La justícia gratuïta és un dret garantit a la constitució (article 24,1) que suposa un dels puntals de l’estat de dret, i que té al darrere un engranatge d’advocats, procuradors i personal d’atenció que genera milers d’actuacions anuals a la província gironina, entre assistències a víctimes i també a detinguts.
L’any 2020 els col·legis d’advocats de Girona i Figueres, que són els que gestionen les guàrdies del torn d’ofici, van fer 18.963 actuacions, pels quals el Departament de Justícia va abonar-los 4.997.290 euros. Si incloem les assistències dels procuradors del torn d’ofici, la xifra total abonada s’enfila als 5.514.513 euros. D’aquesta quantitat, prop d’un 5% es va destinar a abonar les despeses de les tasques administratives de gestió col·legial.
El Departament de Justícia subvenciona les actuacions dels advocats i procuradors del torn d’ofici a través del pressupost de la Secretaria de Relacions amb l’Administració de Justícia. Durant l’any pandèmic hi va destinar 54.880.785 milions d’euros a tot Catalunya, una xifra que va suposar un 16% menys que l’any anterior derivat pel decret d’estat d’alarma, la paràlisi judicial i les mesures de confinament que es van aprovar.
La majoria de les actuacions es fan per defensar persones implicades en procediments judicials, la majoria dels quals per temes penals. L’assistència a detinguts concentra un una quarta part de les actuacions (tot i que a Figueres hi ha quasi el mateix nombre d’actuacions a detinguts i de persones implicades en un procediment judicial penal) , mentre que la resta de procediments són per assumptes civils, de família i assistències a víctimes de violència masclista. Gran part d’aquesta despesa, prop d’un 90%, es destina a la retribució dels advocats, i un 10% a les dels procuradors.
El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona és el que s’emporta més tros del pastís, amb un 45% de tota la retribució de les actuacions professionals. A molta distància hi ha el Col·legi de l’Advocacia de Girona, que suposa una despesa del 8,3%.
L’abast de la justícia gratuïta
Aquest dret inclou la designació d’un advocat i d’un procurador d’ofici (quan la seva intervenció sigui preceptiva) i també l’exoneració de drets notarials. D’altra banda, si el ciutadà pretén evitar anar als tribunals o analitzar la viabilitat del cas, també pot demanar assessorament i orientació gratuïta. Una altra de les prestacions que també forma part del dret d’assistència jurídica gratuïta és el dret d’iniciar un procés de mediació sense cost al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya.
Els requisits per litigar sense cap cost
No tothom pot tenir accés a la justícia gratuïta, sinó que s’han de passar uns requisits per gaudir d’aquesta subvenció. És fonamental acreditar insuficiència de recursos per litigar. Això es fa a través d’una sol·licitud on s’acrediti que els ingressos anuals bruts de la unitat familiars no superin uns determinats llindars. Si la unitat familiar està formada per un membre, el topall d’ingressos és de 13.557,60 euros; si la formen dos o tres membres el topall puja als 16.947 euros i amb quatre o més membres és de 20.336,40 euros. De manera excepcional, també hi poden accedir els que no superin els 32.270,15 euros quan el sol·licitant tingui a càrrec una unitat de família nombrosa de categoria especial. També es fan excepcions segons l’estat de salut del sol·licitant i a persones amb discapacitat o que tinguin una persona a càrrec amb aquesta circumstància.
L’òrgan competent en aquesta matèria són les comissions d’assistència jurídica gratuïta que hi ha repartides per Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa). Són aquestes qui reconeixen el dret a rebre assistència jurídica gratuïta, a denegar-la o fins i tot revocar-la si ho consideren pertinent.
Cal recordar que les víctimes de violència masclista, terrorisme i tràfic d’éssers humans també rebran assessorament en el moment previ a la interposició d’una denúncia o querella.
