«La gent pensa que ara tots estem contractats gràcies a la llei rider, però no és així». En David treballa de repartidor per a Stuart, una de les subcontractes que utilitzen grans plataformes com Glovo, Uber Eats o Just Eat per camuflar els seus repartidors i evitar contractacions en plantilla. Ho fa un any després de l’entrada en vigor de la «llei rider», una norma que pressuposava la «laboralitat» dels repartidors de les plataformes digitals, però que a la pràctica ha quedat molt descafeïnada i amb el sector en rebel·lia.
El 12 d’agost de 2021, just fa un nay, acabava el període establert pel Govern perquè les plataformes apliquessin la norma. Més de 365 dies després, Glovo continua tenint una flota formada principalment per falsos autònoms. La companyia catalana s’ha disparat en el mercat davant la indignació de competidors com Uber Eats -que ha denunciat Glovo- i recentment ha amenaçat el Govern amb tornar a oferir l’opció de fer repartiments per compte propi. El Ministeri de Treball ha anunciat que serà molt dur aplicant el compliment de la norma, però Uber ja va avisar per carta a la ministra Yolanda Díaz, a qui va preguntar: «Hem de seguir el model de Glovo?».
«Si hi ha una empresa que no paga la seguretat social als empleats, ni els dona vacances ni compleix un sou mínim i l’Estat no fa res, òbviament oferirà el servei més barat, però a costa d’explotar als empleats. La posició d’Uber té sentit: fer pressió al Govern perquè faci alguna cosa perquè és competència deslleial», denuncia Adrián Todolí, professor de la Universitat de València i especialista en dret laboral.
En realitat sí que s’ha fet alguna cosa per mirar de canviar la siutació. Glovo ha afrontat ja diverses multes milionàries per tenir en plantilla a falsos autònoms, però, tal com adverteix Todolí, «a la plataforma li surt molt millor pagar les multes que complir amb la llei rider i canviar el model». Per això, l’especialista en dret laboral reclama canviar el sistema sancionador a aquestes empreses perquè les multes siguin de debò dissuasives. «És com els casos de futbolistes que es van saltar les restriccions en pandèmia i les multes que els posaven eren un dia del seu sou, i els era igual pagar-les», explica.
Flotes en subcontractes
Una altra de les fórmules que han trobat les plataformes digitals per esquivar la llei rider han estat les subcontractes. Empreses com Stuart, Delivers o Delorean van començar a aparèixer a les ciutats després de l’aprovació de la «llei rider», amb els seus respectius repartidors «autònoms» treballant per a elles. La realitat és que les flotes de plataformes com Uber es nodrien d’aquestes empreses secundàries, o en alguns casos també d’Empreses de Treball Temporal (ETT), en lloc de contractar als seus repartidors.
És el cas de Just Eat a la ciutat de València, que utilitzava com a repartidors treballadors de l’empresa temporal JY Hiring. La Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social va obligar la plataforma digital a contractar 150 repartidors com a treballadors, després d’una denúncia presentada pel sindicat CNT el mes de juliol passat.
Antonio Ruiz és l’advocat laborista que va tramitar la demanda, i explica que «moltes empreses, després de la publicació de la llei rider, han mogut la seva flota a empreses de treball temporal o subcontractes». En el cas de Glovo, que des de l’inici s’ha negat obertament a complir amb la llei, s’han pogut veure nous mecanismes per tal d’intentar eliminar aquesta «presumpció de laboralitat» del text legislatiu. «Va canviar els termes perquè els riders facturessin directament amb els restaurants i que no ho fes l’empresa principal», diu Ruiz. L’advocat matisa també que el Ministeri de Treball ha advertit a bars i restaurants que utilitzin repartidors com a repartidors que també podrien incórrer en una il·legalitat.
Una altra de les dificultats per fer valer la norma són els temps tan lents de la justícia. «Com que és Inspecció de Treball la que intervé, els processos s’allarguen moltíssim, fins a dos o tres anys. I quan surti la sentència, l’empresa ja ha tret suficients beneficis per pagar la sanció i més», explica. Com Todolí, també troba a faltar una modificació de les sancions. En David, que pertany al sindicat CGT, declara que, en el seu cas, «hem denunciat el nou model de Glovo amb els restaurants, però la inspecció encara està investigant l’antic, que ja no fan servir, i no començarà amb aquest fins que acabin», critica.
Ràpid, barat i a casa
En David explica que, en el cas de Glovo, tan sols té contractats com a personal de botiga els treballadors dels seus supermercats, i no els repartidors. «Això pot suposar només un 20% de la plantilla en nòmina», detalla. Aquests establiments, coneguts com a «supermercats fantasma», són magatzems repartits per les ciutats amb personal que prepara les comandes per als clients.
Aquest model ha crescut molt amb la «llei rider» i ha viscut una enorme expansió amb l’arribada de diferents empreses, com Gorillas i Getir, que prometien «lliuraments ultraràpids» i portar la comanda a casa teva «en menys de deu minuts». Aquestes empreses que fan diners amb la compra al supermercat en pocs minuts han desembarcat recentment, però un any després han anunciat acomiadaments i el tancament de molts dels seus locals a València i a Espanya. Gorillas ha anunciat que marxa del país i Getir continua operant, encara que amb menys repartidors.
Aquest servei amb preus tan baixos només és possible a costa de retallar en drets laborals. Com explica Todolí, «és un servei de luxe. Si vols que et portin l’esmorzar del restaurant de moda un diumenge al matí a la casa, no pots pagar tres euros. Es pot fer, però el preu del servei és lògic que pugi i, en cas contrari, és que és a costa d’explotar i pagar malament als treballadors», denuncia.
En David critica que el Govern «ha fet una llei, però no la fa complir, i això et fa tenir la legitimitat pel terra». Per al sindicalista, el text és «incomplet», i critica que «el que hem vist recentment amb Glovo i Uber Eats és un cop a la democràcia, i el que fa veure és que aquestes multinacionals tenen més poder que el govern d’un país, o que almenys li poden plantar cara».
