prèvia amb els representants dels treballadors, per a un ús raonable de les eines tecnològiques. En aquest sentit, segons Belén López, allà on tenen representació sindical «ja està regulat a través de la negociació de protocols».
La introducció explícita del «dret a la desconnexió» va entrar a Espanya per la via de la negociació col·lectiva a les grans empreses.
L’asseguradora francesa AXA va ser la primera a plasmar-ho, concretament a l’article 14 del seu conveni col·lectiu. «És innegable que avui dia el fenomen de la «interconnectivitat digital» està incidint en les formes d’execució del treball mudant els escenaris de desenvolupament de les ocupacions laborals cap a entorns externs a les clàssiques unitats productives», reconeix el text.
A Alemanya, l’empresa Volkswagen ja va ser pionera en implantar un bloqueig d’accés al correu del mòbil entre les 18.15 i les set del matí. A Espanya l’estela d’AXA l’han seguit altres grans empreses multinacionals com el Banco Santander o Ikea.
«Abús sistemàtic»
De fet, segons Maxi Rica, allà on les comunicacions no estan regulades, «hi ha un abús sistemàtic» d’aquesta interconnectivitat digital. «Haver d’estar pendent del mòbil pot generar situacions d’angoixa que desenvolupin en malalties de salut mental. Ens hem trobat amb diferents casos», va afegir.
A més, tal com denuncia el secretari general d’UGT a Girona, «es criminalitza als treballadors que no volen entrar en aquest joc». «Se’ls penalitza socialment pel simple fet de no voler format part del grup de WhatsApp».
