«Fa deu o dotze anys pescava desenes de quilos de pop roquer cada dia, i ja fa temps que no n’hi ha. Només se’n troben a molta profunditat, i els pescadors artesanals hem deixat de buscar-ne perquè no surt a compte». Ho explica un pescador de l’Escala, que constata com aquesta espècie està desapareixent de la costa catalana i no se sap per què. Des de l’administració s’ha apostat per una veda i l’estudi del cicle biològic per establir les mesures que garanteixin properes campanyes.
De manera similar al que es va fer fa uns anys amb el Projecte Sèpia -impulsat per millorar les condicions de reproducció dels cefalòpodes i repoblar-ne les aigües de l’Empordà-, els pescadors artesanals es van implicar en una iniciativa per intentar conèixer la situació actual de la població del pop i la seva alimentació, per intentar recuperar la presència de l’espècie a la costa catalana.
Boris Weitzmann, director del projecte Pop de Gram i tècnic de la Fundació Alive, explica que el projecte es va iniciar al juny i s’acabarà a l’octubre. Hi estan implicats la Fundació Alive i el Projecte Sèpia, amb el finançament del Grup Acció Local Pesquer Costa Brava (GALP) i el suport de les confraries de pescadors i l’Associació Catalana de Pesca Responsable, juntament amb el parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i el parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
Els espais on es desenvolupa el projecte estat acordats amb els pescadors d’arts menors, segons informen des de la Fundació Alive i el projecte Pop de Gram.
El propòsit que tenen les organitzacions implicades és que els pops s’instal·lin dins d’uns cadufs i a partir de llavors estudiar la seva reproducció, a més de la seva alimentació, explica Weitzmann.
Els cadufs (també coneguts com a cadups o catúfols) són unes olles de fang o ceràmica. Tot i que estaven pensades inicialment per al transport d’aigua en una sínia, fa dècades que s’utilitzen també per a la pesca del pop.
Weitzmann explica que, durant el dia, els pops estan dins del cau, mentre que a la nit surten a caçar. Per tant, assenyala que «si vas de tant en tant a recollir les restes que hi ha, pots veure què han menjat i, recollint això, podem observar el recurs d’alimentació de la Badia de Pals i Roses».
En total s’han instal·lat 25 arcs de pesca de ceràmica a l’Estartit i 25 en un altre punt, comenta un pescador artesanal de la confraria de l’Estartit, Isaac Moya. Es troben a 15 metres de fons, afegeix el director de Pop de Gram, que ressalta que els cadufs són fets per un mestre ceramista que els fa amb una ceràmica negra típica de l’Empordà. D’aquesta manera, «hem volgut recuperar un tret característic i un caire humanístic de la zona», indica.
Un altre dels aspectes del projecte Un Pop de Gram és la cerca d’un ancoratge adequat que pugui sostenir les línies d’olles de ceràmica i, alhora, no provoqui molèsties als pescadors. L’alternativa escollida ha sigut una estructura que és obra de Josep Elizalde, ferrer a Construccions metàl·liques i serralleria de l’Estartit.
Els responsables del projecte expliquen que es tracta d’elements de ferro negre amb un tall en biaix a l’hèlice per tal que rosqui correctament en el fons marí i quedi totalment enterrat, alhora que sigui robust per subjectar la línia en períodes de temporal. «Aquest ancoratge té la barra de ferro superior extraïble, de manera que no es queda fixada al fons marí i, per tant, el fons queda més net», afegeixen.
Per altra banda, Weitzmann comenta que durant aquesta època de l’any és quan les femelles s’encauen, posen ous i després moren. Moya afegeix que l’1 d’agost va començar la veda del pop, i això significa que encara és aviat per tenir resultats clars i treure’n conclusions. Tot i això, afirma que «és molt important combinar la ciència amb els pescadors», perquè aquests tenen un coneixement pràctic del mar on es poden trobar moltes maneres de millorar el medi marí amb l’ajuda de la ciència.
La directora tècnica de la Fundació Alive, Sonia Duñach, comenta que aquest projecte té un pressupost de 16.872 euros. Una part el finança el fons europeu marítim i de la pesca. L’altra part és abonada per GALP, i aquí s’inclou la construcció de les línies de caduf, l’acord amb els pescadors de la col·locació d’aquestes línies, les despeses dels submarinistes que baixen a buscar les mostres i una anàlisi de laboratori que tria les espècies que els pops mengen.
