El sensellarisme és un fenomen complex, originat per moltes causes que solen ser motiu d’anàlisi des de diverses perspectives. Un estudi recent de l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (IRQV) de la Universitat de Girona, presentat ahir, posta de manifest l’elevat risc de suïcidi entre les persones sense sostre.
L’autor principal, el doctor Fran Calvo, es va fixar com a objectiu determinar la prevalença d’intent de suïcidi previ i de risc de suïcidi i la seva relació amb els principals factors de risc.
D’entrada, segons dades publicades el 2016, va determinar que un 45,2% de persones sense llar de la província de Girona presentaven risc de suïcidi i un 24,7% ho va intentar. Les xifres es basen en usuaris del Centre d’Acolliment i Serveis Socials La Sopa de la ciutat de Girona i Calvo especifica que és un «bon reflex» de les persones sense llar de la província ja que, fins fa pocs anys, es derivaven a aquest centre.
En total es van enquestar 154 persones que, majoritàriament, provenien de fora d’Espanya. Sobre les relacions laborals,137 d’ells (89%) havien treballat alguna vegada i 54 (35%) feia més de cinc anys anys que no treballaven.
Set anys després, Fran Calvo ha fet seguiment de les persones estudiades i, del total, 23 han mort (15%). El motiu en deu casos va ser el càncer, el suïcidi ho va ser en nou i, finalment, sobredosi en quatre. D’aquesta manera, el 40% de gironins sense llar que han mort els últims anys s’han suïcidat.
D’altra banda, la mitjana d’edat en el moment de la defunció era de 52,6 anys. «És preocupant que totes aquestes persones hagin mort tan joves, trenta anys per sota de l’esperança de vida», especifica. A més, concreta que les persones que pateixen agressions tenen més probabilitat d’intentar suïcidar-se.
Respecte a això, el professor de la Universitat de Girona i membre de l’IRQV, lamenta que el fet de ser dona és un factor de risc «molt important». I és que de les 96 dones sense llar estudiades, totes admeten haver patit algun tipus de violència al carrer i un 62,5% reconeix haver patit violència sexual. Fran Calvo manifesta que cal «prendre mesures» com per exemple «establir circuits diferenciats» entre homes i dones a l’hora d’abordar la problemàtica del sensellarisme.
Malgrat tot, considera que «estem en un moment bo, perquè s’estan dissenyant línies d’estratègia bones tot i que la clau està en facilitar l’accés a l’habitatge».
Aquest estudi es va presentar ahir en una conferència a la Facultat d’Educació i Psicologia tenint en compte que dissabte és commemora el Dia Mundial de la Prevenció al Suïcidi. En la jornada també hi va participar el Dr. José Luis Bimbela Pedrola, professor associat de l’Escola Andalusa de Salut Pública i autor del llibre Vosotros no tenéis la culpa que reflexiona sobre el suïcidi i la seva experiència personal.
En l’acte d’ahir, des de l’IRQA es va posar de manifest que el suïcidi ha esdevingut, més arrel de la pandèmia, un veritable problema de salut pública, de manera que actualment cada dia moren unes deu persones per aquesta causa a Espanya.
