Els incendis preocupen, tant per la seva capacitat de destrucció com pel perill que suposen per a les persones, animals i la biodiversitat. La vegetació és un factor clau que determina el risc d’incendi d’un lloc: segons els dies que fa que no plou, el vent que bufa i la temperatura , un bosc pot convertir-se en un autèntic polvorí pel foc.

Enguany, les comarques gironines han patit l’embat de les flames, però fins ara hi ha hagut més notícies per alertar de l’alt risc de focs forestals que no pas per anunciar hectàrees cremades. I això és perquè la prevenció funciona, tal com assegurava fa uns dies en aquest diari el cap de regió de Girona dels Agents Rurals, Ignasi Dalmasses.

I aquesta prevenció té nom, és el Pla Alfa, que diàriament fa una valoració del risc d’incendi forestal que hi ha al territori català, i pinta amb colors des del blanc (sense perill), passant pel groc (nivell 1), pels dos tons de vermell (nivell 2 i nivell 3 de risc, aquest últim amb perill d’incendi «molt alt o extrem») i que conclou amb el negre, que suposa prohibicions d’accés a espais naturals. Enguany, hem vist aquest mapa tenyint de vermell (al nivell dos) les comarques gironines molts dies, sobretot a les comarques de la costa, i també a tot Catalunya. En aquest nivell de risc 2, que seria «alt o molt alt», ja hi pot haver restriccions per encendre foc, fer treballs forestals o activitats agrícoles i utilitzar barbacoes, entre altres. En tot cas, des del moment que hi comença a haver risc, cal accedir als espais naturals amb molta precaució, perquè són els que estan més exposats a les flames.

En el que portem d’estiu, en quatre ocasions el risc d’incendi ha estat extrem a les comarques gironines, per la sequera i l’arribada de vent de tramuntana, i s’han restringit accessos a diversos espais naturals. El massís de l’Albera acumula divuit dies amb tancaments, que aniran a més si la sequera no millora. Al Cap de Creus no s’hi ha pogut accedir durant quinze dies, i en aquests moments està obert gràcies a les últimes pluges, que van remullar una vegetació a qui no havia tocat l’aigua durant 100 dies. Les Gavarres també han patit onze dies de restriccions, i en aquests moments també s’hi pot accedir. El Parc Natural del Montgrí, per la seva banda, també va estar uns dies tancat.

La primera activació del Pla Alfa es va fer pocs dies després del foc que va cremar unes 70 hectàrees a Castell d’Aro, que ha sigut l’incendi més important que ha patit la província aquest any. L’últim ensurt es va viure fa una setmana amb l’incendi a les Gavarres, originat per un llamp i que va cremar unes dues hectàrees entre Sant Miquel i els Àngels.

El mes de juliol, els Agents Rurals ja van alertar que s’havia fet «la major activació» de nivell 3 més important, que va tenir lloc entre el 22 i el 25 de juliol i que va afectar 357 municipis catalans.

Durant les mateixes dates de l’any passat el Pla Alfa va estar activat a nivell màxim durant 23 dies, i durant la meitat dels dies va afectar a municipis de l’Alt Empordà, essent la comarca més afectada. Pel que fa als tancaments, també es va restringir l’accés al massís de Cadiretes, que aquest any, de moment, no s’ha hagut de tancar.