El nombre de persones que van morir el 2020 per sobredosi a la Regió Sanitària de Girona va ser de dinou, xifra que va baixar dràsticament en comparació a l’any anterior. Aquesta dada s’extreu del darrer estudi de la Generalitat de Catalunya sobre les morts per reaccions agudes a substàncies psicoactives, que atribueix el descens a l’impacte de la covid-19. I és que el 2019, el nombre de morts va ser de 30.
Segons constaten els experts que han elaborat l’informe, tot i que les persones amb dependència són força resilients als canvis en el seu consum per raons contextuals, sí que les interferències en el mercat, canvis en les dinàmiques socials i potser les limitacions en les investigacions forenses, han pogut ser factors que hagin influït en aquest canvi de tendència.
Si s’analitzen les morts segons la seva ubicació, s’observa que el 23% (41) es van situar a la ciutat de Barcelona i el 77% (141), fora d’aquesta.
D’altra banda, la província de Barcelona va concentrar el 62% (112) de les víctimes; Tarragona, el 20% (36); Girona, el 10% (19) i, Lleida, el 8% (15). Tenint en compte la taxa de morts per cada 100.000 habitants, Girona és la segona província amb la dada més baixa després de Barcelona, amb 3,7.
Si tenim present el total de Catalunya, el 2020 va deixar 182 defuncions, la xifra més baixa observada des que es tenen registres. Per primera vegada des del 2017, es va notificar una xifra inferior als 200 morts, i respecte a l’any anterior, 2019, s’observa un descens del 19% en el nombre de morts.
En el cas de Girona, no es tracta de la dada més baixa d’aquests quatre anys, ja que el 2017 i 2018 se’n van registrar 15.
Pel que fa al sexe, el percentatge de dones a Catalunya va ser del 20%, amb un total de 37 casos, un 1,3% més que l’any anterior. L’edat mitjana de les persones que van morir va ser de 44,2 anys i, així com la resta d’anys, el grup d’edat amb més defuncions és el grup de 40 a 49 anys, amb un 37% (68) dels casos; seguit pel grup de 50 a 59 anys i el grup de 30 a 39 anys, tots dos amb un 25% (45) dels casos i, finalment, el grup de les persones menors de 30 anys, 6% (11).
De fet, no s’observen canvis significatius en la distribució per sexes, ja que entorn del 80% són homes, ni en franges d’edat, ja que la majoria són persones entre els 40 i 49 anys, en el cas dels homes, mentre que està més equilibrat entre aquesta franja d’edat i les immediatament més joves i més grans, en les dones.
Augmenten els suïcidis
Per altra banda, hi ha hagut un increment del 2,5% de les morts amb evidència de suïcidi, aspecte que també podria relacionar-se amb l’impacte emocional que pot haver tingut la pandèmia. En total, la presència d’evidències de suïcidi ha estat de l’11% (20).
Entre les dones s’observa que el 27% (10) ha presentat evidències de suïcidi; i entre els homes, el 7% (10). Si s’analitza segons la ubicació, a la ciutat de Barcelona, el 7% (3) ha presentat evidències de suïcidi mentre a la resta del territori de Catalunya, ha estat el 12% (17).
En un 50% de casos hi ha hagut patologia prèvia que pot haver estat la base de la mort causada pel consum de drogues. Segons afirmen els experts, si es té present que en un 62% dels morts hi ha hagut presència de cocaïna, atesa la prevalença alta a la societat de les patologies cardiovasculars i hipertensió, entre d’altres, pot suggerir la necessitat d’estudiar més a fons aquesta potencial interacció.
La majoria de morts han estat associades a la combinació de substàncies, la majoria de les quals han sigut la cocaïna i els opiacis, seguides dels hipnosedants i l’alcohol. Les diferents combinacions d’aquestes quatre substàncies estan a la base de gairebé totes les defuncions per sobredosi.
