La calamarsa es produeix en tempestes intenses en les quals es produeixen gotes d’aigua sobre-refredades, és a dir, en estat líquid però a temperatures per sota del seu punt de congelació, que és de 0°C. Aquest fet pot passar tant a l’estiu com a l’hivern, encara que el cas es dóna més quan està present la canícula, és a dir la temporada de l’any en la que les temperatures són més elevades.
Gerard Taulé, meteoròleg col·laborador de Diari de Girona, explica que aquestes tempestes solen ser més habituals a serralades i en zones de climes continentals. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), aquest estiu les pedregades han estat més presents des de finals de juliol i durant el mes d’agost, amb un màxim registrat de 6 cm a Montserrat el dia 25 d’aquest mes.
El cumulonimbus
Només hi ha un tipus de núvol capaç de generar aquestes pedres congelades: el cumulonimbus o núvol de tempesta. Aquest núvol, que pot arribar a superar els 10 km de gruix, es caracteritza per els forts moviments d'aire ascendents i descendents que es produeixen en el seu interior. Quan les gotes d’aigua en procés de congelació xoquen dins el núvol amb altres partícules gelades o grans de pols poden cristal·litzar sense dificultat congelant-se de manera encara més ràpida.
Calamarsa a Girona
En les tempestes més intenses es pot produir precipitació gelada en forma de calamarsa especialment gran, quan aquest es forma en el centre de forts corrents ascendents. En aquest cas la bola de calamarsa pot romandre més temps en l’atmosfera disposant d’una major capacitat de creixement. Quan la calamarsa ha arribat a una grandària elevada i l’aire ja no pot aguantar el pes de la bola de gel, aquesta acaba caient, pesa massa per vèncer la resistència dels corrents que es formen dins el cumulonimbus. Una altra forma de que es doni la calamarsa és que el corrent d'aire ascendent disminueixi o cessi i la pedra no compti de cap força que l’ajudi a estar flotant en el núvol.
«La calamarsa d’ahir (dimarts) va ser de tal intensitat degut a que es va formar una tempesta supercel·lular», explica Taulé. Aquest tipus de precipitació està constituït per una cèl·lula que ha adquirit un moviment de rotació com a conseqüència d'un corrent ascendent molt potent i un vent variable amb l'alçada. Afegeix que, «degut a les altes temperatures a les que es troba l’aigua del mar actualment, s’ha facilitat la creació de núvols de grans dimensions i un ambient amb vents molt calents». Aquest fet sumat a l’aire fred provinent de l’atmosfera, «que és de graus sota zero», diu el meteoròleg gironí, va crear un cúmul de vents forts de temperatures oposades dins el núvol que van ajudar a la creació de pedres «que no veiem des de feia anys», conclou.
El Meteocat ha explicat en una nota de premsa que la tempesta es va formar pel xoc d'una massa de vent procedent de la Catalunya Nord, que rondava els 10ºC sota zero, i el vent del sud-est d’origen marítim. A partir de les 18.00 hores, aquesta tempesta va arribar a l’extrem nord-oest de l’Alt Empordà, a les 19.30 h va afectar la Bisbal de l’Empordà i a les 20 ja es trobava sobre el mar. Amb les imatges de la xarxa de radars del Meteocat s’observa que la tempesta es va iniciar a cavall del Ripollès i l’Alt Empordà, amb un creixement explosiu d’uns 10 km en 18 minuts. Llavors es va desplaçar ràpidament cap a l’Alt Empordà, mantenint un gran desenvolupament durant el seu recorregut. També asseguren que aquesta va arribar a tenir 20 quilòmetres d’altura.
De totes maneres, segons l’entitat, no hi ha vinculació d’aquest episodi amb l’escalfament global, a hores d’ara, ja que no hi ha cap evidència sòlida que afirmi que s’estigui produint una major freqüència o intensitat de pedregades a l’àmbit mediterrani, a conseqüència d’aquest fenomen.
Precipitació de la pedra
L'aigua que hi ha congelada en la calamarsa sol desfer-se en poc temps després de caure a terra. O bé per les temperatures de l'ambient o pel propi cop, ja que les pedregades poden arribar a agafar grans velocitats. La violència amb què cauen aquestes boles de gel ha donat lloc a nombroses destrosses de vidres, llunes de vehicles, cops a les persones i danys en els cultius. La pedregada i la seva perillositat també depèn de la intensitat amb la que cau i del temps que ho fa. La seva mida arriba als punts més elevats quan la tempesta tot just ha començat, quan el núvol comença a descarregar les acumulacions, i es va disminuint segons continua la precipitació.
