Les pluges inunden els carrers i les onades del mar esclaten contra els edificis. La imatge recorda qualsevol tempesta tropical de Florida i, tot i això, està passant a l’altra banda del món, a Siracusa (Sicília).
Tot i que la zona pateix borrasques contínues, l’Apollo, que acaba d’afectar aquesta zona d’Itàlia, ha recordat més un huracà que una borrasca i això podria tenir relació directa amb el canvi climàtic. I és que l’escalfament global està convertint el Mediterrani en una nova zona d’huracans.
Des de fa dècades, els científics adverteixen que, degut fonamentalment a l’augment de la temperatura del mar, aquest lloc del món serà molt més perillós a partir d’ara. Les usuals borrasques que afecten els països mediterranis podrien alimentar-se de les altes temperatures de la superfície del mar i adquirir així potència suficient per desenvolupar característiques tropicals, podent convertir-se en ciclons o huracans.
Aquestes estructures s’anomenen medicans, un fenomen meteorològic estrany que es dóna amb escassa freqüència en aquest mar. «Amb el canvi climàtic, les borrasques habituals a la zona tenen més potencial per actuar com a huracans», assenyala el físic atmosfèric de l’Agència Estatal de Meteorologia, Juan Jesús González Alemán.
Conseqüència de l’escalfament
Els medicans ocorren com a conseqüència del contrast entre l’aire fred i les temperatures relativament càlides de la superfície del mar, que pot estimular la formació de focus convectius, ruixats i tempestes elèctriques al voltant del centre de la baixa en superfície, en un entorn de baixa cisalla del vent.
«És semblant al que passa cada any a l’Atlàntic», explica Juan Jesús González Alemán, físic atmosfèric de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Com explica, aquests fenòmens no són nous: «En els darrers anys hi ha certes borrasques d’hivern que han estat mostrant un funcionament semblant als ciclons». De fet, fa 40 anys es va començar a parlar d’aquest fenomen com a una de les conseqüències atribuïbles a l’escalfament global.
Des que es va definir per primera vegada aquests sistemes de baixes pressions, han estat objecte de debat en existir confusió sobre si realment són ciclons tropicals, ciclons subtropicals o baixes polars. De fet, aquest terme s’ha «mal utilitzat» durant anys, atès que també s’ha utilitzat per explicar les característiques tropicals de les borrasques. L’any 2020 va ser el primer que, inequívocament, es va generar un d’aquests medicans amb característiques d’huracà. «Per primera vegada tenim una prova que aquestes estructures es poden produir a la Mediterrània», explica l’investigador.
El que s’espera, en els propers anys, és que el canvi climàtic impulsi la creació de més huracans en aquesta zona, per la qual cosa un fenomen poc freqüent corre el risc de convertir-se en habitual. Segons els resultats d’una investigació feta per aquest científic, tot i que la freqüència dels fenòmens meteorològics adversos es podria reduir en un 34%, el nombre de medicans que durin més de 24 hores augmentarà.
De fet, la borrasca Apollo que ha afectat aquests dies Sicília podria córrer la mateixa sort. «En aquest entorn es podria generar un Medicane, però no sabem si finalment es quedarà en un cicló tropical», ressalta González Alemán, que admet veure’s impressionat per «com les condicions atmosfèriques ara mateix presents a Siracusa (Sicília) són totalment compatibles amb les una tempesta tropical». I independentment que ho aconsegueixi, el seu impacte ja està sent notable a la zona, i obliga a decretar avisos vermells al sud d’Itàlia.
Conseqüències per a la població
El que més preocupa són les conseqüències que un huracà pot tenir a una zona superpoblada com la Mediterrània. «La incidència no serà la mateixa que als Estats Units», adverteix el físic. I és que aquesta zona està més densament poblada que la costa est dels Estats Units, per la qual cosa les construccions i avingudes –especialment en zones de costa– són propenses a patir els danys del mar. «Tindrà un impacte molt alt a qualsevol lloc amb què es trobi», insisteix.
Com que aquests huracans tenen més potencial de generar-se al mar, les zones de costa són les més propenses a patir-lo.
En el cas d’Espanya, un fenomen meteorològic d’aquest calibre podria ocasionar grans impactes a les Balears o al sector nord de la Mediterrània, si arribessin a generar-se a prop de la península.
