Un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) ha alertat de l’impacte ecològic d’introduir peixos nadius en conques hidrogràfiques que no els corresponen dins del mateix territori. Els científics han estudiat les característiques de diverses espècies de peixos en quinze punts de les conques del nord-est de la península Ibèrica. De les comarques de Girona han mostrejat la conca del Fluvià, on han trobat una espècie nativa de la península Ibèrica, el barb de l’Ebre (Luciobarbus graellsii), que és invasor a aquesta conca perquè la seva conca nativa és la de l’Ebre.

El primer autor de l’estudi és Alberto Maceda, un investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IR-Bio) de la UB, però també han participat en la recerca l’investigador de l’IRBio Adolfo de Sostoa i els experts Ralph Mac Nally i Jian D. L. Yen, de la Universitat de Melbourne (Austràlia).

Maceda explica que tenen la sospita de que aquesta espècie ha acabat en aigües gironines perquè «els pescadors la van introduir a la conca del Fluvià». Fa uns anys, ja se’n van detectar a l’estany de Banyoles i a la riera canaleta (al barri de la Farga, també a Banyoles), en el marc d’un projecte per retirar de la zona espècies no autòctones i reintroduir-hi les pròpies. També hi ha algun cas documentat de la seva presència a la conca del Ter.

Impacte en els peixos autòctons

Els resultats de l’actual estudi mostren que les característiques de l’entorn, com ara la temperatura, la profunditat o velocitat de l’aigua, el pH o els nivells de nutrients, són les variables que expliquen millor la variabilitat en característiques com l’abundància o el pes de les espècies autòctones analitzades.

Tot i això, la principal novetat de la nova recerca és que, després d’haver tingut en compte aquestes variables ambientals, els resultats apunten que les espècies traslladades tenen impactes potencialment més importants en els peixos autòctons que en les espècies exòtiques, entre les quals n’hi ha d’àmpliament reconegudes, com les carpes (Cyprinus carpio) o els alburns (Alburnus alburnus).

Segons afirmen els autors a l’article, la presència de peixos translocats s’associa amb una menor abundància i riquesa de peixos autòctons i amb individus autòctons més petits, mentre que la presència de peixos exòtics s’associa amb una major abundància i riquesa de peixos autòctons i individus generalment més grans.

Davant aquests resultats, els investigadors han destacat la necessitat d’estudiar amb més deteniment l’impacte ecològic de les espècies natives translocades. A més, apunten al repte legislatiu i de gestió dels rius, per exemple pel que fa a protegir o erradicar una mateixa espècie depenent de la conca hidrogràfica en què es trobi.

Maceda apunta que les dades obtingudes mostren que les invasions d’espècies natives translocades s’han de prendre tan seriosament com les d’espècies exòtiques: «Els nostres resultats suggereixen que els impactes d’aquestes espècies natives invasores poden ser igual o més importants que els causats per les que procedeixen de fora de les nostres fronteres, per exemple de nord-amèrica o de centreuropa». Finalment, Maceda també ressalta que «l’impacte ecològic d’aquestes espècies natives invasores està poc estudiat a casa nostra i arreu del món».