L’agost sol ser el mes de l’any amb més gent de vacances. Deixem enrere els nostres llocs de treball i, si podem la nostra residència habitual, per passar uns dies a la platja, a la muntanya o per conèixer noves ciutats i països. És temps per retrobar amics i familiars, per estar més temps amb la parella o amb un mateix. Però, tothom és capaç de desconnectar completament de la feina i gaudir el màxim de l’escapada planejada?
Un de cada tres treballadors utilitza dispositius electrònics per a fer tasques relacionades amb la feina fora de l’horari laboral, segons l’informe «Working anytime, anywhere: The effects on *the world of work», d’Eurofound. 6 de cada 10 empleats a Espanya mira i respon correus electrònics del treball fora del seu horari laboral, assenyala una enquesta recent de la consultora i ETT Adecco. Vuit de cada 10 treballadors el primer que fa en despertar-se i l’últim abans d’anar-se a dormir és mirar el telèfon mòbil, xifra un estudi de la UPF-BSM publicat l’estiu passat.
El psicòleg gironí Àngel Guirado explica que la desconnexió és un fet individual que depèn de l’edat i també de la feina que tingui cadascú: si és una feina repetitiva que no exigeix prendre decisions, és molt probable que sigui més fàcil desconnectar. També pot dependre de característiques de personalitat. Hi ha persones responsables i molt perfeccionistes preocupades per acabar allò que tenen pendent o potser frustrades per no fer tot allò que havien de fer, comenta.
A Espanya, segons un estudi d’Intel Security, només un 42% de les persones que estan de vacances no obren el correu electrònic de la feina, aquesta dada és essencial per afirmar que no tothom és capaç de deixar la feina a un costa. Guirado, vocal de la Junta Rectora del Col·legi de Psicòlegs a Girona, comenta que l’addició a la feina pot arribar a ser un «problema preocupant». «No es genera aquesta desconnexió, s’enduen la feina de vacances, i més enllà de les repercussions personals, també condicionen la vida dels que estan passant uns dies de descans amb aquesta persona», afegeix.
«La desconnexió digital sorgeix com una necessitat davant les conseqüències negatives derivades de l’ús de la tecnologia que, traspassant la frontera del laboral, afecten especialment l’esfera personal», així defineix el concepte l’investigador de la UAB David Gutiérrez, en el seu article «La desconnexió digital dels treballadors». És un perill greu tant per a la salut de les persones, com per als resultats de les empreses. «La productivitat d’un treballador que no desconnecta anirà caient, perquè se sentirà cada vegada més exhaust i menys compromès amb la seva feina, ja que pensarà ‘això no s’acaba mai’», alerta la professora de l’EAE Business School Esther González.
Segons l’estudi de TopDoctors «Estiu i benestar físic i mental 2022», el 35% dels espanyols desconnecta de la feina però no d’internet i de les xarxes socials, xifra que es dispara fins el 70% en el cas dels menors de 30 anys. Un terç dels enquestats comenta que pot desconnectar a estones i un 3% reconeix que no ho fa en cap moment.
Guirado explica que això passa molt segons el tipus de viatge que es faci; si és a la segona residència o es tracta d’un viatge llarg, de si són tres dies o un mes, confessa que «a la segona setmana la persona ja està pensant en la feina», en canvi, «si els quinze dies són plens ja n’ha tingut prou». Per altra banda, assenyala que «quan marxes per necessitat, el segon dia d’estar fora sembla que portis una setmana, perquè això sigui així cal que marxis en el lloc oposat d’on vius i d’on treballes, llavors els pocs dies els gaudeixes intensament, això no està prou estudiat però és la sensació que he compartit amb molta gent». En aquest sentit comenta que és «millor menys temps i més plens, que molts dies i que s’estigui fent el mateix».
El membre del Col·legi de Psicòlegs declara que el cervell el que vol són novetats, és a dir, si a les vacances es fa el mateix que quan es treballa l’òrgan del cap no ho dirigeix com a vacances. Reafirma que és necessari fer coses diferents que aquest no capti com si fos el dia a dia, que es canvii d’ambient i de companyia, així d’aquesta manera no s’acabarà parlant de la feina. «Això és molt més positiu que repetir el que es fa sempre», afirma. Malgrat tot, Guirado considera que «hem de pensar que no desconnectarem del tot al 100%». Explica que el cervell té una xarxa neuronal per defecte (XND) que segueix treballant quan tu descanses, quan et penses que tens la ment en blanc o quan mires l’horitzó, per exemple. La part del lateral tirant al mig i la part frontal treballa de manera subconscient resolent problemes del dia a dia de la feina que no estan resolts.
D’aquesta manera, diu Guirado, el primer dia de feina «se’ns cau el món a sobre», a més, «hem volgut començar el mateix dia de feina al mateix ritme que vam acabar l’últim dia, venim d’un moment que pot provocar una mena de depressió post vacances». Aquest període s’anomena «període de descompressió psicològica» comenta el psicòleg, «on la feina s’ha d’anar fent a poc a poc, no hem de ser exigents, hem de ser progressius».
Cada persona és un món i cadascú ho raciona com pot, i el mateix passa amb les edats. L’edat que desconnecta més, segons Àngel Guirado, és la joventut, sobretot per la netedat mental que tenen i el cervell poc manipulat: «no tenen un nivell de responsabilitat d’una persona de 45 anys, per exemple». Quant menys responsabilitats tenen, més aviat són capaços de desconnectar, i l’energia és un element important en aquest factor, ja que ho facilita tot més, apunta el psicòleg.
Els sindicats denuncien un «abús» de la missatgeria
Cristina Navarro - Milers de persones han canviat la rutina d’oficina, la pantalla d’ordinador i el cafè de màquina per la muntanya, la platja o el sofà de casa seva. La jornada laboral s’interromp, però no és necessàriament així amb el degoteig constant de correus electrònics, missatges o fins i tot alguna trucada telefònica de l’empresa.
És per això que els sindicats reclamen que es respecti el dret a la desconnexió digital a l’estiu. Segons Belén López, secretària general de Comissions Obreres a Girona, «abans els límits no estaven clars i per això es va haver de legislar». «La disponibilitat dels treballadors no és infinita, no s’allarga com un xiclet, no tenim per què contestar fora del nostre horari laboral», va declarar.
Per Maxi Rica, secretari general d’UGT a les comarques gironines, la situació s’agreuja en casos com el de l’hostaleria: «Al sector és molt comú que es canviïn torns fàcilment amb un simple missatge de WhatsApp o bé que es demani assistir a la feina a causa d’una urgència», va explicar.
Tot i això, el dret a la desconnexió està emparat per la llei i ha instat les empreses que limitin l’ús de les comunicacions i elaborin una política interna, amb la consulta prèvia amb els representants dels treballadors, per a un ús raonable de les eines tecnològiques. En aquest sentit, segons Belén López, allà on tenen representació sindical «ja està regulat a través de la negociació de protocols».
La introducció explícita del «dret a la desconnexió» va entrar a Espanya per la via de la negociació col·lectiva a les grans empreses.
L’asseguradora francesa AXA va ser la primera a plasmar-ho, concretament a l’article 14 del seu conveni col·lectiu. «És innegable que avui dia el fenomen de la «interconnectivitat digital» està incidint en les formes d’execució del treball mudant els escenaris de desenvolupament de les ocupacions laborals cap a entorns externs a les clàssiques unitats productives», reconeix el text.
A Alemanya, l’empresa Volkswagen ja va ser pionera en implantar un bloqueig d’accés al correu del mòbil entre les 18.15 i les set del matí. A Espanya l’estela d’AXA l’han seguit altres grans empreses multinacionals com el Banco Santander o Ikea.
«Abús sistemàtic»
De fet, segons Maxi Rica, allà on les comunicacions no estan regulades, «hi ha un abús sistemàtic» d’aquesta interconnectivitat digital. «Haver d’estar pendent del mòbil pot generar situacions d’angoixa que desenvolupin en malalties de salut mental. Ens hem trobat amb diferents casos», va afegir.
A més, tal com denuncia el secretari general d’UGT a Girona, «es criminalitza als treballadors que no volen entrar en aquest joc». «Se’ls penalitza socialment pel simple fet de no voler format part del grup de WhatsApp».
