És el peix que es mossega la cua. Els petits pobles rurals de Catalunya necessiten nous veïns per no despoblar-se, però la majoria dels seus habitatges estan en tan mal estat que no compleixen les condicions mínimes d'habitabilitat per poder acollir aquelles persones que s’hi volen instal·lar.

El president de l'Associació de Micropobles de Catalunya (MdC) i alcalde de Torrebesses (Segrià), Mario Urrea, ha afirmat que «la falta d’habitatge de qualitat i que compleixi les condicions mínimes d'habitabilitat és el principal problema del món rural», perquè la majoria de cases disponibles en aquests municipis «no compleixen les condicions per ser habitades».

«La gent se’n va anar en el seu moment, va deixar la casa per als caps de setmana i ara, després de vint anys, aquestes cases no compleixen les condicions mínimes d'habitabilitat per acollir les persones que realment volen traslladar-se al món rural i reactivar-lo», ha recalcat.

Ton Lloret, creador de Repoblem -plataforma destinada a posar en contacte famílies que busquen feina i habitatge en zones rurals i municipis en risc de despoblació-, ha explicat que actualment un 50% dels habitatges dels micropobles estan buits, bé per falta de manteniment o perquè els seus propietaris no volen vendre-les «i prefereixen que caiguin a trossos».

Segons Urrea, la falta d'habitatge se suma a altres problemes com la falta d'activitat econòmica o la necessitat de millora de la mobilitat i els serveis, problemes estructurals que, segons indica, «han impossibilitat que més joves es traslladessin al món rural arran de la pandèmia».

Qui sí que ho va poder fer va ser Estela Delga, que als seus 23 anys va decidir abandonar la seva feina d'il·lustradora a la ciutat i traslladar-se al món rural, un canvi «més coherent», indica, amb els valors de sostenibilitat que havia adquirit fins llavors. A causa de les dificultats per trobar habitatge i terres que poder conrear, l'Estela i la seva parella van decidir traslladar-se a un petit poble de la comarca de la Garrotxa -prefereix que no se sàpiga el municipi-, per cuidar d'una masia a canvi d'allotjament. «Aquesta és una opció més viable per anar a viure al món rural, tenint en compte els pocs estalvis que segurament puguis tenir sent encara molt jove», explica.

Delga i la seva parella van trobar després una casa de lloguer a la mateixa zona per tenir un hort i crear una escola de permacultura, que era el somni que la jove perseguia. «La casa la vam aconseguir gràcies als nostres contactes, perquè costa molt fer el pas i trobar un habitatge a internet tret que tinguis algú de la zona que et pugui ajudar», adverteix Delga.

Arran de la pandèmia, Blanca Torà va decidir també traslladar-se amb la seva parella a Salàs de Pallars, un petit poble de 324 habitants del Pallars Jussà i donar forma al seu propi negoci de joies artesanals, i, com a Delga, assegura que les dificultats d'accés a l'habitatge al món rural fan que molts joves no es traslladin a aquestes zones.

Segons Delga, a la falta de condicionament de les cases ja construïdes s’hi suma la «reticència» d’alguns propietaris a vendre les seves cases als nouvinguts, pel que destaca que és necessari «un canvi de mentalitat» per part dels habitants dels micropobles. «Fins i tot des de l’ajuntament són incapaços de resoldre aquesta problemàtica, no aconsegueixen convèncer la gent que no vol vendre les seves cases i que fins i tot prefereixen que caiguin», argumenta Delga, qui assegura que «ser jove i venir de la ciutat pot generar desconfiança».